Benedetta Tagliabue
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juny 1963  (60 anys)Milà (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat IUAV de Venècia |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecta |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Benedetta Tagliabue (Milà, Itàlia, 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'Estudi Miralles Tagliabue EMBT.[1]
Va néixer a Milà, va viure i va estudiar a Venècia i Nova York, i el 1989 es va llicenciar al Instituto Universitario di Architettura di Venezia. El 1991 comença a treballar amb l'arquitecte català Enric Miralles, creant poc després l'estudi Miralles Tagliabue EMBT, un estudi internacional de joves arquitectes amb seu a Barcelona.
L'estudi ha treballat en projectes com ara el Parc de Diagonal Mar (1997-2002), la rehabilitació del mercat de Santa Caterina de Barcelona (1996-2005) i la nova torre d'oficines per a Gas Natural (1999-2006). També ha assumit projectes a altres països d'Europa com ara el nou Edifici del Parlament d'Escòcia (1998-2004), l'Escola de Música d'Hamburg (1997-2000) i l'ampliació i restauració de l'Ajuntament d'Utrecht.[2]
Va ser gardonada amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019.[3]
Biografia[modifica]
Neix el 1963 a la ciutat de Milà. Estudia arquitectura a l'Istituto Universitario d'Architettura di Venezia, IUAV, on es graduà el 1989. Amplià els seus estudis a Nova York, però just en finalitzar la seva tesi doctoral l'any 1989 es traslladà a Barcelona, L'any 1991 comença a col·laborar amb Enric Miralles, la seva parella sentimental, amb qui s'associa més tard per formar l'estudi Miralles Tagliabue EMBT. La seva col·laboració els va dur a col·locar el seu estudi entre els tallers arquitectònics de més prestigi i projecció internacional. El taller d'arquitectura es caracteritza per l'equilibri entre una estètica fragmentada i convulsa i el respecte per la tradició del lloc. Una idea que compartia amb Miralles i que marca gran part de la seva trajectòria.
Activitat professional[modifica]
Al costat d'Enric Miralles ha desenvolupat una gran tasca arquitectònica, realitzant projectes tant a Catalunya com arreu del món, fent una especial menció a la construcció de l'Edifici del Parlament d'Escòcia (1998-2004), que guanyaren en un concurs internacional.
Després de la mort inesperada de Miralles l'any 2000, Benedetta Tagliabue pren la direcció de l'estudi, continuant amb els projectes que ambdós estaven construint, l'Escola de Música d'Hamburg (2000), l'Ajuntament d'Utrecht a Holanda (2000), el Parc Diagonal Mar a Barcelona (2002), el Campus Universitari de Vigo (2003), el Parlament d'Escòcia (2004), el Mercat de Santa Caterina (2005) i l'edifici de Gas Natural (2007).
L'any 2005 fou guardonada a la Bienal d'Arquitectura Española, Premio Manuel de la Dehesa pel seu projecte del Parlament d'Escòcia 2004 i el mateix any guanya el prestigiós RIBA Stirling Prize, Millor Edifici del 2005 per l'Edifici del Parlament d'Escòcia, i amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya pel mercat de Santa Caterina l'any 2001. El 2009 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de projecció Internacional pel Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal Shanghai 2010. El 2013 va entrar a formar part del Consell Assessor de l'Arts Santa Mònica
Selecció d'obres[modifica]
- 1996-1999: Sis Habitatges a Borneo (Amsterdam)
- 1999-2001: Parc dels colors (Mollet del Vallès)
- 1997-2002: Parc Diagonal Mar (Barcelona)
- 1997-2000: Rehabilitació de l'Ajuntament (Utrecht, Països Baixos)
- 1997-2005: Mercat de Santa Caterina (Barcelona)
- 1998-2000: Escola de Música a (Hamburg, Alemanya)
- 1999-2000: Escenografia per a l'ópera Don Quijote, Teatre Liceu, Barcelona
- 1998-2004: Edifici del Parlament d'Escòcia (Edimburg)
- 1999-2003: Campus de la Universitat de Vigo (Vigo)
- 1999-2006: Edifici de Gas Natural (Barcelona)
- 1997-2007: Biblioteca Pública "Enric Miralles" (Palafolls)
- 2002-2007: Marco Polo Platz, Hafencity Hamburg, Alemanya
- 2003-2007: Conjunt de 48 Habitatges de Protecció oficial,(Figueres)
Referències[modifica]
- ↑ «En Perspectiva: Benedetta Tagliabue» (en castellà). Arch Daily, 24-06-2016. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Històric d'exposicions del Palau Robert». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2013].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 30-04-2019. [Consulta: 30 abril 2019].
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) Pàgina de l'"Estudi EMBT"
- (castellà) Informació de Benedetta Tagliabue a www.epdlp.com
- (català) Informació de Benedetta Tagliabue a la xarxa
1995: Arcadi Pla · 1996: Josep Perarnau · 1997: Francisco Javier Asarta, Robert Brufau i Raquel Lacuesta · 1998: Joan Rodon · 1999: Lluís Clotet i Ignasi Paricio · 2000: Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé · 2001: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue · 2002: Secció Filològica de l'IEC · 2003: Museu Episcopal de Vic · 2004: Manel Risques i Ricard Vinyes · 2005: L'Avenç · 2006: Museu del Cinema de Girona · 2007: Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana · 2008: Patronat d'Estudis Osonencs · 2009: Fundació Vila Casas · 2010: Albert García Espuche · 2011: David Balsells · 2012: Museu Etnogràfic de Ripoll |
.svg)