Benferri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benferri
Bandera de Benferri Escut de Benferri
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Benferri respecte del País Valencià Localització de Benferri respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Oriola
Gentilici Benferrí, benferrina
Predom. ling. Castellà
Pressupost 604630.20
Superfície 12,36 km²
Altitud 52 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
1.910 hab.
154,53 hab/km²
Coordenades 38° 08′ 30″ N, 0° 57′ 45″ O / 38.14167°N,0.96250°O / 38.14167; -0.96250Coord.: 38° 08′ 30″ N, 0° 57′ 45″ O / 38.14167°N,0.96250°O / 38.14167; -0.96250
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PSPV i 4 PPCV
Luis Vicente Mateo (PSPV) (2015)
Codi territorial 03025
Web

Benferri és un municipi del País Valencià, situat a la comarca del Baix Segura.

Història[modifica | modifica el codi]

D'origen musulmà, Benferri va formar part de l'antic latifundi de secà adquirit a mitjan segle XIII per la família Rocamora, antecessors dels marquesos de Rafal, romanent sota el domini dels llinatges successors de la Casa de Rocamora fins al segle XIX, moment en què la Constitució de 1812 va abolir els senyorius, produint-se el traspàs de la terra als descendents dels antics colons.

La història d'aquest poble d'Alacant, es remunta al temps de les Guerres púniques entre cartaginesos i romans. En aquesta època encara no hi havia res edificat ni construït a la zona. El lloc de l'emplaçament del poble va ser testimoni de moltes escaramusses entre els dos bàndols. Ja en temps de la conquesta musulmana La Matança, llogaret d'Oriola pròxim a on se situa avui el poble, va ser l'escenari d'una batalla entre el noble visigot Teodomir i els musulmans, sent frenats aquests últims en el seu avanç, el que va acabar l'any 713 amb una capitulació honrosa pel comte, per la qual mantenia l'autonomia del seu territori a canvi d'un tribut.

Els musulmans importaren els seus avanços tecnològics: els murs de contenció, sénies, preses, séquies i conreus. El terreny conreat va augmentar i va millorar el rendiment de les collites, permetent així que de les barraques i alqueries que poblaven la zona sorgiren els pobles de Redovà, Coix, Almoradí i Benferri. Durant aquest temps, el poble era poc més que una torre, tot i que la terra circumdant estava conreada de vinyes i oliveres molt productives.

Benferri fou conquerida per als cristians per les tropes del monarca castellà Ferran III. No obstant això, després del tractat d'Almizra, entre Castella i Aragó, Oriola i les seues terres limítrofes van passar a ser propietat dels reis aragonesos. Des de llavors, Benferri va estar relacionat amb la família Rocamora, que després d'acompanyar a Jaume I en la seva campanya de reconquesta valenciana, va obtenir com a recompensa aquestes terres pels serveis prestats a la guerra.

En 1464, Joan Rocamora va comprar l'heretat i torre de Rocamora, sent aquesta la que constituirà el nucli del futur vincle i el senyoriu. En 1494 el lloc no era més que una torre entorn de la qual, Jaume de Rocamora i posteriorment el seu fill Jeroni, van iniciar la construcció de cases per a ser habitades per colons. En 1619, aconseguides les quinze cases necessàries, s'obté la jurisdicció alfonsina constituint-se com a municipi amb personalitat jurídica però dins del terme d'Oriola, de la jurisdicció del qual s'independitza el 1622 sota el domini de Jaume de Rocamora. Aquest mateix any té lloc la construcció de l'església parroquial de sant Jeroni, d'estil renaixentista tardà.

En morir Jeroni de Rocamora el 1639, el seu primogènit, Nicolau, rep el senyoriu de Benferri, establert a mitjan segle XV i el seu altre fill, Gaspar, el marquesat de Rafal i la baronia de Pobla de Rocamora. Tots dos territoris tornarien a unir-se al segle XVIII més del que anava a passar a ser el comtat de la Granja de Rocamora, constituint tot això el senyoriu territorial del Marquesat de Rafal.

A causa de la gran pesta que va assolar la regió en 1648, es genera un estancament demogràfic i un retrocés de l'àrea conreada. Després va tenir lloc una repoblació, de manera que en 1769 eren 544 veïns.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pedro García Guillén PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Domingo Guillén Mateo AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Cutillas Sarmiento PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Cutillas Sarmiento PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Cutillas Sarmiento PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Resultats electorals - Benferri, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Socialista del País Valencià Luis Vicente Mateo 647 5
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Bernardo Mira Mateo 484 4
Total 1131 9

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benferri Modifica l'enllaç a Wikidata