Benimeli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBenimeli
Escut de Benimeli
Escut de Benimeli
Benimeli amb Sagra, Tormos i el Ràfol d'Almúnia des de Segària.JPG
Vista de Benimeli des de Segària

Localització
Localització de Benimeli respecte del País Valencià.png
38° 49′ 22″ N, 0° 02′ 29″ O / 38.822777777778°N,0.041388888888889°O / 38.822777777778; -0.041388888888889
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Marina Alta
Població
Total 384 (2016)
• Densitat 109,71 hab/km²
Gentilici Benimelí, benimelina
Llengua valencià
Geografia
Superfície 3,5 km²
Altitud 84 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Història
Festa major
La Puríssima i Ecce-Homo
Organització i govern
Ajuntament 7 UpB
• Alcaldessa Rosa Ana Perelló Lull
Economia
Pressupost 456.000,00
Indicatius
Codi postal 03769
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03040
Codi ARGOS 03040
Altres dades

Web www.benimeli.es
Modifica dades a Wikidata

Benimeli és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, dins de la subcomarca de la Rectoria.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme té 3,5 km2, se situa en la serra Segària i és el més alt de la serra; les passejades per la qual constitueixen el principal atractiu excursionista.

Es troba a una distància de 94 km de València i 96 km d'Alacant i 14 km de Dénia. S'accedeix a aquesta localitat per la carretera N-332. Autopista A-7, eixida d'Ondara.

El seu terme municipal limita amb els de Sanet i els Negrals, el Ràfol d'Almúnia, Tormos, Beniarbeig, Benidoleig, el Verger, Ondara i Dénia.

Història[modifica | modifica el codi]

Les tropes de Jaume I van conquerir aquest lloc d'origen musulmà el 1250; el 1261 el rei va vendre'l-lo al cavaller Bobuet; en 1396 era propietat d'Arnau Calvet i posteriorment fou comprat per Enric de Quintavell i Bernat de Clapers. El 1609 tenia més de 200 habitants moriscos que foren expulsats i el lloc romangué despoblat. L'últim titular del senyoriu fou el comte de Cirat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Benimeli té con 435 habitants (INE 2013).

Evolució demogràfica de Benimeli[1]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2012 2013
454 444 431 445 397 371 411 355 384 322 326 363 389 429 424 435

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia local està basada a l'agricultura, especialment el taronger, l'ametller i el garrofer. En menor quantitat i per a ús familiar es conreen hortalisses com poden ser la tomaca, pebrera, albergínies, faves, etc.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Gabriel Lull Lull UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel Ginestar Solis AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 Miguel Ginestar Solis AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Miguel Ginestar Solis AP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josefa Ginestar Gavilá PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josefa Ginestar Gavilá PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Josefa Ginestar Gavilá PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Rosa Ana Perelló Lull PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Rosa Ana Perelló Lull PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Pep Lull Llopis UpB 13/06/2015 --
Resultats electorals - Benimeli, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Rosa Ana Perelló Lull 128 4
Iniciativa per Benimeli Sonia Verdú Monllor 127 3
Partit Socialista del País Valencià Fredesvinda Parrilla Manzanero 8 0
Total 263 7

Llocs i edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

Altar major de l'església de sant Andreu
  • Església de sant Andreu. Data del segle XVII. Amb planta de creu grega, podem contemplar-hi el retaule de l'altar major, presidit per la imatge de Sant Andreu. Una de les capelles laterals està dedicada a l'Ecce Homo, patró del poble de Benimeli. La capella va ser reconstruïda l'any 1920 i coberta amb una cúpula. L'edifici ha sigut restaurat recentment.
  • Mirador de Segaria. Escasses deixalles d'un petit castell que s'aixeca sobre el penyal de la Cadireta del Moro. Les dues úniques construccions defensives es troben en els dos possibles accessos, un és una garita, i l'altra és un fortí de pedra i material de calç. Al centre, hi ha a més una gran cisterna d'argamassa, la funció era la de reserva d'aigua per a necessitats humanes, quan la població de la vall havia de acollir-se a aquest refugi. Segurament seria abandonat al principi de la reconquesta i el seu estat actual és de ruïna absoluta, fins i tot s'aprofita per a usos ramaders.
  • Calvari. Situat a la part alta del poble, va ser construït per persones voluntàries de Benimeli, en substitució de l'antic, que estava en ruïnes i no tenia el mateix itinerari que l'actual.
  • Casa del senyor. Situada al carrer del mateix nom, conserva restes de l'antic palauet àrab i del que va ser la casa del senyor de Benimeli. Encara es pot apreciar l'antiga torre.
  • Cova de la senyora. Aquesta cova es troba a la serra de Segària sota el Tossal Devesa. El nom es deu al fet que en l'any 1834, va anar a refugiar-se a Benimeli procedent de Saragossa la senyora Dionisia Torres García de Navasqües, a causa de la segona epidèmia colèrica. Aquesta es va refugiar en aquesta cova i era atesa per una família del poble. Allí va morir el 6 novembre 1834.
  • Font de Català. Situada a la serra de Segària, la font de Català data del segle X aproximadament. Consta d'una pica de pedra picada i una teula per on surt l'aigua, que és molt dura i fresca.
  • Font de Ramon
  • Font del Campillo. Situada a la part mitjana de la serra de Segària, l'aigua que brolla és una barreja de l'aigua de la font de Català que es filtra per les roques, i d'"aigua molls" que són freqüents a la serra. Data del segle X, i antigament era utilitzada com a abeurador de bestiar, doncs just per allà passa un antic assagador. Naix d'un marge de pedres i té una pica estreta i allargada per poder beure els animals.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

De la seua gastronomia citem la paella valenciana, l'arròs al forn, l'arròs amb fesols i penques, coquetes escaldades, fregit de pebrera i albergínia amb espinetes.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronal de l'Ecce-Homo. Són les festes més importants del poble i es celebren la tercera setmana completa del mes d'Agost en honor al patró de la localitat, l'Ecce-Homo i la Puríssima, amb processons, cercaviles, sopars populars, revetlles i focs artificials.
  • Festes del Cor de Jesús. Es celebren durant un cap de setmana a mitjans de Juny amb sopars populars,revetlles, missa, processons i cercaviles.
  • Festes de Sant Andreu Apòstol. Es celebren l'últim diumenge de Novembre en honor al titular de la parròquia amb una gran dinà a la que acudeix tot el poble i nombrosos visitants.
  • Rosari de l'Aurora. Se celebra el primer diumenge d'Octubre. A l'alba la imatge de l'església ix en processó, tot seguit se celebra la missa i se serveix un esmorzar a la plaça per a tot el poble.
  • Setmana cultural. Se celebra a finals d'abril amb teatres, conferències, competicions esportives, concerts i exposicions.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benimeli Modifica l'enllaç a Wikidata