Benferri

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Beniferri.
Infotaula de geografia políticaBenferri
Bandera de Benferri Escut de Benferri
Escut de Benferri
Benferri 1 - Acceso.jpg

Localització
Localització de Benferri respecte al País Valencià.png
38° 08′ 30″ N, 0° 57′ 45″ O / 38.141666666667°N,0.9625°O / 38.141666666667; -0.9625
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaBaix Segura
Capital Benferri
Municipis 1
Població
Total 1.923 (2017)
• Densitat 155,08 hab/km²
Gentilici Benferrí, benferrina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 12,4 km²
Altitud 52 m
Limita amb
Partit judicial Oriola
Història
Patró Jeroni d'Estridó
Organització i govern
• Alcalde Luis Vicente Mateo
Economia
Pressupost 604630.20 (2000)
Indicatius
Codi postal 03316
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03025
Codi ARGOS 03025
Altres dades

Web www.benferri.es
Modifica dades a Wikidata

Benferri és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Geografia[modifica]

La localitat es troba en l'horta d'Oriola, en un terreny pla drenat per la rambla de Favanella.[1]

Té eixida directa a l'Autovia d'Alacant-Múrcia i Múrcia-Alacant (eixida 81). Benferri es troba a 30 minuts de distància dels aeroports d'Alacant (l'Altet) i Múrcia (San Javier), respectivament. Està connectada a la xarxa europea a través de l'autopista A-7.

Història[modifica]

D'origen musulmà, Benferri va formar part de l'antic latifundi de secà adquirit a mitjan segle XIII per la família Rocamora, antecessors dels marquesos de Rafal, romanent sota el domini dels llinatges successors de la Casa de Rocamora fins al segle XIX, moment en què la Constitució de 1812 va abolir els senyorius, produint-se el traspàs de la terra als descendents dels antics colons.

La història es remunta al temps de les Guerres púniques entre cartaginesos i romans. En aquesta època encara no hi havia res edificat ni construït a la zona. El lloc de l'emplaçament del poble va ser testimoni de moltes escaramusses entre els dos bàndols. Ja en temps de la conquesta musulmana La Matança, llogaret d'Oriola pròxim a on se situa avui el poble, va ser l'escenari d'una batalla entre el noble visigot Teodomir i els musulmans, sent frenats aquests últims en el seu avanç, el que va acabar l'any 713 amb una capitulació honrosa pel comte, per la qual mantenia l'autonomia del seu territori a canvi d'un tribut.[2]

Els musulmans importaren els seus avanços tecnològics: els murs de contenció, sénies, preses, séquies i conreus. El terreny conreat va augmentar i va millorar el rendiment de les collites, permetent així que de les barraques i alqueries que poblaven la zona sorgiren els pobles de Redovà, Coix, Almoradí i Benferri. Durant aquest temps, el poble era poc més que una torre, tot i que la terra circumdant estava conreada de vinyes i oliveres molt productives.[2]

Benferri fou conquerida per als cristians per les tropes del monarca castellà Ferran III. No obstant això, després del tractat d'Almizra, entre Castella i Aragó, Oriola i les seues terres limítrofes van passar a ser propietat dels reis aragonesos. Des de llavors, Benferri va estar relacionat amb la família Rocamora, que després d'acompanyar a Jaume I en la seva campanya de reconquesta valenciana, va obtenir com a recompensa aquestes terres pels serveis prestats a la guerra.[2]

En 1464, Joan Rocamora va comprar l'heretat i torre de Rocamora, sent aquesta la que constituirà el nucli del futur vincle i el senyoriu. En 1494 el lloc no era més que una torre entorn de la qual, Jaume de Rocamora i posteriorment el seu fill Jeroni, van iniciar la construcció de cases per a ser habitades per colons. En 1619, aconseguides les quinze cases necessàries, s'obté la jurisdicció alfonsina constituint-se com a municipi amb personalitat jurídica però dins del terme d'Oriola, de la jurisdicció del qual s'independitza el 1622 sota el domini de Jaume de Rocamora. Aquest mateix any té lloc la construcció de l'església parroquial de sant Jeroni, d'estil renaixentista tardà.

En morir Jeroni de Rocamora el 1639, el seu primogènit, Nicolau, rep el senyoriu de Benferri, establert a mitjan segle XV i el seu altre fill, Gaspar, el marquesat de Rafal i la baronia de Pobla de Rocamora. Tots dos territoris tornarien a unir-se al segle XVIII més del que anava a passar a ser el comtat de la Granja de Rocamora, constituint tot això el senyoriu territorial del Marquesat de Rafal.[1]

A causa de la gran pesta que va assolar la regió en 1648, es genera un estancament demogràfic i un retrocés de l'àrea conreada. Després va tenir lloc una repoblació, de manera que en 1769 eren 544 veïns.

Economia[modifica]

L'economia es basa principalment en l’agricultura, es conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà (756 ha) sobre el regadiu (164 ha). Els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres, horta, ametllers i vinya. La propietat de la terra està bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa.[1]

Demografia[modifica]

Segons el cens de l'INE de 2017, compta amb una població de 1.923 habitants.

Evolució demogràfica de Benferri[3]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2008 2013
915 936 896 899 981 1.041 1.016 894 909 949 1.055 1.493 1.601 1.746 1.927

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pedro García Guillén PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Domingo Guillén Mateo AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Cutillas Sarmiento PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Cutillas Sarmiento PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Cutillas Sarmiento PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Resultats electorals - Benferri, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Socialista del País Valencià Luis Vicente Mateo 647 5
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Bernardo Mira Mateo 484 4
Total 1131 9

Edificis d'interés[modifica]

Façana de l'església de Sant Jerònim
  • Parròquia de Sant Jerònim. Construïda en 1622, d'estil renaixentista tardà. L'església consta de tres naus, una central i dos laterals, que es junten prop de l'altar major acabant amb una cúpula adornada amb diferents petxines als costats. Destaca del conjunt una xicoteta torre amb vidrieres que il·luminen el centre de l'església.

Festes locals[modifica]

Les festes patronals se celebren en honor de Sant Jerònim a finals de setembre i la Mare de Déu del Rosari principis d'octubre, patrons de Benferri, celebrant-se les festes la tercera setmana d'agost i el dia 30 de setembre respectivament. Abans de la celebració de les festes patronals té lloc l'elecció de les Reines de les festes.

El 3 de maig se celebra la romeria del Dia de la Creu, festivitat en la qual es realitza un menjar veïnal.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Benferri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Historia» (en castellà). Ajuntament de Benferri.
  3. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benferri Modifica l'enllaç a Wikidata