Benimaclet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBenimaclet
Escut de Benimaclet
Plaça de Benimaclet.JPG

Localització
Valencia-Distritos-Clave-Benimaclet.png
39° 29′ 06″ N, 0° 21′ 43″ O / 39.485°N,0.362°O / 39.485; -0.362
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
Modifica les dades a Wikidata
Antic escut de Benimaclet
Ubicació del barri de Benimaclet a la ciutat de València

Benimaclet és un barri i districte (número 14) de la ciutat de València (antic poble annexionat), a la part nord-est de la ciutat, que limita amb el barri d'Orriols a l'oest, Alboraia al nord, la Universitat Politècnica de València a l'est i la ronda de Trànsits (Primat Reig) al sud.

Benimaclet és, per extensió, el nom del districte 46020 de la ciutat de València, que engloba el barri històric del mateix nom i la zona més recentment urbanitzada al nord, que rep el nom de camí de Vera. Amb la finalització de la ronda Nord de València i la requalificació dels terrenys cap a Benimaclet, els últims reductes de la seua horta desapareixeran als pròxims anys. La seua població era de 30.789 habitants el 2008.[1]

El poble[modifica]

Plaça de Benimaclet

Completament absorbit per la ciutat, antigament gaudia d'entitat pròpia, amb la seua església, plaça major i una distribució de carrers com altres pedanies que han estat absorbides per la capital. Encara existeixen antics cartells en alguns carrers en què posa literalment Pueblo de Benimaclet. Benimaclet va ser municipi, i tingué alcaldia pròpia i autònoma, des dels inicis del segle XVI fins al 1878, any en què va ser annexionat a la ciutat de València, obligat per la Diputació de València, que no va voler ajudar-lo a pagar els seus deutes. Des del 1878 fins al 1970, va ser pedania de la ciutat de València[2] , i tingué el mateix alcalde pedani del poble. La consciència de poble queda patent escoltant els seus habitants, que quan es dirigeixen a fer compres al centre de la ciutat de València ho expressen dient: Me'n vaig a València... o els habitants de la seua amenaçada horta, quan van a Benimaclet, s'expressen dient per exemple: Anem a missa al poble.

L'any 1988 es va acordar que Benimaclet anava a ser urbanitzat cap a l'est, amb el PAI de Benimaclet - quatre voltes intentat - s'ha aconseguit degradar la terra més fèrtil de Benimaclet i s'han abandonat alqueries i terres. Amb tot, el veïnat ha superat aquest malson amb horts urbans, zones comunitàries i projectes polítics.

Actualment, el setge de les constructores pot tornar amb METROVACESA, S.A., que pretén per cinquenna volta reactivar la construcció del PAI, amb 1.345 habitatges, el que suposaria el final de prop de 7 hectàrees de terra fèrtil.

Actualitat[modifica]

Casa decorada amb rajoles, a Benimaclet

Actualment és un barri molt viu, ple d'estudiants, per la seua proximitat a les universitats, i amb un gran associacionisme, com ara l'Associació de Veïns de Benimaclet, la plataforma veïnal Benimaclet Viu, els nombrosos casals fallers o la confraria del Crist de la Providència de Benimaclet (entitat fundada al segle XVI i que, actualment, persisteix organitzant les festes patronals en el mes de setembre). D'igual forma, és punt neuràlgic de l'anarquisme valencià amb l'existència del CSOA l'Horta, projecte comunitari, inter-generacional i obert, que des de 2012 dinamitzen la vida del barri i construeixen un model d'oci sa i sostenible, alhora que respectuós amb el veïnat. És també un dels barris de la ciutat on encara se sent parlar majoritàriament el valencià en els comerços. També és considerat per alguns com el focus més important del valencianisme jove de la ciutat de València, amb activitats i festes com el famós Carnestoltes de Benimaclet, un dels més importants de la ciutat. El creixement del barri cap al nord, juntament amb la recentment construïda ronda, l'han apropat més a Orriols i ha permés una millor comunicació entre el barri i el poble d'Alboraia.

Des del 1995, Benimaclet està connectat amb el centre de València i l'horta (fins a Rafelbunyol) per les estacions de metro de Benimaclet i Machado (línia 3). A més, l'estació de Benimaclet serveix d'intercanviador per al tramvia (línies 4 i 6).

El districte consta dels barris següents:

Patrimoni[modifica]

  • Alqueria Panach: es tracta d'un edifici del segle XVIII, i és un dels pocs exemples que en quedaven a la ciutat. Es trobava en mal estat de conservació, i va patir un incendi l'any 2006.[3] Any posterior va ser destruïda de manera negligent per la constructora URBEM S.A., en el marc del fallit PAI de Benimaclet Est.
  • Alqueria Tello, actualment restaurada per les assemblees que conformen el CSOA l'Horta. Antic centre de Flores Amanda.
  • Camins històrics: Farinós, Vera i Fonts. Vertebren Benimaclet amb l'Horta de Vera.
  • Santuari de Vera.
  • Església de l'Assumpció de la Mare de Déu.[4]

Benimacleters destacats[modifica]

  • Carles Salvador (poeta i gramàtic).
  • Carlos Marcos (activista i infermer). Fill adoptiu des dels anys 90.

Referències[modifica]

  1. «Districte 14. Benimaclet». Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2008. [Consulta: 16 febrer 2010].
  2. Desagraviar a Benimaclet i la seua església, a las provincias.es (castellà)
  3. Paco Moreno. «Un incendio arrasa parte de una alquería del XVIII en la antigua huerta de Benimaclet» (en castellà). Las Provincias. [Consulta: 9 agost 2010].
  4. «Sustraen una cruz de plata del siglo XVIII de la iglesia de la Asunción en Benimaclet». Las Provincias, 08-11-2006. [Consulta: 9 agost 2010].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benimaclet Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 39° 29′ 5.47″ N, 0° 21′ 44.40″ O / 39.4848528°N,0.3623333°O / 39.4848528; -0.3623333