Bellmunt del Priorat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBellmunt del Priorat
Bellmunt de Priorat.jpg

Localització
Localització de Bellmunt del Priorat respecte del Priorat.svg
41° 09′ 50″ N, 0° 45′ 56″ E / 41.16383°N,0.76546°E / 41.16383; 0.76546
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat
Entitats de població 1
Població
Total 296 (2016)
• Densitat 33,26 hab/km²
Gentilici bellmuntà, bellmuntana
Llengua català
Geografia
Superfície 8,9 km²
Altitud 261 m
Limita amb
Història
Festa major Santa Llúcia
Patró Santa Bàrbara i Sants Innocents
Organització i govern
Ajuntament Convergència Democràtica de Catalunya
• Alcalde Josep Maria Torné Secall
Indicatius
Codi postal 43738
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43023
Codi IDESCAT 430234
Altres dades

Web www.ajuntamentdebellmuntdelpriorat.com
Modifica dades a Wikidata

Bellmunt del Priorat, també anomenat Bellmunt de Ciurana, és un municipi de la comarca del Priorat. Amb uns 320 habitants que hi viuen tot l'any, que en èpoques de festes i estiu pot arribar als 420 habitants, és al sud de la comarca, lleugerament cap a ponent i migdia. Limita a llevant amb el de Falset, al sud amb el del Masroig, a ponent amb el del Molar, i al nord amb el de Gratallops, tots ells pertanyents al Priorat.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Bellmunt del Priorat és un topònim compost. La primera part està formada per l'agrupació de dues paraules ja romàniques: "bell" i "munt", encara existents en català actual i amb el mateix significat la primera; "munt" en català antic volia dir "muntanya" (el significat de "munt" com a "grup", "pila" o "conjunt nombrós de" és un ús metafòric de l'anterior). Així doncs, el seu significat és, senzillament, el de "muntanya bella". El complement del nom, "del Priorat" també és ben fàcil d'entendre, ja que ens remet a la seva adscripció comarcal. El nom de Bellmunt per a aquesta població ja està documentat en el segle XIII.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Termes municipals limítrofs:

Gratallops
El Molar Brosen windrose-fr.svg Falset
El Masroig

El riu Siurana marca la seva delimitació pel nord i nord-oest, i els altres torrents o barrancs que marquen les valls del terme són tots afluents seus: el barranc Fondo i el barranc de les Calderetes, a ponent del terme, i el barranc del Torrent -un brancal anomenat simplement "lo Torrent"- al nord. També travessa el terme, pel costat sud, el barranc dels Molins, que procedeix del barranc de la Foïna, al terme de Falset; és on hi ha els antics Molins de la Vila.

El punt més elevat del terme és el turó anomenat lo Sarraí, de 356 m. d'alçària, al sud-oest de la vila, però tot ell és molt accidentat, com la resta de la comarca, entre serrats que voregen els 350 msnm i fons de valls a l'entorn dels 150. El Siurana discorre entre els 125 i els 80, dins d'aquest terme. A l'extrem sud del terme hi ha el Puig Roig, de 172 metres, en el qual hi ha un antic poblat ibèric. Tanmateix, la major part del jaciment és dins del terme veí del Masroig.

La vila, a 261 metres d'altitud, és l'únic nucli de població del municipi. Les mines de Bellmunt, en tres indrets diferents del municipi (Mina Eugènia, Mina del Barranc Fondo, i Mina Règia Antiga i Mina Règia), i una desena de masies disperses, algunes abandonades i en ruïnes, i antics molins completen el terme municipal: la Casa Gran, la Caseta del Cros, lo Mas del Mariano, lo mas del Sobirat (n'hi ha dos amb aquest nom), lo Mas d'en Gil, lo Mas d'en Pallejà, los Molins de la Vila, los Palellets, entre els que es conserven físicament o en memòria.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
21 14 22 - - 540 572 693 731 953
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.321 1.014 796 877 1.035 678 366 327 304 299
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
303 307 310 311 308 324 - - - 337
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz es refereix a Bellmunt en el seu Diccionario geográfico... dient que el poble és dalt d'un turó combatut pels vents de llevant i de ponent, i el seu clima produeix febres gàstriques. Tenia en aquell moment 73 cases, una plaça, dos carrers, una font i l'església parroquial de Santa Llúcia, servida per un capellà. El cementiri, segons Madoz, és en un paratge que no ofèn la salut pública.[1]

El terra és pissarrós; hi ha dues muntanyes plenes de vinya, i és banyat pel riu de Gratallops, a més de dos torrents que baixen de Falset. S'hi produeix vi, ametlles, avellanes, oli i altres llegums i fruites. De bestiar, s'hi crien sobretot ovelles, ases i mules, i hi ha caça de perdius i de conills, a més d'una mica de pesca. Encara, hi ha una fàbrica d'aiguardent, dos molins de farina i tres d'oli. S'hi congreguen 73 veïns (caps de casa) i 346 ànimes (habitants).

L'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

D'ençà les primeres eleccions democràtiques (1979), Bellmunt del Priorat ha tingut els alcaldes següents:

  • Ramon Margalef i Cervera (1979 - 1987)
  • Carme Simó i Secall (1987 - 1991)
  • Joaquim Torné i Roigé (1991 - 2003)
  • Maria Secall i Masip (2003 - 2011)
  • Josep Maria Torné i Secall (2011 - actualitat)

Des del 1979, Bellmunt del Priorat ha tingut els regidors següents: Jordi Alentorn Torné, Francesc Calpe Marquet, Antonio Cano Bayarre, Ramon Marco Casas, Ramon Margalef Cervera, Pura Natàlia Margalef Martí, José Martínez Pérez, Joan Piñol Navarro, Carles Pujol Ripoll, Josep Maria Salsench Márquez, Josep Salsench Pedrol, Maria Secall Masip, Maria del Mar Sentís Borràs, Carme Simó Secall, Joaquim Torné Roigé, Josep Maria Torne Secall, José Vega Gómez i Vanesa Vega Verdejo.

Legislatura 2011-2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Bellmunt del Priorat, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Josep Maria Torné i Secall 149 7 87,65
Total 186 7

Per a la legislatura 2011-2015, la composició del ple de l'Ajuntament va ser la següent:

  • Josep Maria Torné Secall (CiU), Alcalde
  • Jordi Alentorn Torné (CiU), Regidor
  • Ramon Marco Casas (CiU), Regidor
  • Antonio Cano Bayarre (CiU), Regidor
  • Pura Natàlia Margalef Martí (CiU), Regidora
  • Francesc Calpe Marquet (CiU), Regidor
  • Maria del Mar Sentís Borràs (CiU), Regidora

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Una sola carretera arriba a Bellmunt: la TP-7101 (Falset-Bellmunt del Priorat), de 5 quilòmetres de recorregut. Hi ha, però, diversos camins rurals i locals transitables en vehicle. Travessa el terme també el GR-174, conegut com a Sender del Priorat, venint de Falset per anar al Lloar.

Mines[modifica | modifica el codi]

Reproducció d'uns minaires treballant a l'interior de la mina

Les mines de Bellmunt del Priorat ja s'explotaven a l'època romana, i la producció cessà el 1972. Foren el centre de la indústria minera del Priorat, ja que eren les més extenses (14 km de galeries i 620 m de profunditat). De les mines s'extreia galena, la mena més freqüent de plom.

A finals del segle XIX s'hi construí una foneria, que permetia l'obtenció del plom tot just després de l'extracció de la galena.

L'any 2001 s'hi obrí el museu. Actualment hom pot visitar part de la mina Eugènia, que tenia aproximadament 14 km en unes 20 plantes sota terra d'uns 40 m d'alçada cada una. La part visitable fa uns 700 m de llargària i és a 35 m de profunditat.[2]

Interior del Museu de les mines de Bellmunt del Priorat

Prop de l'entrada a la mina, a la part més baixa del poble, hi ha la Casa de les Mines, un edifici d'estil modernista de l'any 1905 que serví d'oficines per a l'empresa explotadora de les mines i d'habitatge per als treballadors.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església de Santa Llúcia. (Horari de missa tots els dissabtes, als mesos freds 18:30, i als calorosos a les 19:00).
  • Museu de les Mines de Plom
  • Rentadors
  • Bar Fuentes, el Casal, bar-restaurant, l'hostal Cal Quel
  • Botigues i Cellers:

-Supermercat de ca la Neus -Depenent del dia de la setmana fan parades de menjar o roba a la plaça del sindicat -Agrobotiga lo cistell del pagés -Celler Bartolomé -Celler Fuentes -i molts més...

  • Les colònies, antigues cases dels miners. Són de propietat i no es poden visitar
  • Riu Siurana: a pocs minuts caminant des del carrer de Riu, en direcció a Gratallops.

En la vida del poble hi ha hagut tres cementiris, el del centre del poble, que era al costat d'una ermita, actualment transformada en casa; el seu espai és ara una plaça. El segon està abandonat, és entre lo Xalet i la carretera que va a Falset, i el cementiri nou és entre camps de vinya, es va inaugurar l'any 1929.

Festes del poble[modifica | modifica el codi]

  • Santa Bàrbara, 4 de desembre, patrona dels miners. Es fa una processó i missa amb multitud de gent, i diferents actes per a tothom.
  • Santa Llúcia, 13 de desembre, patrona del poble, Festa Major. A les 12 en punt del migdia es fa una missa amb multitud de fidels a la parròquia, en acabar es fan sardanes, i a la nit discoteca mòbil per als joves. Es fa l'encesa dels llums de Nadal i la col·locació del pessebre al carrer.
  • El Nadal a Bellmunt és molt especial, ja que es celebra intensament. Tot comença el dia 24 per la tarde quan es fa cagar el Tronc al casal.
  • El dia 25 a les 12 del migdia es fa la missa i al sortir-ne es fan uns obsequis als jubilats del poble.
  • L'endemà Sant Esteve, és costum d'estar am la familia dinant canelons(com a tots els llocs).
  • El dia de Sants Innocents(28 des) és molt especial per als Bellmuntans. La mateixa nit(nit del 27 al 28) es fan bromes per tot el poble i l'andemà es fa una missa en honor als Sants Innocents.
  • El dia 30 de desembre és tradició fer un dinar de germanor al casal. El dinar s'anomena dinar dels dropos.
  • El dia 1 de gener mentre l'ajuntament posa Nadales pels altaveus, arriben els patges reials per recollir les cartes dels xiquets.
  • El dia de Reixos es munta un pessebre vivent a l'entrada del poble. Quan ses majestats reials arriben al poble fan un petó a Jesús i tot seguit reparteixen els regals als xiquets, mentrestant sonen Nadales a través dels altaveus de l'ajuntament.
  • Per Setmana Santa es fan tots els actes religosos.
  • L'1 de maig es fa la tradicional clotxa a la pista polisportiva.
  • Sant Joan, el dia 23 de juny a la tarda es fa una tradicional mullena. Després cap a les sis de la tarda es va a buscar la flama en algun dels pobles del voltant, per encendre la foguera, i cap a dos quarts de 10, sopar a la pista de futbol amb tot el veïnat i tirada de focs artificials.
  • Per Sant Jaume (Santiago) 25 juliol, es fa un sopar de germanor d'estiu.
  • L'onze de setembre es fa la tradicional coltxa, que consisteix en un esmorzar popular a la pista.

Escola[modifica | modifica el codi]

Hi ha una escola primària: Escola lo Sarraí, amb 18 alumnes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 37. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellmunt del Priorat Modifica l'enllaç a Wikidata