Vés al contingut

Bellottia apoda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBellottia apoda Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198622 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreOphidiiformes
FamíliaBythitidae
GènereBellottia
EspècieBellottia apoda Modifica el valor a Wikidata
(Giglioli, 1883)[1][1][2]

Bellottia apoda és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.[3][4]

Descripció[modifica]

Cos curt i comprimit, cobert d'escates cicloides petites que manquen sobre el musell. La línia lateral està dividida en dues seccions: una a la part superior i l'altra a la part central dels flancs. El cap és gros i lleugerament deprimit. L'opercle porta una espina a l'angle superior. A l'angle inferior del preopercle hi ha 4 espines agudes. Els radis de les aletes senars són molt nombrosos: l'única aleta dorsal en té de 87 a 93 (de 81 a 96 radis tous segons FishBase) i l'anal de 69 a 77 (de 64 a 76 radis tous a FishBase). El peix viu és de color brunenc amb reflexos blavosos.[5] Fa 6,5 cm de llargada màxima.[6] Absència d'espines a les aletes dorsal i anal. Boca gran i amb mandíbules fortes. 6 radis a l'aleta caudal. Presència de bufeta natatòria. Sense aletes pelvianes. 10-12 vèrtebres precaudals. Aleta caudal unida a les aletes dorsal i anal. L'òrgan copulador del mascle no té parts ossificades. Les femelles tenen porus genitals.[7] Boca terminal. Línia lateral contínua. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb 21-24 radis tous.[8][9] Peritoneu clar.[10]

Reproducció[modifica]

És vivípar i de fecundació interna.[6][7] Els ous són esfèrics i de color groc, taronja i ambre.[8]

Alimentació[modifica]

Menja organismes planctònics (copèpodes) i bentònics (Erythrops sp., Processa sp., amfípodes, Solenocera membranacea).[11][8] El seu nivell tròfic és de 3,25.[12]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí i batidemersal (entre 30 i 569 m de fondària),[13] el qual viu sobre els fons de posidònies[5] de la mar Mediterrània[14][15] (la península Ibèrica[6] -com ara, la costa barcelonina[16]-, les illes Balears,[17][18] el mar Lígur,[19] Itàlia[14][20] -incloent-hi Sardenya[21]-, la mar Tirrena,[22][23] la mar Jònica,[13] la mar Adriàtica,[24] Grècia,[14][25] la mar Egea[26][27] i Turquia),[26][28] de l'Atlàntic oriental[6][29] (Irlanda,[30] el sud del Portugal continental,[6] Madeira[14] i el corrent de Canàries),[6] del nord del Golf de Mèxic[31] i de la costa de Geòrgia als Estats Units.[32][2][33][34]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans,[33] nocturn[8] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100).[35]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Giglioli, E. H., 1883. Intorno a due nuovi pesci dal golfo di Napoli. Zoologischer Anzeiger, vol. 6 (núm. 144): 397-400. [1]
  2. 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Encyclopedia of Life (anglès)
  5. 5,0 5,1 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 205-206.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Nielsen, J. G., 1990. Bythitidae. P. 574-575. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2. Pàg. 574.
  7. 7,0 7,1 Nielsen, J. G., D. M. Cohen, D. F. Markle i C. R. Robins, 1999. Ophidiiform fishes of the world (Order Ophidiiformes). An annotated and illustrated catalogue of pearlfishes, cusk-eels, brotulas and other ophidiiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(18):178p. Roma: FAO. Pàg. 97.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Gramitto, M. E. i B. Coen, 1997. New records of Bellotia apoda (Bythitidae) in the Adriatic sea with notes on morphology and biology. Cybium 21(2):163-172.
  9. Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  10. Deniz Ergüden, Cemal Turan, Deniz Yağlıoğlu i Mevlüt Gürlek, 2010. First record Bellottia apoda (Giglioli, 1883) (Bythitidae), from the Eastern Mediterranean coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment. Vol. 16(2): 211-216. [2]
  11. Food items reported for Bellottia apoda - FishBase (anglès)
  12. Sea Around Us (anglès)
  13. 13,0 13,1 Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2):229-233. Pàg. 230.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Nielsen, J. G., 1986. Bythitidae. P. 1153-1157. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. FAO, París. Vol. 3. Pàgs. 1153-1154.
  15. Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 387.
  16. Allue, R., 1984. Un nuevo gadiforme en el Mediterráneo español, Belottia apoda (Giglioli, 1883) (Osteichthyes, Ophiidae), Invest. Pesq. 48: 41-44.
  17. Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  18. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  19. Relini-Orsi, L., 1976. Fishes of the Brotulidae Family of Ligurian Sea. Rapp. Comm. Int. Mer. Mar. Medit. 23: 37-38.
  20. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 370.
  21. Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  22. De Ranieri, S. i M. Sbrana, 1992. Présence de Bellottia apoda (Bythitidae) et de Epigonus constanciae (Apongonidae) dans la mer Tyrrhenienne septentrionale. Cybium, vol. 16 (núm. 2): 177-180.
  23. Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 34.
  24. Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  25. Papaconstantinou, C.; Tsimenidis, N.; Daulas, C., 1977. A new record of a bathypelagic fish Bellotia apoda (Gigl., 1883), in Saronikos Gulf (Greece) (Pisces, Perciformes). Thalassographica, 1 (3): pp. 279-287, 5 fig.
  26. 26,0 26,1 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 55.
  27. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  28. Kaya, M. i M. Bilecenoglu, 2000. New records of deep-sea fish in Turkish seas and the eastern Mediterranean. J. Ichthyol. 40(7):543-548.
  29. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàgs. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 371.
  30. Fernández-Zapico, O., J. C. Arronte, S. Ruiz-Pico, F. Velasco i F. Baldó, 2013. First record of Bellottia apoda (Ophidiiformes, Bythitidae) from Irish waters (north-eastern Atlantic). Journal of Ichthyology, vol. 53 (núm. 2): 195-199. [3]
  31. McEachran, J. D. i Fechhelm, J. D., 2005. Fishes of the Gulf of Mexico. Vol. 2: Scorpaeniformes to Tetraodontiformes. University of Texas Press, Austin, Texas. [4]
  32. Ross, S. W. i Quattrini, A. M., 2007. The fish fauna associated with deep coral banks off the southeastern United States. Deep-Sea Res. Part I. 54: 975-1007.
  33. 33,0 33,1 FishBase (anglès)
  34. GBIF (anglès)
  35. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del CSIC. CSIC, l'Estat espanyol.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Nielsen, J. G.; Cohen, D. M., 1968. Redescription of Bellottia apoda (Giglioli, 1883) (Pisces, Ophidioidea). Proc. Linn. Soc. Lond., 179: 99-106, 3 fig. [5]
  • Papaconstantinou, C. i N. Tsimenidis, 1979. Some uncommon fishes from the Aegean sea. Cybium 3(7):3-14. Pàg. 10.
  • Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pâg. 159.
  • Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 38.
  • Vanni, S., 1991. Cataloghi del Museo Zoologico "La Specola" dell'Università di Firenze. VIII. Osteichthyes: Tipi. Atti della Società Toscana di Scienze Naturali Ser. B No. 97 (per a 1990): 219-229.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.