Benigembla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBenigembla
Escut de Benigembla
Escut de Benigembla
El poble de Benigembla en la Marina Alta.jpg

Localització
Localització de Benigembla respecte del País Valencià.png
 38° 45′ 21″ N, 0° 06′ 37″ O / 38.755833333333°N,0.11027777777778°O / 38.755833333333; -0.11027777777778
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
ComarcaMarina Alta
Població
Total 444 (2018)
• Densitat 24,13 hab/km²
Gentilici Benigembler, benigemblera
Predomini lingüístic valencià
Geografia
Superfície 18,4 km²
Altitud 314 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Història i celebracions
Dia de mercat Dimarts
Festa major Del 12 al 17 d'agost
Organització política
• Alcalde Juan Caselles Mengual
Identificador descriptiu
Codi postal 03794
Fus horari
Codi de municipi INE 03029
Codi ARGOS de municipis 03029
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Benigembla és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop i en el País Valencià.

Geografia[modifica]

Benigembla es troba a uns 314 m d'altura del nivell del mar. Les principals altures destacables del seu terme municipal, que té 18,4 km2, són el Morro d'en Serra (1.001 m), el Cavall Verd (793 m), la Penya de l'Altar (999 m), la Solana (793 m) i el Mirabó (691 m). Limita amb els termes de Murla, Castell de Castells, Parcent, Tàrbena, i la Vall de Laguar.

Enclavat a la Vall de Pop, a la vora del riu Xaló-Gorgos i al peu de la serra del Cavall Verd, la seua orografia és molt esquerpa i procliu a la pràctica de senderisme, amb la pujada a la Penya de l'Altar (890 m); al susdit Cavall Verd; el paratge i la zona recreativa del Safareig o la Font; la Zona d'Acampada de la Vall de Pop en la partida de les Palmeres; els barrancs d'Alcaina i de Galitero; la ruta de la Penya Blanca (denominada així perquè està enclavada en un paratge on mai pega el sol) o les fonts de l'Ullet, dels Pasqualets; de Dalt i de Baix; la Font Roja, i la Font de les Murteres.

Hi destaca l'ascensió al cim del Cocoll (1.047 m), ruta senyalitzada i que s'inicia des del camí del Corral Nou, a uns 350 metres de Benigembla en direcció a la carretera que va a Castell de Castells. Les vistes, si l'oratge ho permet, són magnífiques: El Cavall Verd, el Carrascar d'Ebo, Alfaro, el Pla de Petracos, Serrella, Aixortà, Aitana, i el Carrascal de Parcent.

El riu Gorgos passa per Benigembla i al llarg del seu recorregut és abundant en canyes, que els llauradors de la zona han usat com a matèria primera per a elaborar canyissos (per a les teulades o per a estendre sobre ells el raïm a fi que el sol el secara i el convertira així en pansa), cistelles, paneres, gàbies, tabaquets de cosir, etc.

Flora[modifica]

En la ruta que porta al Cocoll de Benigembla es pot apreciar una varietat botànica que va del matollar sec de solana a les llomes baixes carregat de xares, mates i camamirles, matoll d'altura a les parts més altes amb espígoles i sàlvies i baixant per les pedres d'ombria trobem marfulls, hedreres i fleixos. Prop del poble es troba l'olivera dels Figuerals, un arbre monumental amb 9 m de perimetre i 11 d'alçada.

Les muntanyes de Benigembla també proporcionen en abundància el serrello, conegut en altres indrets amb els noms de serrelot, servero i fenàs, el gram més abundant de les serralades del poble, que empraven els raïmers per embolicar el moscatell, i també usat per a alimentar el bestiar. En la muntanya del Cavall Verd també podem trobar una colònia de Caralluma Mumbyana Hispànica, una planta endèmica del sud-est peninsular, espècie protegida segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Hui dia sols hi ha tres colònies més en el País Valencià.

Història[modifica]

El carrer Llarg.

Diverses investigacions realitzades en les pintures rupestres del Pla de Petracos (antic poblat morisc, situat a 7,5 km de Benigembla en direcció a la Vall d'Ebo), demostra que la zona fou poblada des de la prehistòria. Es tracta de pintures d'art llevantí i macroesquemàtic, d'uns 8.000 anys d'antiguitat, que en 1998 varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i en 2005 parc d'interés cultural per la Generalitat Valenciana. El jaciment es troba a vora de 500 m sobre el nivell del mar, en el marge esquerre del Barranc de Malafí, i es compon de huit abrics, cinc dels quals presenten motius pintats perfectament visibles.

El poble de Benigembla és d'origen àrab, després de la conquesta es mantingué la població que, poc abans de la seua expulsió, s'acostava als 200 habitants. Fins al 1544 fou senyoriu de la família de Pere Andrés. En 1609 en conèixer-se la notícia de l'expulsió, els moriscs d'aquesta població, juntament amb altres 16.000 i escaig de la zona, es van fer forts a La Vall de Laguar. Des de Benigembla, Agustí Messia, capità de l'exèrcit cristià, dirigí l'operació que acabà amb la revolta. El 1676 passà a formar part del comtat de Parcent, en crear-se aquest, i posteriorment a mans de la família de la Cerda.

La muntanya del Cavall Verd o del Pop fou un dels últims reductes de la resistència dels moriscs de l'antic Regne de València. A mitjans de novembre de 1609 uns 17.000 moriscs acampats en esta muntanya, armats amb fones, pedres i alguna ballesta, confrontaren cinc mil soldats dels terços de Nàpols i Sicília. El resultat del combat desigual fou evident: l'exèrcit de Felip III massacrà milers de moriscs i la resta es va refugiar en els escarpats cingles del Cavall Verd, el nom de la qual evoca precisament la figura llegendària d'un cavall verd que esperaren sense èxit per a salvar-se de l'expulsió. Allí varen resistir uns pocs dies sense aigua ni queviures fins a la seua capitulació final, i molts moriren en l'intent.

Al terme de Benigembla es troben les restes de l'antic castell, d'origen islàmic, denominat el Castell de Pop, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd o muntanya del Pop, contrafort meridional de la Vall de Laguar, i del nord del poble de Benigembla. Amb el repartiment fou atribuït al català Pere d'Altafulla, però després recuperat per Al-Àzraq.

A l'abril de 1245, el cabdill àrab, al-Azraq i l'infant Alfons d'Aragó signaren el “Pacte del Pouet” pel qual l'àrab es declarava vassall del rei Jaume I, lliurant-li, immediatament el castell de Pop i el castell de Tàrbena, retenint per un període determinat el castell de Margarida, castell de Cariola, Castell de Castells, castell de Gallinera, castell d'Alcalà i castell de Perputxent.

Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els successors. La fortalesa s'estenia entre els dos cims; sobre el més elevat està el cos principal del castell. Durant l'últim període musulmà pertanyé a Al-Azraq, el qual el va entregar a Jaume I el Conqueridor pel pacte d'Alcalà de la Jovada. Més tard, Pere el Gran va ordenar destruir-lo, i avui en queden molt pocs vestigis. El castell dona nom a la Vall de Pop, vall mitjana del riu Xaló-Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus de secà i regadiu. Com molts pobles de la Vall de Pop, després de la reconquesta i l'expulsió dels moriscs es va repoblar de camperols de les Illes Balears i Catalunya.

La plaça del mercat de Benigembla

Demografia[modifica]

En 1615 el poble tenia tan sols 99 habitants, i en 1715 arriba a 360 habitants. Durant la primera meitat del segle XVII s'observa un increment de la població, que arriba a consolidar-se gràcies a l'arribada de colons nascuts a les Illes Balears, els quals arribaren a Benigembla i a altres indrets de les comarques centrals valencianes a causa de la mala situació econòmica i social que hi havia a les illes. De fet, la població mallorquina passa a ser predominant en alguns pobles, com ara Benimassot, Famorca, Sanet i Negrals, i el Verger. La població de Benigembla va créixer espectacularment fins a 1870 i va arribar a un màxim de quasi 900 habitants.

Des de l'any 1900 a 1964, la població va disminuir en un 34 per cent, degut a un corrent migratori cap als Estats Units d'Amèrica, a Algèria, i a altres indrets europeus. En 1998 hi havia a Benigembla 382 habitants, i en el cens de l'any 2006 la població arriba a 563 habitants, i en el 2011 hi ha 606 habitants. Hui dia hi ha un 48% de la població que és estrangera, dels quals vora un 43% són procedents del Regne Unit de la Gran Bretanya, mentres que la resta provenen d'Amèrica del Nord, França, Alemanya i l'est d'Europa.

Segons l'últim cens, el 70% de la població és catalanoparlant. [cal citació]

Evolució de la població de Benigembla[1]
Any 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2009 2011 2012
Població 809 879 758 667 649 730 693 689 564 549 420 380 392 563 570 589 606 583
Una imatge de Benigembla

Economia[modifica]

La piscina de Benigembla i el poble al fons

Una de les ocupacions dels benigemblers és l'agricultura, encara que actualment només es conrea el 28% del terme municipal. A mitjan segle XIX, la producció de pansa va experimentar un considerable augment a tota La Vall de Pop i a tota la Marina Alta, a causa de la gran demanda del mercat britànic. Se sol citar l'any 1818 com l'inici d'esta expansió econòmica per haver-se produït eixe any la primera pujada significativa del preu del gra de raïm. Va començar llavors una plantació de ceps massiva per tota la comarca, a fi de proveir de raïm de moscatell a la que ja es perfilava com la primera indústria dels benigemblers i marinencs. S'encetava així el que més tard s'anomenaria «el segle de la pansa». La producció de la pansa tingué la seua esplendor al llarg del segle XIX, i fins a mitjans del segle XX. La vinya era el conreu tradicional, i la varietat de moscatell s'imposava com a única. Els riuraus s'utilitzaven per a guardar la pansa de la humitat i les pluges. Encara es conserven algunes d'estes edificacions rurrals en el terme municipal, però ningú escalda el raïm avui en dia, per la falta de rendibilitat de la pansa.

Avui, els conreus més estesos són els següents: els cítrics, vinya, oliveres, ametllers, garrofers i figueres. Ara la producció d'olives i oli d'oliva pareix que siga més rendible, per això que avui queden molt pocs ceps de raïm moscatell, i sols queden alguns ceps de vi pel consum de casa, i per regalar als amics. Encara que poc, s'hi conserva l'artesania dels cabassos de palma.

El sector de la construcció també absorbeix un sector important de la població. La construcció s'ha beneficiat del turisme residencial, que ha augmentat considerablement en els últims anys.

Una altra part de la població són empleats del sector públic. El turisme rural també comença a tenir un paper rellevant en l'economia local. Com a conseqüència del turisme rural, en el poble hi ha dos restaurants, dues cases rurals, una zona d'acampada, i una zona recreativa. Degraciadament, la residència de la tercera edat dels masons no es va materialitzar perquè es troba en el LIC del riu Xaló-Gorgos.

Política[modifica]

Ajuntament de Benigembla

El primer alcalde del poble elegit, després de la transició democràtica, fou Antoni Caselles i Peréz del PSPV-PSOE, amb el suport de AP, encara que les primeres eleccions foren guanyades per la UCD, ja que va aconseguir 3 regidors.

En les eleccions municipals de 2003 el PP va obtenir l'alcaldia mercés als seus 4 regidors, i el PSPV n'obtingué 3. En les eleccions de l'any 2003 es presenta per primera volta una candidatura del Bloc Nacionalista Valencià. D'ençà que hi ha eleccions municipals, el BLOC-Compromís ha guanyat una volta, el PP ha guanyat dues eleccions, el PSPV-PSOE ha guanyat 4 eleccions, el PDP una elecció, els independents de Benigembla una elecció, l'antiga UCD una elecció.

En novembre de l'any 2004, L'Ajuntament de Benigembla va signar un conveni urbanístic amb l'empresa Coll de Rates, que tenien com a caps a Andrés Ballester i a Julio Iglesias. La major part de la població en conèixer la notícia per la premsa mostrà el rebuig al conveni urbanístic, així com al secretisme en què es va signar, i també mostraren el seu rebuig a l'evocació en aquest conveni de la polèmica LRAU.

En juny de l'any 2005 dimiteix el batle Aureli Llinares i Mas del PP, i la major part del seu equip de govern, a conseqüència de la pressió popular exercida sobre l'equip del govern municipal. El poble de Benigembla va viure un autèntic terratrèmol polític durant aquesta legislatura, que va acabar amb la dimissió en bloc de sis dels set edils de la corporació després de la polèmica signatura del conveni urbanístic que venia gairebé tot el terme municipal a l'empresa Coll de Rates.

Per això, des de juliol del 2005, Benigembla es va quedar sense ajuntament fins que al setembre d'eixe mateix any, quan el popular Joan Felip Pérez i Mengual (únic regidor que no va dimitir per ser l'únic que no havia signat el conveni amb la promotora) va crear un nou govern. En juny del 2007 és elegit el popular Ferran Mengual com a batle de Benigembla, aquesta legislatura tampoc no va començar bé per a l'actual líder del PP, Ferran Mengual, ja que part de la militància no va acceptar la seua candidatura a l'alcaldia i li va donar l'esquena.

Pancarta del BLOC durant la campanya electoral a Benigembla.

En les eleccions municipals de maig del 2007, el PP trau 3 regidors, el PSPV 2, el BLOC 1, i el partit local Gent de Benigembla 1, essent-ne alcalde el popular Ferran Mengual. Però el 23 d'agost del 2008, una moció de censura dóna l'alcaldia a Joan Caselles i Mengual, del BLOC, amb els vots dels 2 regidors del PSPV-PSOE i el regidor de GB. L'edil del BLOC, Joan Caselles i Mengual, es converteix en el nou alcalde d'aquest municipi de la comarca de la Marina Alta, mitjançant la signatura d'un acord de govern de progrés amb els dos regidors del PSPV-PSOE i l'únic regidor de la formació independent, Gent de Benigembla, després que els tres grups municipals hagen presentat una moció en contra de l'alcalde popular. Entre els motius destacats pels signants de l'esmentada moció destaquen tant el trencament de les relacions entre els dos regidors del PP, el mateix alcalde Ferran Mengual, i el tinent d'alcalde Josep Vicent Mahiques, així com la greu amenaça urbanística que pateix aquest municipi, i la manca de transparència democràtica de l'alcalde popular, junt amb l'augment de l'endeudament municipal. El dia 21 de maig de 2010, després de quasi 6 anys de la signatura del polèmic conveni urbanístic amb la promotora Coll de Rates del grup Ballester, en un ple extraordinari convocat per l'alcalde Joan Caselles i Mengual i la filla d'Andrés Ballester s'acorda anul·lar el conveni urbanístic amb tots els efectes que comporta.

En les eleccions municipals de maig del 2011, Compromís treu 3 regidors, el PSPV-PSOE 2 regidors i el PP 2 regidors. És la primera volta que la llista del Compromís guanya les eleccions municipals, i s'elegeix a Joan Caselles i Mengual com a alcalde amb el suport dels altres 2 regidors del seu partit.

En les eleccions municipals de maig de l'any 2015 el PSPV-PSOE treu 3 regidors, el PPCV 2 regidors, i Compromís 2 regidors. L'alcaldia serà assumida pel PSPV-PSOE amb Rogelio Taverner al capdavant.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Antoni Caselles i Pérez PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Francesc Mas i Taverner Independent 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francesc Mas i Taverner PDP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Francesc Taverner Taverner PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francesc Taverner i Taverner PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Rogelio Sendra i Taverner PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Aurelio Llinares Mas
Joan Felip Peréz i Mengual
PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Ferran Mengual i Taverner
Joan Caselles i Mengual
PP
BLOC-Compromís
16/06/2007 (moció de censura)
23/08/2008
--
2011 - 2015 Joan Caselles i Mengual Compromís 11/06/2011 --
2015 - 2019 Rogelio Taverner Sendra PSPV 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Resultats electorals - Benigembla, 2015[2]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Socialista del País Valencià Rogelio Taverner Sendra 107 3 44,58%
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Irene Taverner Sendra 69 2 28,75%
Compromís per Benigembla Juan Vicente Perles Garcia 64 2 26,67%
Total 246 7 71,51%

Edificis d'interès i altres[modifica]

Principalment cal destacar entre altres:

Centre Social el Sindicat de Benigembla
El Safareig de Benigembla
  • Església de Sant Josep, d'estil neoclàssic del segle XVIII, amb un campanar barroc. En 1994 l'edifici va ser restaurat i es va efectuar la reparació de la campana gran (denominada Maria la Gran), a càrrec de l'empresa Hermanos Portilla. L'església té també una campana menuda o de Vernissa, anomenada de Santa Bàrbara (Domingo Tormo 1808), i una mitjana denominada Maria Bàrbara (Domingo Tormo 1868).
  • El Sindicat, d'estil neoclàssic amb elements del rococó i barroquisme francés, tal vegada per la influència del retorn dels benigemblers de l'emigració a Algèria. Està situat en el cantó del Carrer Llarg i el Carrer Sant Francesc Xavier, i va ser construït en 1925 a partir del disseny d'Adelí Moll. El local pertanyia als socis de la Cooperativa Sant Francesc Xavier, però l'Ajuntament el comprà en 2005 a fi restaurar-lo. En febrer de 2010 es porta a cap una rehabilitació de l'interior i de la façana amb un pressupost de vora 500.000 euros, i des de llavors compta amb tres plantes. L'edifici s'ha adequat per a la realització d'exposicions, conferències, xarrades o aules de la tercera edat. També s'hi duen a terme activitats esportives i de lleure com ara balls, danses o jocs de taula.
  • El Safareig o La Font, i la seva zona recreativa amb barbacoa.
  • El Pont de Parcent, fet de pedra per picapedrers.
  • Els Murs i el Jardí del Ribàs. Els murs circumval·len la part oest del poble i el protegixen de les crescudes del riu Gorgos. Van ser construïts gràcies al benefactor Baldomero Vega de Seoane, un representant en la Diputació d'Alacant, del partit de José Canalejas. Actualment la plaça més important del poble porta el seu nom.

En octubre de 2006, el director francés Jean-Jacques Annuad, conegut per pel·lícules com El nom de la Rosa o per la pel·lícula Set anys al Tibet, va rodar part dels exteriors de la pel·lícula Sa Majesté Minor en el terme municipal de Benigembla.

Festes i costums[modifica]

Les festes del poble se celebren en honor de sant Josep, sant Agustí, sant Francesc Xavier i la Verge d'Agost, i se celebren entre els dies 12 i 15 d'agost, encara que el dia 11 normalment es fa la presentació i hi ha revetla. Després del dia 15, hi ha 3 dies de bous al carrer. Els bous al carrer és un costum molt arrelada a Benigembla, igual que la pilota en totes les seues varietats. El Soldaet de Benigembla fou uns dels millors jugadors de pilota a llargues del País Valencià. El dia 16 i 17 de gener també se celebren festes en honor a Sant Honorat i Sant Antoni. El dia de Sant Antoni com ja és costum es beneeixen els animals del poble. També normalment s'ha organitzat una revetlla.

Gastronomia[modifica]

Un Riurau típic de Benigembla a on s'assecava la pansa

La gastronomia típica de Benigembla és la típica de la comarca de la Marina Alta. S'hi fan bollos (denominat minxos en altres pobles), unes coques farcides normalment de sardina o anxova. També són plats típics de salat la melva o la borra, així com les coques amb tomaqueta i pebrera, o sobrassada. També cal mencionar l'arròs amb naps i penques, l'arròs al forn, l'arròs caldós, el cous-cous i l'aspencat. Altres plats típics:

Arròs amb fesols i penques
Mullador.
Putxero.
Sang amb ceba i tomaca

Símbols[modifica]

Una font de Benigembla amb l'escut del poble

En desembre de 1999 la Generalitat Valenciana aprova l'adopció de Benigembla com a denominació oficial del municipi, puix que és la històrica i tradicional, amb la qual cosa s'abandona la denominació Benichembla que s'havia usat primordialment durant el franquisme i era una transliteració castellana de la denominació valenciana.

L'escut del poble fou aprovat el 30 de gener de 1989. El ple de l'ajuntament va aprovar-ne la modificació el 30 de març de 1999, per la qual s'adaptava al timbre la corona reial oberta, en compte de la corona reial tancada que constava en l'expedient original de 1989. A més, destaca en l'escut la senyera quadribarrada, el mur que simbolitza el Castell de Pop i també els murs del ribàs que circumval·len la part oest del poble i el protegixen de les crescudes del riu Gorgos. Per últim estan les ones d'argent i atzur, que evoquen l'aigua del mateix riu.

La descripció de l'escut oficial de Benigembla diu així:

"Escut de sinople, el mur d'or, maçonat de sable, sostingut d'ones d'argent i atzur, sobremuntat d'escudet de losange, amb la senyera quadribarrada o els pals de la corona d'Aragó. Al timbre corona reial oberta."

El poble forma part de la Federació Valenciana de municipis i províncies, de la mancomunitat cultural, i també de la de serveis socials de la Marina Alta. El municipi també forma part de la Mancomunitat dels Pobles de Vall de Pop.

Referències[modifica]

  1. Població de fet segons L'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842
  2. «Resultats provisionals eleccions municipals 2015» (en castellà), 24-05-2015. [Consulta: 23 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benigembla Modifica l'enllaç a Wikidata