Benet Andreu Pons

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBenet Andreu Pons
BENET ANDREU i PONS.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1803 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1881 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, mestre de capella, compositor, organista Modifica el valor a Wikidata

Benet Andreu Pons (Maó, 3 de gener de 1803 - Maó, 14 de gener de 1881) fou sacerdot, compositor, mestre de capella i organista de Santa Maria de Maó.

Benet Andreu, imatge de joventut

Mestre de capella des del 1826, on tingué entre d'altres alumnes a Josep Protti Conforto,[1] i, introduí reformes en el cant pla segons el criteri que exposa en El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas (Barcelona, 1851). Deixà escrites nombroses composicions d'església, com és ara un Miserere, Ego sum panis vivus, Sacrificium Deo, Docebo iniquos vias tuas, el Repertorio de misas a toda orquesta, dues farses, Le due parole (òpera còmica) i Don Eustachio della Castagna (òpera bufa), escrites entre 1832 i 1838, i dues òperes, La fidanzata corsa (1846),per encàrrec de l'empresari teatral Giovanni Palagi, i I catalani in Atene.

El 28 de març de 1881 l'Ajuntament de Maó el nomenà Menorquí Il·lustre.[2]

L'any 2003, amb motiu del bicentenari del seu naixement i finançament del Consell Insular de Menorca, el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears va publicar una edició facsímil del seu Miserere[3] que, gràcies a la feina endegada pel baríton Lluís Sintes —maonès com ell—, es reestrenà el 7 de novembre de 2013 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb la participació de l'orquestra The Ripieno Consort i el Cor Vivace. Així mateix, el 14 de febrer de 2015 se'n feu una segona interpretació a l'Església Adventista del Setè Dia del carrer Comte d'Urgell de Barcelona en què hi van participar Oriol Rosés (contratenor), Carlos Cosías (tenor), el mateix Lluís Sintes, Juan Carlos Esteve (baix-baríton), el Cor Vivace i l'Orquestra de la Universitat de Barcelona, tots sota la batuta de Carles Gumí.

Des de l'any 2015 el Miserere ha retornat al seu lloc d'origen on va ser estrenat l'any 1878, l'església parroquial de Santa Maria de Maó, amb la intenció de reprendre l'antiga tradició d'interpretar la peça cada setmana santa. Al voltant del baríton Lluís Sintes una bona colla de músics menorquins amb la secció masculina de la Coral Sant Antoni i els cantants Jaume Olives (tenor), Victòria Riera (mezzosoprano) i Joan Caules (baix-baríton).

Finalment, cal dir que la seva música és interpretada regularment per agrupacions musicals menorquines, com ara el Cor Illa de Menorca.

Referències[modifica]

  1. Diccionari del teatre a les Illes Balears
  2. Guasch, Antoni. «Menorquins (1)». [Consulta: 25 desembre 2017].[Enllaç no actiu]
  3. Edicions del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears[Enllaç no actiu]