Benimarfull
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | el Comtat | ||||
| Capital | Benimarfull | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 465 (2025) (77,5 hab./km²) | ||||
| Gentilici | benimarfullera, benimarfuller | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 6 km² | ||||
| Altitud | 416 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Alcoi | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Sant Jaume, Santa Anna i Santíssim Crist Segona quinzena de juliol | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 03827 | ||||
| Codi INE | 03038 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03038 | ||||
| Lloc web | benimarfull.es | ||||
Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.
Història
[modifica]El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga", i ens indica la procedència musulmana del lloc. En eixa època pertanyia al Regne de Dénia, durant el regnat d'Al-Azraq.
Després de la conquesta passà a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure. Posteriorment pertanyé als descendents de l'almirall Roger de Llúria; a la seua mort, passa a la seua vídua, na Saurina d'Entença i, en 1325, a la seua filla Margarida Llúria d'Entença. Durant el regnat de Pere II el Cerimoniós (1336-1387) retorna a la Corona. L'any 1409 és donada a Frederic de Luna, però Alfons I el Magnànim ocupa totes les propietats d'este senyor per haver donat suport als castellans en la guerra de 1429 i dona la població a la família Ruiz de Lihori. Per matrimoni passà a ser propietat del senyoriu de Guadalest, ocupat per Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle xvii, sota Sanç de Cardona, rep el títol de Marquesat de Guadalest. En 1574 el patriarca Joan de Ribera mana crear la rectoria de moriscos Benimarfull-Benillup, el document de creació de la qual és el primer en què apareix el topònim Benimarfull.
El 1602 estava habitat per 29 famílies de moriscos i en 1609, a conseqüència de l'expulsió, roman totalment deshabitat i és repoblat per 4 famílies de cristians procedents del veí poblat de L'Orxa. El 13 d'agost de 1611 el IV marqués de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona hi atorga carta pobla. En 1663 la parròquia se separa de Benillup. En 1709 la desfeta d'Almansa en deixa com a senyor el marqués d'Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d'aigües sulfuroses, s'inaugurà el balneari de la Font de Santa Anna, que va funcionar fins al 1936.
Demografia i economia
[modifica]La població ha disminuït des de principis del segle xx, i es consignaren 415 benimarfullers en el cens de 2002. L'economia, fonamentalment agrícola, es basa en el conreu del secà: cirera per a la denominació d'origen "Montaña de Alicante" i oliva per a la denominació d'origen "Aceite virgen d'oliva Mariola".
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2013 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 780 | 797 | 753 | 767 | 739 | 719 | 573 | 532 | 410 | 379 | 410 | 441 | 433 | 423 |
Geografia
[modifica]
El terme, que té 5,6 km², està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L'Albacar, tots tres afluents del Serpis. Cal destacar les fonts del Tossal, de L'Albacar i del Sofre.
Gastronomia
[modifica]Els menjars més tradicionals en són la paella i els bescuits de cullera.
Política i govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 3 del Partit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Carlos Montava Moltó | 145 | 55,34% | 4 ( ) | |
| Partit Popular |  |
Juan Pedro Salas Arqueros | 112 | 42,75% | 3 () | |
| Vots en blanc |  |
5 | 1,91% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 262 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 12 | 4,38% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 274 | 79,65%** | ||||
| Abstenció | 70* | 20,45%** | ||||
| Total cens electoral | 344* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Carlos Montava Moltó (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
| Fonts: JEC,[1] JEZ Alcoi,[2][3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldia
[modifica]Des de 2015 l'alcalde de Benimarfull és Carlos Montava Moltó, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Ricardo Mas Garrigós | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Manuel Vilaplana Andrés | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Manuel Vilaplana Andrés | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Manuel Vilaplana Andrés | PP | 17/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Juan Guillén Blasco | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Francisco Jordà Frau María Rosario Recio Vilaplana |
PP PP |
03/07/1999 19/06/2002 |
Dimissió/renúncia -- |
| 2003–2007 | María Rosario Recio Vilaplana | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | María Rosario Recio Vilaplana | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | María Rosario Recio Vilaplana | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Carlos Montava Moltó | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Carlos Montava Moltó | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[5] | ||||
Pare Lluís Fullana
[modifica]
El pare Fullana fou un gramàtic, erudit i religiós nascut a Benimarfull el 1871. Els seus primers estudis lingüístics defensaven la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Característiques catalanes usades en lo Reine de València, (1907). Tanmateix, cap 1914-15 va anar canviant progressivament la seua postura respecte a la consideració del valencià com a part de la mateixa llengua que el català, fins a arribar a publicar una gramàtica pròpia per al valencià diferent a la de Pompeu Fabra. Malgrat tot, va ser el primer erudit a signar les "Normes de Castelló", de caràcter lingüísticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens entre els escriptors valencians.
En l'àmbit espiritual, el pare Fullana fou triat com a confessor per la reina María Cristina.
Monuments d'interés
[modifica]- L'església de Santa Anna, de 1663, blanca, amb un esvelt campanar de tres cossos i edificada al segle xvi. La construcció de la torre-campanar es va iniciar en l'any 1801, essent rector En Mariano Seguí, i es va concloure el quatre de gener de 1810, exercint de prevere En Joseph Cerdà. El cost d'aquesta obra va ascendir a nou-centes seixanta lliures, sense tindre en compte les despeses de material com la calç, l'arena, la pedra i la fusta, les quals varen ser costejades amb almoines.[6] El Museu Parroquial n'és l'únic monument històric.
Referències
[modifica]- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, p. 72.484 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alcoi «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alcoi], 82, 30-04-2019, p. 25. de la inserció 4554/2019 [Consulta: 11 juliol 2019].
- ↑ Correcció d'errades
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Benimarfull», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benimarfull. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «2.1.1 Benimarfull: Libro de cosas notables (1760-1891). Folio 001. Fons digitalitzats del 'Servicio Diocesano de Archivos Parroquiales de Valencia'» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-11-05. [Consulta: 5 novembre 2019].
Enllaços externs
[modifica]
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
