Benejam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBenejam
Dades biogràfiques
Naixement 26 de gener de 1890
Ciutadella de Menorca
Mort 19 de gener de 1975(1975-01-19) (als 84 anys)
Barcelona, Catalunya
Altres noms Marí Benejam i Ferrer
Nino, Ferrer
Nacionalitat Illes Balears Illes Balears
Ciutadania Espanya
Es coneix per La família Ulisses
Activitat professional
Ocupació Dibuixant de còmics
Obra
Obres destacades La família Ulisses
Els grans invents del TBO
Q5852405
Modifica dades a Wikidata

Benejam és el pseudònim de l'autor de còmic Marí Benejam i Ferrer (Ciutadella, Menorca, 1890 - Barcelona, 1975).[1]

Els seus primers pseudònims foren Nino i Ferrer. El nom de Benejam està associat amb els personatges més populars de la revista TBO: La familia Ulises. Per la mateixa revista, creà a Eustaquio Morcillón i el seu ajudant Babalí o Melitón Pérez. A més, continuà la secció Los grandes inventos del TBO després de les etapes de Nit, Tínez i Tur. Juntament amb Urda fou un dels dibuixants més prolífics de la revista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Marí Benejam i Ferrer, neix a Ciutadella a l'illa de Menorca el 26 de gener 1890 i mor a Barcelona el 19 de gener de 1975. El nom de Mari, segons explica el periodista Josep Maria Cadena, li va posar el padrí de baptisme, quan es va confondre i es va pensar que era el sant del dia que havia nascut, quan en realitat era la fulla del dia anterior del calendari, la que va agafar com a referència del sant.[2] El seu pare treballava a la indústria del calçat, era former. Després del conflicte de Cuba el sector del calçat se'n va ressentir, i tota la família es va traslladar a Barcelona, el 1897, en aquesta ciutat el seu pare va fer de rellotger.[2]

Casa Natal

Des dels 7 anys d'edat i durant la resta de la seva vida residí a Barcelona, on es formà, assistint a l'Acadèmia de Manuel Alzamora. Posteriorment abandonà el dibuix; només vers el 1946 tornà a cultivar-lo assíduament. Des d'aquest any i fins al 1971 estigué consagrat a les seves sèries d'historietes, molt populars des dels seus inicis. Amb un estil senzill i parc, en les antípodes del seu contemporani Ricard Opisso, ressaltava els trets caricaturescs dels seus personatges i llurs reaccions davant del món exterior. Treballà amb el guionista Carles Bech, el qual donava una fidel interpretació a les seves historietes, en línies generals creadores d'una vertadera escola dintre del dibuix humorístic espanyol. També feu dibuixos publicitaris i il·lustrà llibres infantils abans de dedicar-se per sencer a la historieta.[3]

Placa commemorativa.

Benejam, és probablement un dels dibuixants de còmics més destacats del còmic d'humor de la postguerra. Per d'altra banda és una de les animes de la revista TBO. A més a més de TBO, també va dibuixar per altres revistes, entre elles; Pocholo, Cigronet, Perra Gorda, KKO, Nicolás, La Risa, Altaya i per a Joaquín Buigas, editor de TBO, a les publicacions, S o Floreal suplement dedicat a L'Escola Nova Unificada de Catalunya, editada a l'època de la República. Per aquest fet va ser represaliat després de la Guerra Civil.[2] Per la revista TBO hi va crear els personatges; Meliton Perez, Eustaquio Morcillón o la Familia Ulises aquesta sèrie la va dibuixar fins que a l'edat de 80 anys va patir una embòlia i va deixar la sèrie en mans del dibuixant i col·laborador de la revista TBO, Josep Maria Blanco Ibarz, més conegut amb el nom artístic de Blanco. L'embòlia que va patir Benejam, el va obligar a retirar-se del dibuix, va morir el 19 de gener de 1975, a l'edat de 85 anys.[2]

Signava amb el nom artístic de Benejam però també com a Marino, Ferrer (el seu segon cognom), o apòcopes com Rino o Bene.

Obra i personatges[modifica | modifica el codi]

Personatges[modifica | modifica el codi]

La Familia Ulises(personatge). Es va publicar per primera vegada el 1944, amb guions de Joaquim Buigas, Don Ulises, Doña Sinforosa, la senyora Filomena, Lolín, Poicarpito, Merceditas i el gosset Tresski, conformaven des de la contraportada de la revista TBO, un retrat amb una càrrega de crítica de les aspiracions, alegries i tragèdies d'una família de la classe mitjana espanyola durant el franquisme. Aquesta família és un retrat fidedigne de la mentalitat i les vivències de les llars de la postguerra al llarg de trenta anys.

Eustaquio Morcillón (personatge). En molts aspectes, el seu Eustaquio Morcillón venia a ésser una espècie d'Ulises aventurer traslladat a l'Àfrica i en possessió d'una escala de valors pròpia de la burgesia barcelonesa (superficialment culte, paternalista, competitiu, són entre d'altres les qualitats que els estudiosos del gènere varen atribuir al personatge). Eustaquio Morcillón, era també un personatge intrèpid, i explorador que anava sempre acompanyat del seu fidel i enginyós "negret", Babali.

Melitón Pérez (personatge). Aquest personatge fou creat l'abril de 1936, a la revista TBO, i desenvolupat després de la Guerra Civil Espanyola, amb tires mudes i d'una gran comicitat, Melitón Pérez, era un ésser solitari i sempre sorprès davant els progressos de la vida urbana, incomprensible per a ell.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Llistat de publicacions i personatges, on Benejam, hi ha participat, en part o en la seva totalitat.
Anys Publicació Títol / Personatge Format Guionista Editorial Notes
1931 TBO Varis Quadern Vertical Varis Editorial Buigas
1942 ? Titulo Convenido Varis Quadern Apaïsat Varis Ameller Editor
1943 ? TBO Varis Quadern vertical Varis Ediciones TBO
1944 Historias de... (varis títols) Varis Quadern Vertical Varis Editorial Bauza 6 nùmeros publicats
1945 36 Historietas Mudas Varis Llibre Cartone Varis Editorial Roma
1945 ? Historietas Completas Varis Quadern vertical Varis Editorial Cisne 10 ? números publicats
1947 Cuaderno extraordinario de Ediciones TBO Varis Quadern vertical Varis Ediciones TBO revista monografica
1950 Colección Pinturitas Varis Quadern vertical Benejam Editorial Roma 5 ? números publicats
1952 TBO Varis Quadern vertical Varis Ediciones TBO 789 números publicats

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Marí Benejam i Ferrer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Revistas de Humor infantiles y Juveniles (en castella). nº 8 Pag.182. Panini España S.A, p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-849885-22-26. 
  3. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1975-1976, pàgs, 145-146, ISBN 84-239-6952-5

Bibliografia i Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Revistas de Humor infantiles y Juveniles (en castella). nº 8 Pag.182. Panini España S.A, p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-849885-22-26.  (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]