Bellreguard

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBellreguard
Escut de Bellreguard
Imágenes de Bellerguart 08.jpg
Casa del poble

Localització
Localització de Bellreguard respecte del País Valencià.png
38° 56′ 46″ N, 0° 09′ 44″ O / 38.9461691°N,0.1622624°O / 38.9461691; -0.1622624
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Safor
Municipis 2 (Bellreguard i Platja de Bellreguard)
Població
Total 4.582 (2016)
• Densitat 1.607,72 hab/km²
Gentilici Bellreguardí, bellreguardina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 2,85 km²
Banyat per Golf de València i mar Mediterrània
Altitud 15 m
Limita amb
Partit judicial Gandia
Història
Festa major Del 22 al 23 de setembre
Patró Crist de la Misericòrdia
Organització i govern
• Alcalde Jaume Ascó Pastor
Economia
Pressupost 4.069.305,70 € (2008)
Indicatius
Codi postal 46713
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46048
Codi ARGOS 46048
Altres dades
Agermanament Itàlia Bazzano, Itàlia

Web www.bellreguard.net
Modifica dades a Wikidata

Bellreguard és un municipi valencià de la comarca de la Safor.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal està a la plana al·luvial de la Llacuna, a l'Horta de Gandia i al sud de la ciutat, entre les estribacions de la serra Gallinera i la mar Mediterrània.

El terme es divideix en dos parts separades entre si pel terme municipal de Miramar, que separa el poble i el nucli de la platja.

Límits[modifica | modifica el codi]

Gandia Guardamar de la Safor
Almoines Brosen windrose-fr.svg Miramar
Rafelcofer L'Alqueria de la Comtessa Palmera

Nuclis[modifica | modifica el codi]

A més del nucli de població principal connurbat amb l'Alqueria i Palmera, el terme compta amb l'important nucli costaner de la Platja de Bellreguard que a l'estiu duplica la seua població.

Accés[modifica | modifica el codi]

La carretera N-332 creua de nord a sud el nucli principal de Bellreguard, comunicant el municipi amb Gandia i servint com a nexe d'unió amb els municipis de l'Alqueria de la Comtessa i Palmera, amb els quals forma una connurbació. Per a accedir a la platja cal prendre la comarcal CV-673 que surt de Bellreguard i va directament al nucli costaner.

Història[modifica | modifica el codi]

Els musulmans fundaren el poble i l'anomenaren Sotaia. En 1485 va ser adquirit per Pere Lluís de Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, futur Alexandre VI; en aquest acte actuava com a representant del duc l'escriptor Joan Roís de Corella. En aquesta època apareix per primera vegada el mot Bellreguard. Des d'aleshores va formar part del ducat de Gandia fins al segle XIX. El 1534 va ser elevada a parròquia dependent de la de Gandia fins a 1574 en què assoleix la independència. El 1565-1572 la població morisca ascendia a 81 focs. L'expulsió dels moriscos va provocar un greu descens demogràfic; malgrat la repoblació a mitjan segle XVII la població era només de 52 llars. Des de 1624, any en què comencen els registres parroquials de la població, i fins a 1659, la procedència dels forasters que casaren a Bellreguard eren altres poblacions de la mateixa comarca de La Safor (46 contraents), altres comarques del Regne de València (29), Balears (1), i França (2); havent-hi també 23 contraents de procedència desconeguda (segons les dades publicades a la pàgina 149 de l'obra "L'antic règim demogràfic a una comunitat rural: Bellreguard (1609-1919)", de V.Casanova Miret, V.Muñoz Carbonell, i F.Puig Muñoz. Titulars del senyoriu van ser els Borja, els ducs de Benavente a partir del 1747 i, finalment, la casa Osuna. La lluita contra el domini senyorial fou constant durant el segle XVIII i el 1853 els veïns seguien tenint plets pendents amb la casa d'Osuna sobre reconeixement dels drets de propietat.

Parc infantil en Platja de Bellreguard

Demografia[modifica | modifica el codi]

Bellreguard
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009
3.869 3.719 3.761 3.764 3.760 3.734 3.780 3.893 3.991 4.349 4.736

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua activitat econòmica sempre ha sigut l'agricultura: durant els segles XVI i XVII el cultiu de la canyamel amb el seu trepig, que era un gran centre sucrer; en els segles XVIII i XIX es va substituir pel cultiu de la morera i la vinya, fins que al segle XX es va establir el cultiu del taronger. A hores d'ara més de la meitat del regadiu, majoritari al municipi, està dedicat al conreu de la taronja. Encara existeixen algunes fàbriques de mobles i licors -aiguardents- la indústria gira entorn de la manipulació de la taronja -fàbriques d'envasaments, magatzems-. A partir dels anys seixanta, el turisme ha potenciat el creixement del sector terciari.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 de Partit Popular, 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE i 2 de Compromís.

Escut de Bellreguard.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Bellreguard

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Jaume Ascó Pastor 1.089 38,86% 5 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Joan Marco i Pastor 966 35,36% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Compromís per Bellreguard Compromís (isotip).svg Alexandre Ruiz Gadea 650 23,72% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 27 0,99%
Total vots vàlids i regidors 2.732 100 % 11
Vots nuls 49 1,76%**
Participació (vots vàlids més nuls) 2.781 79,96%**
Abstenció 697* 20,04%**
Total cens electoral 3.478* 100 %**
Alcalde: Joan Marco i Pastor (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 4 de PSPV i 2 de Compromís[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Bellreguard és Joan Marco i Pastor de PSPV.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Miguel Muñoz Molio GIDB 19/04/1979 --
1983 - 1987 Joaquín R. Muñoz Femenía PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Seguí Avargues PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Seguí Avargues PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josefa Bonet Millet PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francesc Avargues Gadea BLOC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Facund Puig Muñoz BLOC-EV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Pere Cremades Simó PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Jaume Ascó Pastor PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Joan Marco i Pastor PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Miquel aixecada sobre l'anterior en els anys cinquanta del segle XX.
  • Necròpoli àrab descoberta en 1984

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

La darrera setmana completa de setembre s'hi celebren les Festes majors on és característic el personatge dels Pedacets els quals, granera en mà, treuen els xiquets i xiquetes de les escoles juntament amb el Tio de la Porra i a les processons es balla el Ball de la Pandereta i el Ball de la Forca de Bellreguard, únic ball de bastons que es coneix a La Safor. També cal citar els Carnestoltes i sobretot els Moros i Cristians, que són el principal eix de les festes patronals i que acaben amb la tradicional entrada dels exèrcits al poble.

No menys interessant és la Setmana Santa de Bellreguard, la qual compta amb tres confraries: Confraria del Sant Sepulcre de Nostre Senyor Jesucrist (1952), la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" (1954) i la Confraria del Santíssim Crist de la Misericòrdia (1959). Totes tres confraries organitzades alhora sota la Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard [1992]. Una Setmana Santa que compta amb elements singulars i propis com ara els Cabos o Caps de Ferro els quals custodien el sant Sepulcre des de Dijous Sant fins a la processó de l'Enterro de Divendres Sant, o més recentment amb la revista oficial de la Setmana Santa la qual duu el nom d'un genuí personatge de la Setmana Santa bellreguardina ja desaparegut: Ròssiga.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la gastronomia destaquem el figatell, l'arròs al forn, l'arròs amb costra, la paella, els pebres farcits, polps farcits d'arròs, les coques de pebre amb tomaca i tonyina, les de ceba amb péssols i ou dur amb llonganissa. Però si el que volem són dolços, la llarga tradició sucrera de la comarca ens ofereix la nomenada corona de Glòria, els rollets d'ou, la coca cristina, la tortada farcida, la confitura de moniato o carabassa.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Redacció «PSPV i Compromís alternaran l'alcaldia a Bellreguard». diariserpis.com, 10-06-2015 [Consulta: 28 gener 2016].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 165 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Bellreguard», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Bellreguard. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellreguard Modifica l'enllaç a Wikidata