Benimarfull

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBenimarfull
Escut de Benimarfull
Escut de Benimarfull
Ajuntament de Benimarfull.JPG
Ajuntament de Benimarfull

Localització
Localització de Benimarfull respecte el País Valencià.png
38° 46′ 59″ N, 0° 22′ 59″ O / 38.783055555556°N,0.38305555555556°O / 38.783055555556; -0.38305555555556
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Comtat
Capital Benimarfull
Municipis 1
Població
Total 427 (2016)
• Densitat 71,17 hab/km²
Gentilici Benimarfuller, benimarfullera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6 km²
Altitud 416 m
Limita amb
Partit judicial Alcoi
Història
Festa major
Sant Jaume, Santa Anna i Santíssim Crist
Segona quinzena de juliol
Organització i govern
• Alcaldessa María Rosario Recio Vilaplana
Indicatius
Codi postal 03827
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03038
Codi ARGOS 03038
Altres dades

Web www.benimarfull.es
Modifica dades a Wikidata

Benimarfull és un municipi valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Història[modifica]

El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga" i ens indica la procedència musulmana del lloc. En eixa època pertanyia al regne de Dénia, sota el regnat d'Al-Azraq.

Rere la conquesta passà a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure. Posteriorment pertanyé als descendents de l'almirall Roger de Llúria; a la seua mort passa a la seua vídua, na Saurina d'Entença i, en 1325, a la seua filla Margarida Llúria d'Entença. Durant el regnat de Pere II el Cerimonós (1336-1387) retorna a la Corona. L'any 1409 és donada a Fadrique de Luna. Alfons I el Magnànim ocupa totes les propietats d'aquest senyor, per haver recolzat els castellans en la guerra de 1429 i el donà a la família Ruiz de Lihori. Per matrimoni passà a ser propietat del senyoriu de Guadalest, ostentat per Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle XVII, sota Sanç de Cardona, rep el títol de marquesat de Guadalest. En 1574 el patriarca Joan de Ribera mana crear la rectoria de moriscos Benimarfull-Benillup, el document de creació de la qual és el primer on apareix el topònim Benimarfull.

El 1602 estava habitat per 29 famílies de moriscos i en 1609, com a conseqüència de l'expulsió, roman totalment deshabitada i és repoblada per 4 famílies de cristians procedents del veí poblat de L'Orxa. El 13 d'agost de 1611 el IV marqués de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona atorga carta pobla. En 1663 la parròquia se separa de Benillup. En 1709 la desfeta d'Almansa deixa com senyor al marqués d'Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d'aigües sulfuroses, s'inaugurà el balneari de la Font de Santa Anna que va funcionar fins a 1936.

Demografia i economia[modifica]

La població ha disminuït des de principis del segle XX, consignant-se 415 benimarfullers en el cens de 2002. L'economia, fonamentalment agrícola, es basa en el conreu del secà: cirera per a la Denominació d'origen "Montaña de Alicante" i oliva per a la Denominació d'origen "Aceite virgen d'oliva Mariola".


Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2013
780 797 753 767 739 719 573 532 410 379 410 441 433 423

Geografia[modifica]

Parc Infantil amb il·lustracions de Kukuxumusu a Benimarfull.

El terme, que compta amb 5,6 km2, està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L'Albacar, tots tres afluents del Serpis. Cal destacar les fonts del Tossal, de L'Albacar i del Sofre.

Gastronomia[modifica]

Els menjars més tradicionals són la paella i els bescuits de cullera.

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Ricardo Mas Garrigós UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Manuel Vilaplana Andrés AP 28/05/1983
1987 - 1991 Manuel Vilaplana Andrés AP 30/06/1987
1991 - 1995 Manuel Vilaplana Andrés PP 15/06/1991
1995 - 1999 José Juan Guillén Blasco PSPV 17/06/1995
1999 - 2003 Francisco Jordà Frau (fins 2002)
María Rosario Recio Vilaplana
PP 03/07/1999
2003 - 2007 María Rosario Recio Vilaplana PP 14/06/2003
2007 - 2011 María Rosario Recio Vilaplana PP 16/06/2007
2011 - 2015 María Rosario Recio Vilaplana PP 11/06/2011
Des del 2015 Carlos Montava Moltó PSPV 13/06/2015


Resultats electorals - Benimarfull, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Socialista del País Valencià Carlos Montava Moltó 151 4 50,33%
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Maria Rosario Recio Vilaplana 138 3 46,00%
En blanc 11 -
Nul 6 -
Total 306 7 81,38%

Pare Lluís Fullana[modifica]

Bust de Lluís Fullana als jardins del real a València.

El pare Fullana fou un fou un gramàtic, erudit i religiós nascut a Benimarfull el 1871. Els seus primers estudis lingüístics defensaven la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Característiques catalanes usades en lo Reine de València, (1907). Tanmateix, cap 1914-15 va anar canviant progressivament la seua postura respecte a la consideració del valencià com a part de la mateixa llengua que el català, fins a arribar a publicar una gramàtica pròpia per al valencià diferent a la de Pompeu Fabra. Malgrat tot, va ser el primer erudit a signar les "Normes de Castelló", de caràcter lingüísticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens entre els escriptors valencians.

En l'àmbit espiritual, el pare Fullana fou triat com a confessor per la reina María Cristina.

Monuments d'interès[modifica]

  • L'església de Santa Anna, de 1663, blanca, amb un esvelt campanar de tres cossos i edificada al segle XVI. El Museu Parroquial és l'únic monument històric.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benimarfull Modifica l'enllaç a Wikidata