Ben Webster

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBen Webster
Ben Webster.jpg
Ben Webster actuant
Dades biogràfiques
Naixement Benjamin Francis Webster
27 de febrer de 1909
Kansas City (Missouri)
Kansas City
Mort 20 de setembre, 1973, Amsterdam, Holanda
Amsterdam
Activitat professional
Ocupació Saxofonista
Gènere Jazz
Instrument Saxo
Discogràfica Blue Note Records
Artistes relacionats John Coltrane, Coleman Hawkins

IMDB: nm0916830
Modifica dades a Wikidata

Ben Webster (Kansas City, Missouri, 27 de febrer de 1909 - Amsterdam, Holanda, 20 de setembre del 1973) fou un dels millors executants de saxo tenor del món del jazz. Havia estudiat interpretació de violí, piano i saxofon. Encara que es donà conèixer com a pianista, passant després, de manera provisional, al saxo alt, en les seves memorables actuacions amb Gene Coy, entre 1928 i 1931. Es consagrà definitivament com executant de saxo tenor al costat de Jap Allen, amb el que treballà entre 1930-31. En ell era ja notòria la influència de Coleman Hawkins, però no hauria de passar gaire temps perquè el seu estil fos per a tota una generació, vers els anys quaranta, una verdadera revelació.

L'eclosió de la seva personalitat vindria el 1940, quan al costat de Duke Ellington donà popularitat ha aquesta peça memorable que és Cotton tall; ambdós romandrien junts fins al 1943. En anys anteriors havia actuat amb Bennie Moten (1932), Blanche Calloway (1931), Benny Carter (1933-34), Fletcher Henderson (1937-38), Willie Bryant (1935) i Cab Calloway (1936-37). Tornaria a tocar amb Ellington entre 1948-49, fins a organitzar la seva pròpia formació.

Després del 1944 encapçala un nou grup creat a Nova York. El 1953, després de diverses gires per Califòrnia, retorna a Nova York, on comença a treballar amb Count Basie. Decideix no romandre amb cap grup i continua treballant com a free lancer (autònom). El 1965 visita Europa. Des de llavors viatjaria periòdicament, sobretot a França i els països escandinaus i ocasionalment, a Espanya, on grava un disc amb el pianista Tete Montoliu, justament el 1972, arran de la seva actuació a Barcelona. Potser sia aquest disc, Gentle ben, l'últim de la seva producció. Entre les seves gravacions més connotades hi ha :

  • Lafayette, amb Blanche Calloway i Bennie Moten.
  • Limehouse blues, amb Red Allen i Fletcher Henderson.
  • Happy as the day is long, amb Red Allen i Fletcher Henderson.
  • Truckin, amb Bennie Carter i Duke Ellington.
  • Cotton tail, amb Bennie Carter i Duke Ellington.
  • Conga brava, amb Bennie Carter i Duke Ellington.
  • C Jam Blues, amb Bennie Carter i Duke Ellington.
  • Chloe, amb Bennie Carter i Duke Ellington.
  • Just A-Sittin and Rockin, amb Bennie Carter i Duke Ellington.
  • Perdido, amb Bennie Carter i Duke Ellington, etc.

un llarg etcètera d'enregistraments el destaquen al costat de Calloway, Lionel Hampton, Billie Holiday (Early session hop) i altres grans del seu temps. Esplendids i inoblidables són els seus discs?Soulville, Sweet (amb Harry Edison), Ben webster meets Oscar Peterson, The Art Tatum Ben Webster quartet, The Soul of Ben Webster. sens dubte era la major figura en el seu gènere, després de la mort de Hawkins, Coleman, Lester-Young, Charlie Parker i aquell magnífic renovador que fou John Coltrane. per damunt de modes i tendències fou un clàssic, admirat arreu. molts dels seus discs es troben gravats en la casa Verve, d'Espanya.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ben Webster Modifica l'enllaç a Wikidata