Benet Maria Moixó i de Francolí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBenet Maria Moixó i de Francolí
Biografia
Naixement (es) Benito María Moxó y Francolí
10 d'abril del 1763
Cervera, diòcesi de Solsona
Mort 1816
Salta
  Arquebisbe de Charcas
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Benet Maria Moixó i de Francolí (Cervera, diòcesi de Solsona, 10 d'abril del 1763 - Salta, 1816) fou un benet cerverí que arribà ser arquebisbe de Charcas - avui dia arxidiòcesi de Sucre - al Virregnat del Riu de la Plata, llavors territori colonial espanyol.

Fou monjo del reial monestir de Sant Cugat al Vallès, als 21 anys va anar a Roma per disposició dels seus superiors i anuència del govern, per instruir-se en les principals branques de la literatura sota la direcció de l'ambaixador D. Nicolás de Alara. Al seu retorn al monestir després de quatre anys, i pel motiu de ser traslladades a una nova sepultura les restes dels abats i monjos de Sant Cugat, va dir en 1789 una oració fúnebre que juntament amb l'assaig històric fou impresa a Barcelona per Francesc Surià i Burgada.

En 1792 va ser nomenat pel rei catedràtic de lletres humanes de la universitat de Cervera, per a aquesta tasca compongué una gramàtica de llengua grega que quedà inèdita, en 1797 es va imprimir un discurs titulat «Benedicti Moxó ad D. Cucuphatis in agro Vallensi Monachi Oratio habita ad academicum cervariensem senatum cum ab eo ex regii decreti auctoritate Apollinari laurea donaretur. Idibus augusti anno 1797». I en 1798 va publicar en un tom un comentari de «vetustissimis philosophis ab atheismi crimine vindicandis» i el 1802 es va imprimir la «Vida del jurisconsulto José Rialp», impresa a l'oficina d'aquella universitat. Allí també s'imprimiren diverses recitacions seves, i entre elles «de philosophia cum reliqione adversus sophistas atheos foederata», i una oració gratulatòria adornada de diverses poesies en idiomes grec, italià, llatí i castellà, que va pronunciar amb motiu d'haver-se allotjat els reis Carles IV i Maria Lluïsa a l'edifici d'aquella universitat l'any 1802 de trànsit per Barcelona.

Va ser nomenat arquebisbe de Charcas a l'Amèrica meridional en 1804 on va publicar moltes homilies i pastorals de tota mena, que es van imprimir a Lima i Buenos Aires. Va morir a la ciutat de Salta del Tucumán l'any 1816, víctima del furor i despit d'alguns d'aquells americans. Va deixar inèdits alguns escrits que van quedar en Charcas, i que esmenta el seu nebot el baró de Juras Reales, en l'obra que acaba de publicar amb el títol de «Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Rio de la Plata» i una rica col·lecció d'objectes rars incloent animals, vegetals, minerals i antiguitats d'aquell país.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]