Benafer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBenafer
Bandera de Benafer Escut de Benafer
Bandera de Benafer Escut de Benafer
Benafer 01.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Benafer respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 56′ 06″ N, 0° 34′ 39″ O / 39.935°N,0.5776°O / 39.935; -0.5776Coord.: 39° 56′ 06″ N, 0° 34′ 39″ O / 39.935°N,0.5776°O / 39.935; -0.5776
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata
Població
Total164 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat9,65 hab/km²
GentiliciBenafer, Benafera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície17 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud587 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Festa patronalSan Salvador
Primera quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Bolos Navarro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12449 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12024 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12024 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbenafer.es Modifica el valor a Wikidata

Benafer és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Geografia[modifica]

Benafer es troba a la vora del curs alt del Palància, entre el riu i la serra d'Espina. Posseïx un terme municipal amb un perímetre molt irregular.

Localitats limítrofes[modifica]

Limita amb els termes de Caudiel, Xèrica, Pina i Viver.

Història[modifica]

Els primers indicis de poblament corresponen als jaciments ibers de Sant Roc i El Castillejo. Com el seu topònim indica, el poble és de fundació àrab i després de la conquesta mantingué la població musulmana fins que en 1368 esta fon expulsada arran de la rebel·lió durant la guerra de Castella. Aquell any Benafer va rebre carta pobla, que fon completada i ratificada pel bisbe de Sogorb, Ènnec de Vallterra, l'any 1379 quan, a títol particular, comprà el lloc. Històricament, el municipi es trobava inclòs en la baronia i posterior comtat de Xèrica. En el segle XV va pertànyer a la família Eixarchs, en 1611 a la família Cucaló, i a mitjan segle xviii era son senyor Joaquim Castellví.

Mapa de l'Alt Palància en les Observacions de Cavanilles

Sobre l'accés i comunicació del poble, segons Cavanilles estava a tres quarts d'hora de Viver. El botànic també afirmava en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de blat, 284 de dacsa, 50 entre ordi i fesols, 60 càntirs de vi i 60 lliures de seda; també que al poble habitaven 100 veïns i que hi havia pedreres de marbre negrós.

Madoz, en canvi, ne dona molta més informació: sobre el clima, que era ordinàriament temperat; sobre edificis, que hi havia un molí fariner i un altre d'oli; una casa municipal amb presó, cementeri, carnisseria; una escola amb l'alumnat segregat per sexes; sobre l'església ens relata que hi havia una parròquia que estava sota l'advocació de Sant Salvador, servida per capellà, la vacant del qual es proveïa per oposició a concurs general. Així mateix, Madoz deia en la seua obra que l'agricultura estava dedicada a oliveres, figueres, vinyes, arbres fruiters, moreres, preciosos hortets de flors, hortalisses i llegums. Dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, panís, oli, fruites i seda. També informa que Benafer estava constituït per 120 cases d'11 a 15 vares d'altura, i va ser fundat l'any 1679 per Énnec de Vallterra, bisbe de Sogorb. Altres dades d'interés que explica Madoz és que hi havien tres fonts: la Font del Salt, la Font del Xocolate i la Font de Juan de Agueda. La impressió que transmet Madoz sobre la localitat és positiva, degut al clima temperat i a la seu pau i harmonia.

Després de la guerra civil (1936-1939) Benafer hagué de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'església.

Actualment queden restes de trinxeres de la guerra civil envoltant la població per diversos punts (muntanya de Sant Roc, Els Novales, encreuament amb la carretera de Caudiel a Xèrica).

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010
442 433 373 337 290 297 259 172 130 106 151 142 145 167 179 179

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia. Predomina el cultiu d'ametlers, oliveres i cireres. A més, compta amb un secador de pernils, una granja de pollastres ecològics, empreses de construcció i altres servicis.

Alcaldia[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de la Benafer és Juan Ramón Ruiz Renart d'Amigos de Benafer (AB).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joaquín Torres Estal UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Joaquín Torres Estal AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Rafael Bolós Navarro PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Ramón Estal Aliaga PP 15/06/1991 --
1995–1999 Jose Ibañez Sanjuan PP 17/06/1995 --
1999–2003 Jose Ibañez Sanjuan PP 03/07/1999 --
2003–2007 Peregrín Marco Martínez GIB[a] 14/06/2003 --
2007–2011 Rafael Bolós Navarro PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Rafael Bolós Navarro PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Rafael Bolós Navarro PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Juan Ramón Ruiz Renart AB[b] 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Patrimoni[modifica]

Façana de l'ajuntament i font de la plaça

Patrimoni religiós[modifica]

Patrimoni civil[modifica]

Patrimoni natural[modifica]

  • Font de Juan de Águeda. També anomenada Fandagueda. Està situada a uns 100 metres de la font del Nogal.
  • Font del Nogal. Situada a la zona de les anoueres.
  • Fuensanta i Fuensantilla. Brollador que proveïx d'aigua la població. Se troba a la partida de Fuensanta, a uns 4 quilòmetres del poble.
  • Cova Cerdaña. Es tracta d'una cova amb dues boques que donen a una gran sala; en ella es van trobar diversos materials i algun fragment de vernís negre àtic datable a finals del segle iv. Se subratlla el seu caràcter de cova-santuari, lligada al culte a la naturalesa, a l'aigua i a l'interior de la terra, tot això lligat a la fecunditat.

Festes i celebracions[modifica]

Gastronomia[modifica]

Cal destacar el plat típic de la població l'"Olla de Labrador" i el "Testamento".

Notes[modifica]

  1. GIB són les sigles de Grupo Independiente de Benafer.
  2. AB són les sigles d'Amigos de Benafer.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benafer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benafer