Benidorm Fest
Benidorm Fest  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | programa de televisió, festival de música, concurs anual de música i concurs de cançons |
| Gènere | programa musical |
| Productora | Radiotelevisió Espanyola i Boomerang TV |
| País de producció | Espanya |
| Llengua original | castellà |
| Canal original | La 1 |
| Primer programa | 26 gener 2022 |
| Més informació | |
| Web oficial | rtve.es… |
      | |
El Benidorm Fest és un festival de la cançó organitzat a Espanya per l'empresa pública de comunicació Radiotelevisió Espanyola (RTVE) en col·laboració amb la Generalitat Valenciana. Aquest concurs determina la cançó que representarà Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Se celebra des de l'any 2022 a Benidorm. El certamen consta de dues semifinals i una final, de la qual en surt un guanyador triat pel públic i per equips de jutges, ambdues parts amb la mateixa influència en el resultat final.[1]
Història[modifica]
Antecedents[modifica]
El 1958, a Espanya va sorgir la idea de celebrar un festival de la cançó estiuenc a l'estil del que es feia al Festival de la cançó de Sanremo a Itàlia, des de 1951. Aquest fet es va produir al quiosc El Tío Quico, on es trobaven l'alcalde de la ciutat, Pedro Zaragoza Orts; l'escriptor i periodista Carlos Villacorta, director del gabinet de premsa de la Secretaria General del Moviment, i el periodista Teodoro Delgado Pomata. El juliol de 1959 es va organitzar la primera edició del Festival Espanyol de la Cançó de Benidorm, organitzat per la Xarxa d'Emissores del Moviment des del Manila Park de la ciutat.[2]
La mecànica del festival durant les primeres edicions (de 1959 a 1971) va consistir a presentar els temes en doble versió, com era habitual als festivals de la cançó del moment. El triomf de la cançó «Un telegrama» i el seu apoteòsic èxit a l'Espanya de l'època va garantir la continuïtat del festival a Benidorm, malgrat el fet que algunes ciutats del sud d'Espanya van intentar fer-se amb l'organització del festival. Durant aquesta etapa es van succeir els majors èxits de la història del festival, com «Comunicando», «Quisiera ser», «Tu loca juventud», «La vida sigue igual» i «Amor amargo». A més, va comptar amb la participació d'emergents figures de la cançó lleugera espanyola, com ara el Dúo Dinámico, Raphael, Bruno Lomas, Joe y Luis, Michel, Los Gritos i Julio Iglesias. Igualment, encara que no va ser una catapulta cap a l'èxit, durant aquests anys es van presentar artistes com Karina, Víctor Manuel, Lolita Garrido i Manolo Otero. Hi va participar Rosa Morena, que ja gaudia d'èxit a l'estranger abans de la seva consagració a Espanya.[3]
D'altra banda, l'etapa que es va desenvolupar entre 1972 i 1985 va marcar un cert declivi del festival. La premsa repetia any rere any que la qualitat de les cançons anava en descens i de fet, durant aquests anys, el festival només va llançar l'èxit «Soledad», d'Emilio José, i va premiar a solistes com Eduardo Rodrigo, Mochi, Juan Camacho o Dyango i a compositors com Juan Pardo, Dúo Dinámico o El Lute. Altres contendents van ser Betty Missiego, Braulio, Tito Mora, José Vélez, l'actriu Beatriz Carvajal, Nydia Caro, Andrés Caparrós, Bacchelli o Tino Casal. Els canvis en els panorames musical i audiovisual que va portar la transició política van comportar un creixent desinterès cap al festival. La no celebració de les edicions de 1979 i 1984 i les edicions experimentals en 1983 (no competitiva) i en 1985 (que va buscar un públic més jove amb la invitació per participar a grups pop-rock com Alphaville, Seguridad Social o Aerolíneas Federales) no van aconseguir aixecar l'interès en el públic, la qual cosa va portar a la cancel·lació del festival de 1986 a 1992.[4]
Més tard, després d'una pausa de set anys, el 1993 es va tornar a organitzar, el que va ser el començament de la tercera etapa del concurs. En aquest primer any es van diferenciar dues categories, la final de pop-rock i la de cançó lleugera, però a partir de 1994 es va tornar a l'antiga fórmula de premiar una sola cançó. L'esdeveniment va esdevenir internacional a partir de 2004, quan va adoptar la denominació de Festival Internacional de la Cançó de Benidorm, i va deixar de celebrar-se després de la 39a edició per l'escàs interès del públic i dels mitjans de comunicació.[5] Durant aquestes catorze edicions, la repercussió mediàtica del festival va ser nul·la, malgrat premiar amb la Sireneta d'Or Alazán, Coral Segovia i La Década Prodigiosa i els autors Pablo Motos i Rosana Arbelo. Altres artistes rellevants del panorama musical espanyol que s'hi van presentar en aquesta etapa van ser Esmeralda Grao, Paco Arrojo, Pasión Vega, Luis Livingstone, Mikel Herzog, A las 10 a casa, Barei (com a part del duo Dos Puntos), Jesús Cisneros i Inma Serrano.[2]
Cal destacar que el festival es retransmetia per TVE, encara que durant els anys 1960 i 1970 no es va emetre íntegre perquè era un espectacle més pensat per al públic congregat a Benidorm que com a programa de televisió. Les edicions de 1993 a 1996 van ser retransmeses per Telecinco i a partir de 1997, TVE va tornar a transmetre'l i pel canal autonòmic Canal 9. L'edició de 2006 no va tenir cobertura televisiva nacional, ja que TVE es va desvincular del projecte i només va ser emesa per Canal 9.[6]
Retorn d'un festival a Benidorm[modifica]
Després de quinze anys del final del Festival de Benidorm, el 22 de juliol de 2021, RTVE va retransmetre una conferència des de la ciutat de la Marina Baixa on el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, l'alcalde de Benidorm, Antonio Pérez, i el president de la radiodifusora, José Manuel Pérez Tornero, van comunicar el retorn d'un festival amb el propòsit de convertir-lo en la nova preselecció d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió a llarg termini. En aquesta retransmissió, la televisió pública va assegurar canvis i mecàniques renovades, així com un “doble concurs” en què es compaginarien tant cantants professionals com cantants amateurs, el premi dels quals seria la possibilitat de representar Espanya a Eurovisió des de l'edició de 2022.[7] Després, el 29 de setembre del mateix any, van ser publicades les bases i la mecànica, i es va anunciar que el certamen es denominaria Benidorm Fest.[8]
Format[modifica]
A la fi del mes de gener i al principi de febrer, mitjançant dues semifinals i una final, divuit candidats —ja siguin solistes, duos, trios o grups— interpreten les seves cançons en directe. Després, el públic, compost pel televot i un panell de jutges format per una mostra de la població espanyola seleccionada mitjançant regles estadístiques i demoscòpiques i un jurat tant nacional com internacional procedeixen a votar els 50% per les cançons que al seu judici són les millors. Al final del programa, la cançó amb més punts es declara vencedora i representarà Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió.[8]
Rondes televisades i votacions[modifica]
Les semifinals són transmeses en dues nits de la mateixa setmana. En cadascuna d'elles competeixen nou cançons, de les quals en passen quatre a la fase final. El públic (25% televot i 25% panell demoscòpic) i el jurat (18,75% nacional i 31,25% internacional) són els encarregats de triar els finalistes. Més concretament, cada membre del jurat –3 nacionals i 5 internacionals– reparteix individualment 12, 10, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2 punts, mentre que la mostra demoscòpica (350 persones) i el televot distribueixen, cada bloc per separat, 40, 35, 30, 28, 25, 22, 20, 15 i 13 punts. En total, s'hi reparteixen 912 punts en cada gala (456 per part del jurat –57 per membre– i 456 del públic –228 del demoscòpic i 228 del televot–).
En cas d'empat en nombre de vots del públic demoscòpic, es resol per referència del jurat, és a dir, el tema que té més vots del jurat és el que es manté en la posició superior. Si amb això no es resol, es desempata amb el que té més plens dels vots del jurat (més dotzes, o més deus...). Igualment, si hi ha empat en la votació telefònica o via SMS, el criteri és el mateix (per referència del jurat i, si persisteix, es té en compte la quantitat de plens dels vots del jurat). Cal destacar que, en semifinals, només es resolen els empats fins al 4t lloc, que és el tall per a accedir a la final.
Quant a la final, aquesta té lloc el dissabte que segueix a la celebració de les semifinals. En ella participen vuit cançons (les quatre més votades en cada semifinal), sent la guanyadora la que representi Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió. El sistema de votació compost pel públic i el jurat és el mateix que el de les gales prèvies encara que, com que hi participen vuit cançons, cada membre del jurat reparteix individualment 12, 10, 8, 7, 6, 5, 4 i 2 punts, així com la mostra demoscòpica i el televot distribueixen, cada bloc per la seva banda, 40, 35, 30, 28, 25, 22, 20 i 16 punts. Així mateix, s'hi mantenen els mateixos criteris de desempat que en semifinals, encara que només es resol si afecta al 1r lloc, ja que es determina únicament el vencedor. En total, s'hi reparteixen 864 punts (432 per part del jurat –54 per membre– i 432 del públic –216 del demoscòpic i 216 del televot–).
Finalment, en cas d'empat en el còmput final dels vots del jurat i el públic, resulten finalistes (en semifinals) o guanyadora (en la final) les cançons que reben les millors puntuacions del públic. Per tant, els empats es resolen prioritzant la decisió del públic, de manera que la que obtingui la major suma entre el panell demoscòpic i el televot és la que obté la posició superior i, per tant, resulta seleccionada. Així mateix, en cas d'errors tècnics en els sistemes de vot demoscòpic i televot que puguin impedir determinar els resultats de les votacions del públic, resulta guanyadora la cançó que rebi la millor puntuació del jurat. No obstant això, si els errors tècnics només es donen en un dels sistemes (bé en el demoscòpic o bé en el televot), l'altre sistema de votació del públic que no hagi presentat errors passa a representar el 50% del resultat del públic amb caràcter general.[8][9]
Símbols d'identitat[modifica]
Himne[modifica]
L'himne del Benidorm Fest, titulat «Vita est», va ser compost pel músic Pepe Herrero i és interpretat per l'Orquestra i Cor de Radiotelevisió Espanyola. Es tracta d'una peça simfònica inspirada en temes clàssics com «O Fortuna» de Carmina Burana de Carl Orff, conjugat amb grans composicions modernes de compositors com Hans Zimmer. Així mateix, la lletra, composta en llatí, destaca el valor de la música per unir els pobles i de com a través de l'art i la cultura podem ser lliures. A més, parla dels somnis, la superació i els valors del mateix Festival d'Eurovisió.
D'altra banda, a partir del tema principal, l'autor va produir 15 variacions de l'himne, de diferent durada i plantilla instrumental, per a diversos usos. Entre les versions, es troba l'Adagio, un tema més lent i sense percussió, metalls, fustes, piano ni lletra; només amb instruments de corda i les veus del cor.[10]
Trofeu[modifica]
El guanyador o guanyadors del Benidorm Fest reben un Micròfon de Bronze, elaborat per l'escultor madrileny José Luis Fernández. Es tracta d'una obra de 30 centímetres d'alt, fosa en bronze i elaborada amb el mètode de fosa a la cera perduda.[11]
Selecció dels participants[modifica]
Durant un mes, RTVE inicia un termini perquè artistes, autors i compositors enviïn les seves propostes a la corporació de radiotelevisió pública, mentre que la mateixa radiodifusora es reserva una invitació directa a cantants i autors reconeguts del panorama musical actual. Al certamen poden presentar-se intèrprets, grups i autors que compleixin com a mínim 16 anys abans del 1r de maig, els quals han de ser de nacionalitat espanyola o disposar de la residència permanent a Espanya (en el cas de duos o grups, almenys el 50 % dels integrants ha de complir aquesta condició). Cal destacar que els cantants poden enviar únicament una sol·licitud, encara que els compositors tenen la possibilitat de presentar un tema com a autors principals, i dos addicionals com a coautors.[8]
Cançons[modifica]
Les cançons han de ser originals i no haver estat publicades, interpretades o distribuïdes, en tot o part, abans del 1r de setembre de l'any anterior a la celebració del Festival d'Eurovisió. A més, la cançó, que ha de durar com a mínim 2 minuts i mig i 3 minuts com a màxim, ha d'incloure lletra en castellà i/o llengües cooficials d'Espanya, encara que s'accepten cançons amb fragments en idiomes estrangers, sempre que no superin el 35 % del text. Així mateix, els autors poden suggerir l'artista o grup que consideri ideal per interpretar la seva cançó, però la decisió final sempre és d'RTVE.[8]
Intèrprets[modifica]
Després de les inscripcions, un jurat compost per professionals d'RTVE i de la indústria musical valora les propostes rebudes i selecciona les 14 candidatures que formaran part del Benidorm Fest, de les quals dues, com a mínim, han de ser de les que van inscriure's des del web. Per triar els participants es té en compte la paritat de gènere, la combinació de referents musicals amb nous talents i la varietat d'estils. Finalment, l'anunci del nom dels artistes i les cançons per part d'RTVE es produeix entre el novembre i el desembre de l'any previ.[8]
Guanyadores[modifica]
| Any | Intèrpret(s) | Cançó | Compositor(s) | Resultat al Festival d'Eurovisió | |
|---|---|---|---|---|---|
| Posició | Punts | ||||
| 2022 | Chanel | «SloMo» | Leroy Sanchez, Keith Harris, Ibere Fortes, Maggie Szabo, Arjen Thonen | 3a | 459 |
| 2023 | Blanca Paloma | «Eaea» | Blanca Paloma Ramos, José Pablo Polo, Álvaro Tato | 17a | 100 |
| 2024 | Nebulossa | «Zorra» | María Bas, Mark Dasousa | Per determinar | Per determinar |
Vegeu també[modifica]
- Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió
- Festival de la Cançó d'Eurovisió
- Festival Internacional de la Cançó de Benidorm
Referències[modifica]
- ↑ «RTVE pone nombre a su 'Benidorm Fest' y anuncia las bases para elegir canción y representante de Eurovisión 2022», 29-09-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Benidorm, punto de encuentro de la cultura y la música española», 23-07-2020. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Noticias e historia del Festival de la canción de Benidorm: Origen y 1959» (HTML), s/d. [Consulta: 21 juliol 2014].
- ↑ «‘Douze points’: un repaso breve por la historia de Eurovisión», 23-08-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «El Festival de la Canción de Benidorm no se hará por segundo año consecutivo». Diario Información de Alicante, 09-07-2008. Arxivat de l'original el 11 d'octubre de 2008. [Consulta: 18 agost 2008].
- ↑ «La Generalitat Valenciana ultima un acuerdo con RTVE para un gran evento de Eurovisión en Benidorm», 17-07-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «RTVE lanza un festival en Benidorm para elegir al representante de Eurovisión 2022 y "abandonar los malos resultados"», 22-07-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Eurovisión 2022: Ya puedes inscribirte para representar a España en Eurovisión 2022, a través del Benidorm Fest», 29-09-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «¡Esta será la mecánica de votación en el Benidorm Fest!», 18-01-2022. [Consulta: 18 gener 2022].
- ↑ «Himno del Benidorm Fest: Así es "Vita est", compuesto por Pepe Herrero e interpretado por la Orquesta y Coro de RTVE», 10-01-2022. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «El ganador del Benidorm Fest recibirá un Micrófono de Bronce, obra del escultor José Luis Fernández», 21-01-2022. [Consulta: 21 gener 2022].