Vés al contingut

Benimarfull

Plantilla:Infotaula geografia políticaBenimarfull
Imatge
L'ajuntament de la localitat.
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 46′ 59″ N, 0° 22′ 59″ O / 38.783055555556°N,0.38305555555556°O / 38.783055555556; -0.38305555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcael Comtat Modifica el valor a Wikidata
CapitalBenimarfull Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població465 (2025) Modifica el valor a Wikidata (77,5 hab./km²)
Gentilicibenimarfullera, benimarfuller Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud416 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlcoi
Dades històriques
Festa patronalSant Jaume, Santa Anna i Santíssim Crist
Segona quinzena de juliol
Identificadors descriptius
Codi postal03827 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE03038 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03038 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbenimarfull.es Modifica el valor a Wikidata

Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Història

[modifica]

El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga", i ens indica la procedència musulmana del lloc. En eixa època pertanyia al Regne de Dénia, durant el regnat d'Al-Azraq.

Després de la conquesta passà a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure. Posteriorment pertanyé als descendents de l'almirall Roger de Llúria; a la seua mort, passa a la seua vídua, na Saurina d'Entença i, en 1325, a la seua filla Margarida Llúria d'Entença. Durant el regnat de Pere II el Cerimoniós (1336-1387) retorna a la Corona. L'any 1409 és donada a Frederic de Luna, però Alfons I el Magnànim ocupa totes les propietats d'este senyor per haver donat suport als castellans en la guerra de 1429 i dona la població a la família Ruiz de Lihori. Per matrimoni passà a ser propietat del senyoriu de Guadalest, ocupat per Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle xvii, sota Sanç de Cardona, rep el títol de Marquesat de Guadalest. En 1574 el patriarca Joan de Ribera mana crear la rectoria de moriscos Benimarfull-Benillup, el document de creació de la qual és el primer en què apareix el topònim Benimarfull.

El 1602 estava habitat per 29 famílies de moriscos i en 1609, a conseqüència de l'expulsió, roman totalment deshabitat i és repoblat per 4 famílies de cristians procedents del veí poblat de L'Orxa. El 13 d'agost de 1611 el IV marqués de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona hi atorga carta pobla. En 1663 la parròquia se separa de Benillup. En 1709 la desfeta d'Almansa en deixa com a senyor el marqués d'Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d'aigües sulfuroses, s'inaugurà el balneari de la Font de Santa Anna, que va funcionar fins al 1936.

Demografia i economia

[modifica]

La població ha disminuït des de principis del segle xx, i es consignaren 415 benimarfullers en el cens de 2002. L'economia, fonamentalment agrícola, es basa en el conreu del secà: cirera per a la denominació d'origen "Montaña de Alicante" i oliva per a la denominació d'origen "Aceite virgen d'oliva Mariola".

Evolució demogràfica
19001910192019301940195019601970198119912000200520062013
780797753767739719573532410379410441433423

Geografia

[modifica]
Parc Infantil amb il·lustracions de Kukuxumusu a Benimarfull

El terme, que té 5,6 km², està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L'Albacar, tots tres afluents del Serpis. Cal destacar les fonts del Tossal, de L'Albacar i del Sofre.

Gastronomia

[modifica]

Els menjars més tradicionals en són la paella i els bescuits de cullera.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 3 del Partit Popular (PP).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benimarfull

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Carlos Montava Moltó 145 55,34% 4 ()
Partit Popular Juan Pedro Salas Arqueros 112 42,75% 3 ()
Vots en blanc 5 1,91%
Total vots vàlids i regidors 262 100 % 7
Vots nuls 12 4,38%
Participació (vots vàlids més nuls) 274 79,65%**
Abstenció 70* 20,45%**
Total cens electoral 344* 100 %**
Alcalde: Carlos Montava Moltó (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[1] JEZ Alcoi,[2][3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Benimarfull és Carlos Montava Moltó, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Ricardo Mas Garrigós UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Vilaplana Andrés AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Vilaplana Andrés AP 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Vilaplana Andrés PP 17/06/1991 --
1995–1999 José Juan Guillén Blasco PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Jordà Frau
María Rosario Recio Vilaplana
PP
PP
03/07/1999
19/06/2002
Dimissió/renúncia
--
2003–2007 María Rosario Recio Vilaplana PP 14/06/2003 --
2007–2011 María Rosario Recio Vilaplana PP 16/06/2007 --
2011–2015 María Rosario Recio Vilaplana PP 11/06/2011 --
2015–2019 Carlos Montava Moltó PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Carlos Montava Moltó PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Pare Lluís Fullana

[modifica]
Bust de Lluís Fullana als jardins del Real a València

El pare Fullana fou un gramàtic, erudit i religiós nascut a Benimarfull el 1871. Els seus primers estudis lingüístics defensaven la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Característiques catalanes usades en lo Reine de València, (1907). Tanmateix, cap 1914-15 va anar canviant progressivament la seua postura respecte a la consideració del valencià com a part de la mateixa llengua que el català, fins a arribar a publicar una gramàtica pròpia per al valencià diferent a la de Pompeu Fabra. Malgrat tot, va ser el primer erudit a signar les "Normes de Castelló", de caràcter lingüísticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens entre els escriptors valencians.

En l'àmbit espiritual, el pare Fullana fou triat com a confessor per la reina María Cristina.

Monuments d'interés

[modifica]
  • L'església de Santa Anna, de 1663, blanca, amb un esvelt campanar de tres cossos i edificada al segle xvi. La construcció de la torre-campanar es va iniciar en l'any 1801, essent rector En Mariano Seguí, i es va concloure el quatre de gener de 1810, exercint de prevere En Joseph Cerdà. El cost d'aquesta obra va ascendir a nou-centes seixanta lliures, sense tindre en compte les despeses de material com la calç, l'arena, la pedra i la fusta, les quals varen ser costejades amb almoines.[6] El Museu Parroquial n'és l'únic monument històric.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]