Benafer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benafer
Bandera de Benafer Escut de Benafer
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Benafer respecte del País Valencià Localització de Benafer respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Benafer 01.JPG
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Sogorb
Gentilici Benafer, Benafera
Predom. ling. Castellà
Superfície 17,03 km²
Altitud 587 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
169 hab.
9,92 hab/km²
Coordenades 39° 56′ 04″ N, 0° 34′ 39″ O / 39.93444°N,0.57750°O / 39.93444; -0.57750Coord.: 39° 56′ 04″ N, 0° 34′ 39″ O / 39.93444°N,0.57750°O / 39.93444; -0.57750
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PSPV i 1 PP
Rafael Bolos Navarro (PSPV) (2011)
Codi postal 12449
Codi territorial 12024
Festes majors San Salvador
Primera quinzena d'agost
Web

Benafer és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Benafer es troba al curs alt del riu Palància, entre aquest i la serra d'Espina. Posseïx un terme municipal amb un perímetre molt irregular.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

Limita amb els termes de Caudiel, Xèrica, Pina i Viver.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers indicis de poblament corresponen als jaciments ibers de Sant Roc i El Castillejo. Com el seu topònim indica el poble és de fundació àrab i després de la conquesta va mantenir la població musulmana fins que en 1368 arran de la rebel·lió durant la guerra de Castella foren expulsats. En aqueix any va rebre carta pobla, que es va veure completada i ratificada pel bisbe de Sogorb, Ènnec de Vallterra, el 1379 quan, a títol particular, comprà el lloc. Històricament es trobava inclòs en la baronia i posterior comtat de Xèrica. En el s.XV és de la família Eixarchs, el 1611 de la família Cucaló i a la meitat del segle XVIII era son senyor Joaquim Castellví.

Mapa de l'Alt Palància en les Observacions de Cavanilles

Segons Cavanilles que deia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. També deia en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de blat, 284 de dacsa, 50 entre ordi i fesols, 60 càntirs de vi i 60 lliures de seda. Esmenta que al poble habitaven 100 veïns i també com altres dades que havia pedreres de marbre negrós.

Madoz en canvi ens dóna molta més informació, esmenta que el clima és ordinàriament temperat, sobre edificis argumenta que hi havia un molí fariner i un altre d'oli. Madoz ens explica que hi havia una casa municipal amb presó, cementeri, carnisseria, una escola que al seu torn estava dividida per a alumnes i una altra part per alumnes. Sobre l'església ens relata que hi havia una parròquia que estava sota l'advocació de Sant Salvador, servida per capellà, la vacant del qual es proveïa per oposició a concurs general. Madoz deia en la seua obra que en el sector primari estaven dedicats a l'agricultura: oliveres, figueres, vinyes, fruiters, moreres, preciosos hortets de flors, hortalisses i llegums; dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, panís, oli, fruites i seda. Esmenta que aquell poble el constituïen 120 cases de 11 a 15 vares d'altura i va ser fundat l'any 1679 per Énnec de Vallterra, bisbe de Sogorb. Altres dades d'interès que ens explica Madoz és que havien tres fonts: la Font del Salt, la Font de la Xocolata i la Font de Juan de Agueda. La impressió que ens dóna Madoz sobre el poble és bona causa del seu clima temperat i a la seu pau i harmonia.

Després de la guerra civil (1936 - 1939) a causa de la destrucció soferta va haver de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'església.

Actualment queden restes de trinxeres de la guerra civil envoltant la població per diversos punts (muntanya de Sant Roc, Els Novales, encreuament amb la carretera de Caudiel a Xèrica).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010
442 433 373 337 290 297 259 172 130 106 151 142 145 167 179 179

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia. Cultiu d'ametllers, oliveres i cireres en la seua majoria. Compte a més amb secador de pernils, una granja de pollastres ecològics i empreses de construcció i diversos serveis mes.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Torres Estal UCD
1983 - 1987 Joaquín Torres Estal AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 Rafael Bolos Navarro PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ramón Estal Aliaga PP
1995 - 1999 Jose Ibañez Sanjuan PP
1999 - 2003 Jose Ibañez Sanjuan PP
2003 - 2007 Peregrín Marco Martínez GIB (Grupo Independiente de Benafer)
2007 - 2011 Rafael Bolos Navarro PSPV-PSOE
2011 - 2015 Rafael Bolos Navarro PSPV-PSOE
Des del 2015 n/d n/d

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Façana de l'ajuntament i font de la plaça

Patrimoni religiós[modifica | modifica el codi]

Patrimoni civil[modifica | modifica el codi]

Patrimoni natural[modifica | modifica el codi]

  • Font de Juan de Águeda. També anomenada Fandagueda. Situada a uns 100 metres de la font de la noguera.
  • Font del Nogal. Situada a la zona de les nogueres.
  • Fuensanta i Fuensantilla. Situada a la partida de Fuensanta, a uns 4 quilòmetres de la població. D'aquest brollador es proveeix la població.
  • Cova Cerdaña. Es tracta d'una cova amb dues boques que donen a una gran sala; en ella es van trobar diversos materials i algun fragment de vernís negre àtic datable a finals del segle IV. Se subratlla el seu caràcter de cova-santuari, lligada al culte a la naturalesa, a l'aigua i a l'interior de la terra, tot això lligat a la fecunditat.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

A destacar el plat típic de la població l'"Olla de Labrador" i el "Testamento".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benafer Modifica l'enllaç a Wikidata