Vés al contingut

Beloniformes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBeloniformes Modifica el valor a Wikidata

orenol Modifica el valor a Wikidata
Període
Eocè - actualitat[1][2]
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
OrdreBeloniformes Modifica el valor a Wikidata
L.S.Berg, 1937
Tylosurus crocodilus
Hemirhamphodon pogonognathus
Oxyporhamphus micropteru
Rhynchorhamphus georgii
Dermogenys sumatrana
Cypselurus poecilopterus
Xenentodon cancila
Belone belone

Els beloniformes (Beloniformes) són un ordre de peixos teleostis del superordre dels acantopterigis.

Morfologia

[modifica]
  • La majoria són peixos de mida mitjana.
  • Cos molt allargat.
  • Mancats de radis espinosos a les aletes.
  • Línia lateral ínfera.
  • Escates cicloides.
  • Aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
  • Mostren una interessant varietat de mandíbules. Així, la família Adrianichthyidae presenta una enormement allargada mandíbula inferior, tant en juvenils com en adults. En canvi, en les famílies Belonidae i Scomberesocidae ambdues mandíbules (superior i inferior) són allargades en els adults, mentre que els juvenils d'algunes espècies passen per una fase de mandíbula inferior allargada i superior normal, per després desaparèixer en els adults. Aquest allargament juvenil desapareix gairebé per complet en les espècies de la família Exocoetidae (peixos voladors).[3]

Alimentació

[modifica]

Es nodreixen d'algues, plàncton o animals més petits (incloent-hi altres peixos).[4]

Hàbitat

[modifica]

La majoria d'espècies són marines, encara que algunes habiten aigües salobres o dolces.[5]

Costums

[modifica]

Acostumen a viure a prop de la superfície de l'aigua i, alguns representants, són capaços de saltar-ne fora. Així, Dermogenys pusillus és capaç de vols rasants damunt la superfície de l'aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals. Els veritables peixos voladors (família Exocoetidae) aconsegueixen de planar en saltar fora de l'aigua gràcies a un desenvolupament exagerat de les aletes pectorals, que semblen ales.[6]

Taxonomia

[modifica]

La seva classificació és controvertida i, recentment, s'han fet alguns canvis.[3] S'agrupen en cinc famílies de dos subordres diferents:

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 FishBase (anglès)
  2. Carroll, R.: Vertebrate paleontology and evolution. W.H. Freeman, Nova York, 1988
  3. 3,0 3,1 Lovejoy, N; Iranpour, M; Collette, B «Phylogeny and Jaw Ontogeny of Beloniform Fishes». Integrative and Comparative Biology, 44, 2004, pàg. 366–377.
  4. Helfman G., Collette B., & Facey D.: The Diversity of Fishes, Blackwell Publishing, pp 274-276, 1997, ISBN 0-86542-256-7
  5. «Beloniformes (Order)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2012. [Consulta: 11 d’octubre 2008].
  6. 6,0 6,1 «Beloniformes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ITIS (anglès)
  8. Animal Diversity Web (anglès)
  9. NCBI (anglès)
  10. BioLib (anglès)
  11. AQUATAB.NET
  12. MarineSpecies.org (anglès)
  13. UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
  14. The Taxonomicon (anglès)
  15. Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.