Benet Tallaferro

De Viquipèdia
Infotaula personatgeBenet Tallaferro
Steven Sterk.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
Creat perPeyo Modifica el valor a Wikidata
Context
EditorialEditorial Base Modifica el valor a Wikidata
Més informació
GCD72680, 79666, 65889, 65888 i 108896 Modifica el valor a Wikidata

Benet Tallaferro és un personatge de ficció de còmic francobelga. El seu nom original en francès és Benoît Brisefer. La sèrie de còmics fou creada per l'autor belga Peyo (1928 — 1992) el 1960 al nº 1183 de la revista Spirou.[1] Peyo va comptar amb la col·laboració de diversos col·laboradors tant per als dibuixos com per al guió, els més famosos dels quals són Will[2]., qui va crear els decorats de la petita ciutat de Vivejoie-La-Grande, i François Walthéry, que va signar el grafisme per a diverses històries. El 1993, la sèrie es va rellançar amb set àlbums més amb Pascal Garray en el dibuix[3] i Thierry Culliford en el guió de sis dels àlbums.

Trama[modifica]

El personatge principal que dona nom a l'obra és un nen, ros, amb boina i a una força sobrehumana, que perd els seus poders quan agafa un refredat.

Traducció al català[modifica]

Va aparèixer per primer cop en català al Cavall Fort a partir del 1971 en traducció d'Albert Jané[4][5] i posteriorment va ser editat com a àlbum per l'Editorial Casals entre el 1988 i el 1991, de mans del mateix traductor, on només es van publicar 5 àlbums.[5]

El 2013 l'Editorial Base inicia una nova publicació del personatge.[6]

Àlbums de la sèrie[modifica]

  • 1. Els taxis vermells (Les taxis rouges)
  • 2. La senyora Adolfina (Madame Adolphine)
  • 3. Els dotze treballs d'en Benet Tallaferro (Les 12 travaux de Benoit Brisefer)
  • 4. Agent especial (Tonton Placide)
  • 5. El circ Bodoni (Le cirque Bodoni)
  • 6. Lady d'Olfina (Lady d'Olphine)
  • 7. El fetiche (Le fétiche)
  • 8. Un robatori de pel·lícula (Hold-up sur pellicule)
  • 9. L'illa de la desunió (L'île de la désunion)
  • 10. La ruta del Sud (La route du sud)
  • 11. El secret de l'Englantina (Le secret d'Eglantine)
  • 12. Xocolata i joc brut (Chocolats et coups fourrés)
  • 13. John John
  • 14. Seguint el rastre del goril·la blanc (Sur les traces du gorille blanc)

Publicació original en revista[modifica]

Any Títol Inici Final
1960-1961 Les Taxis rouges Spirou nº1183 Spirou nº1224
1963 Madame Adolphine Spirou nº1292 Spirou nº1326
1966-1967 Les Douze Travaux de Benoît Brisefer Spirou nº1459 Spirou nº1517
1968 Tonton Placide Spirou nº1555 Spirou nº1584
1969-1970 Le Cirque Bodoni Spirou nº1647 Spirou nº1675
1972 Lady d'Olphine Spirou nº1771 Spirou nº1795
1976 Pas de joie pour Noël Spirou nº2017
1978 Benoît et Benco Spirou nº2084 (només edició francesa) Spirou nº2095 (només edició francesa)
1978 Le Fétiche Spirou nº2096 Spirou nº2109
1983 Gag Spirou nº2346
2014-2015 Sur les traces du gorille blanc Spirou nº4001/4002 Spirou nº4010

Referències[modifica]

  1. «Benoif Brisefer» (en francès). BD oubliées. [Consulta: 13 juliol 2020].
  2. Gaumer (2001), p. 72
  3. «Mor als 51 anys Pascal Garray, dibuixant d'«Els barrufets»». Nació Digital. [Consulta: 17 gener 2017].
  4. "Traduir per als més joves: Cavall Fort, porta d'entrada del còmic infantil europeu", d'Alba Girons i Masot, dins La traducció i el món editorial de postguerra, Barcelona: Punctum i Trilcat, 2011, p. 137
  5. 5,0 5,1 "Benet Tallaferro" Arxivat 2011-03-03 a Wayback Machine. a Catàleg del còmic en català.
  6. dixibit, Xindes,. «Benet Tallaferro». [Consulta: 2 novembre 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Gaumer, Patrick. Dictionnaire mondial de la bande dessinée (en francès). Tours: Larousse, gener 2001. ISBN 2-03-505162-2. 

Enllaços externs[modifica]