Benedetto Menni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Benet Menni
Benedeto-menni.jpg
Fotografia del sant amb les constitucions de la congregació, ca. 1900
Biografia
Naixement Angelo Ercole Menni
11 de març de 1841
Milà (Llombardia, Itàlia)
Mort 24 d'abril de 1914
Dinan (Bretanya, França)
Lloc d'enterrament Hospital Psiquiàtric San Juan de Dios (Ciempozuelos, Madrid) 
Religió Església Catòlica
Educació Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Orde religiós Germans de Sant Joan de Déu
Fundador
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 23 de juny de 1985 , Roma nomenat per Joan Pau II
Canonització 21 de novembre de 1999 , Roma nomenat per Joan Pau II
Festivitat 24 d'abril
Esdeveniment significatiu Fundador de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús; restaurador de l'orde de Sant Joan de Déu a Espanya
Iconografia Amb hàbit i amb un home malalt al costat
Patró de Copatró de Ciempozuelos
Modifica les dades a Wikidata

Benedetto Menni, nascut Angelo Ercole Menni (Milà, Itàlia, 11 de març de 1841 - Dinan, França, 24 d'abril de 1914) va ser un religiós italià, frare de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i fundador de la congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Fou proclamat beat el 23 de juny del 1985, per Joan Pau II, qui el canonitzà el 21 de novembre del 1999, a la basílica de Sant Pere del Vaticà. El seu cos reposa a la capella de l'hospital de Ciampozuelos.

Joventut[modifica]

Angelo Ercole Menni va néixer el 1841 en una família de petits comerciants. De vida sòbria i austera, va estudiar a la Università degli studi de Milano. Als dinou anys va deixar el seu treball en un banc per auxiliar als ferits de la batalla de Magenta i, després de l'experiència, va decidir d'ingressar en l'orde dels Germans de Sant Joan de Déu, prenent el nom de religió de Benet. L'1 de maig de 1860 entrà a servir a l'hospital de Lodi i el 14 d'octubre de 1866 fou ordenat sacerdot a Roma.

L'abril de 1867 fou enviat a Espanya, on els Germans de Sant Joan de Déu havien nascut, per restaurar-hi l'orde, suprimit arran de les lleis anticlericals de 1835-1836. Sense mitjans econòmics, obté la protecció de la mecenes de Barcelona Dorotea de Chopitea i el 1868 funda a Barcelona una casa-asil per a nens pobres i malalts, el primer del seu tipus a tot l'Estat. L'esclat de la revolució de 1868 fa que hagi de marxar a Marsella, d'on anirà a Navarra, on els germans hospitalaris atenen els ferits de la tercera guerra carlina, tant al front com en un hospital que es funda llavors a Pamplona.

Fundacions[modifica]

En 1877 va fundar un hospital psiquiàtric a Ciempozuelos, prop de Madrid, dotat d'equipament modern i on s'aplicaren els mètodes terapèutics més innovadors del moment, ja que es volia canviar la visió que es tenia llavors dels trastorns mentals com a inguaribles i incomprensibles. El consell de Menni sobre aquest malalts era: «Tenir-ne cura com dels nens, però tractant-los com a persones».

Poc després va fundar, també a Ciempozuelos, un hospital psiquiàtric per a dones, i per tenir-ne cura va fundar, el 1881, una congregació de religioses, les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, especialment dedicada a la cura de malalts mentals. La fundació va fer-la conjuntament amb María Josefa Recio i María Angustias Giménez, les primeres germanes. El començament fou difícil, i la primera superiora va ésser morta per un malalt mental, però l'obra continuà endavant, estenent-se, en vida de Menni, a quinze hospitals més.

Entre 1881 i 1903, Menni va desenvolupar la seva tasca restauradora, fundant catorze hospitals psiquiàtrics i configurant la primera xarxa assistencial en el camp de la salut mental a Espanya, suplint la manca d'interès de l'administració pública. Entre ells hi figura el manicomi de Sant Boi de Llobregat, fundat el 1854 per Antoni Pujadas i Mayans i adquirit per Menni l'any 1895. L'èxit de la xarxa va venir donat per una bona gestió financera, al començament basada en les donacions dels benefactors, i una gestió del personal, especialment format, molt encertada. Les institucions hospitaleres, a més, establien convenis amb les diputacions provincials per fer-se càrrec d'aquest tipus de malalts en la demarcació. Així, l'hospital atenia tota mena de malalts. En destaca la teràpia ocupacional que seguien.

L'Orde de Sant Joan de Déu es tornà a difondre per Espanya (fins a 24 hospitals mentre vivia Menni) i, en 1893, a Portugal i més tard a França. El 1901) s'obriren hospitals a Mèxic. Menni en fou pare provincial d'Espanya (1884), visitador apostòlic (1909-1911) i en 1911 prepòsit general per nomenament de Pius XI, però hagué de dimitir del càrrec un any després, ja que els novicis i part de la comunitat criticaven la seva actitud rigorosa i severa.

Es retirà a França i va ésser enviat a Dinan (Bretanya) on morí el 1914.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benedetto Menni Modifica l'enllaç a Wikidata