Benjamí Grau i Marín
 Al Museu Isern de la Moto el 2017, durant l'homenatge a Paco Tombas  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Benjamí Grau i Marín 19 agost 1945 (78 anys)Sants (Barcelonès) |
| Dades personals | |
| Altres noms | El noi de Sants El Rei de Montjuïc |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme, comerciant |
| Esport | motociclisme de velocitat resistència (motociclisme) |
Premis
| |
 | |
Benjamí Grau i Marín (Sants, 19 d'agost de 1945), més conegut com a Min Grau, és un antic pilot de motociclisme català, onze vegades Campió d'Espanya de velocitat i cinc de resistència -una d'elles, també Campió d'Europa- durant la dècada de 1970. Juntament amb Ricard Fargas ha estat un dels més carismàtics pilots catalans de Ducati, essent especialment recordat per les seves set victòries a les 24 Hores de Montjuïc,[1] motiu pel qual se'l conegué com a Rei de Montjuïc.[2] Pel que fa a la velocitat, com a pilot oficial de Derbi compartí protagonisme al Campionat d'Espanya amb el seu company d'equip Ángel Nieto i arribà a guanyar un Gran Premi, concretament el d'Espanya de 1974, celebrat al circuit de Montjuïc.[3]
El gener del 2022, la Federació Catalana de Motociclisme li concedí el premi Legends en reconeixement a la seva trajectòria motociclista.[4]
Trajectòria esportiva[modifica]
| Carrera esportiva | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nacionalitat |  Catalunya | ||||||||||||
| Temporades | 1965 - 1987 | ||||||||||||
| Marques | Derbi, Bultaco, Yamaha, Honda, Ducati | ||||||||||||
| Rècords | 7 victòries a les 24H de Montjuïc | ||||||||||||
| Palmarès en velocitat | |||||||||||||
| C. Eur. Resis. | 1 (250cc, 1969) | ||||||||||||
| |||||||||||||
| C. Esp. 50cc C. Esp. 250cc | 3 (1973 - 1975) 4 (1976 - 1979) | ||||||||||||
| C. Esp. 750cc | 4 (1975 - 1977, 1979) | ||||||||||||
| C. Esp. Resist. | 5 (1969, 78, 84-85, 88) | ||||||||||||
| Total: 16 Campionats estatals | |||||||||||||
| 24H Montjuïc | 7 (1972, 73, 75, 1983 - 86) | ||||||||||||
| 1000 km Mugello | 1 (1975) | ||||||||||||
| Activitat professional | |||||||||||||
| Residència | Viu a Alella, Maresme | ||||||||||||
Grau començà a interessar-se pel món de la motocicleta des de ben petit (el seu pare tenia un taller de reparacions al carrer Galileu de Sants) i ha mantingut la passió pel motociclisme tota la vida.[5] La seva carrera com a pilot professional durà fins a la dècada de 1990, en què es retirà de la competició d'alt nivell però tot i així continuà participant esporàdicament en curses amateurs.[2] Al llarg de la seva carrera, en què alternà la resistència i la velocitat, fou un dels millors especialistes en pujades de muntanya.[6] Dins aquesta modalitat, guanyà per exemple la Pujada a Sant Feliu de Codines el 1970 i la de la Rabassada el 1977. Pilot polifacètic, disputà també proves d'enduro i fins i tot feu de copilot en una cursa de sidecars, concretament al circuit del Jarama en ocasió del Gran Premi d'Espanya, quan un participant el contractà en absència del seu copilot habitual.[7]
Al Campionat del Món de velocitat, va disputar 11 Grans Premis entre 1967 i 1975, amb una victòria i dos podis, tots a Montjuïc.[2] La seva millor temporada fou la de 1974, en què després de guanyar el Gran Premi d'Espanya en 125cc,[3] acabà finalment novè a la general amb només 2 curses corregudes. Però fou dins la modalitat de la resistència on aconseguí un major ressò internacional gràcies als seus repetits triomfs a les 24 Hores de Montjuïc. El 1977 el fitxà Honda per a córrer tota la temporada amb l'Honda 1.000 oficial. Després de citar-lo a Pau (Occitània) per a provar la moto en un petit circuit durant un matí, els responsables de la marca japonesa li proposaren d'ingressar al seu equip de fàbrica. Aquell any, fent equip amb el francès Jacques Luc, aconseguí diversos podis, amb victòria inclosa, al Campionat d'Europa de resistència.[7]
Un cop retirat, Grau ha mantingut l'activitat fins ben entrat el segle xxi. A data de 2001 encara seguia competint esporàdicament en curses de veterans, amb nombroses victòries.[5] La seva darrera cursa fins al moment ha estat l'edició del 2007 de les 24 hores Motociclistes de Catalunya, la qual va córrer amb una Suzuki Hayabusa a l'edat de 61 anys.[8]
Actualitat[modifica]
Grau, pare de quatre filles i amb nou nets,[2] ha combinat la seva activitat dins el motociclisme amb l'empresarial.[5] Durant anys, regentà el Restaurant La Vela -especialitzat en cuina italiana- a la Vila Olímpica del Poblenou, concretament al número 149 de l'Avinguda Icària.[8] D'ençà del 2007, més o menys, s'aficionà a la vela i acostumava a navegar amb el seu veler de 12 metres.[7]
A data de 2017, Min Grau residia a Alella, Maresme, amb la seva dona Isabel i seguia fent sortides motoritzades amb els seus companys del "Moto Grup Q'et mogui la iaia" de la veïna població del Masnou. El febrer del 2017 anuncià la seva intenció de córrer el llegendari Tourist Trophy de l'Illa de Man, en la modalitat de clàssiques, el 26 d'agost d'aquell any.[2] En aquella data, Grau tindrà 72 anys i serà un dels pilots de més edat a haver corregut mai aquesta perillosa cursa, que recorre l'illa per diverses carreteres tancades al trànsit.
Palmarès[modifica]
- 11 Campionats d'Espanya de Velocitat
- 5 Campionats d'Espanya de Resistència (1969, 1978, 1984-1985, 1988)
- 19 participacions a les 24 Hores de Montjuïc, amb 7 victòries (1 amb Bultaco i 6 amb Ducati)
Internacional[modifica]
Grau no sovintejà la seva participació en competicions internacionals, però tot i així aconseguí força èxits a les poques a què acudí:
- Campió d'Europa de Resistència fins a 250 cc (1969)[10]
- Vencedor de l'única prova del Campionat d'Europa de Muntanya en què participà
- Vencedor dels 1000 km de Mugello amb Virginio Ferrari (1975)[11]
- Segon a les 24 Hores de Le Mans i guanyador en categoria Silhouettes (per a motos de sèrie) amb Salvador Cañellas
Resultats al Mundial de motociclisme[12][modifica]
Barem de puntuació de 1950 a 1968:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |
| Punts | 8 | 6 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
| Any | Categoria | Equip | 1 | 2 | Punts | Lloc | Victòries |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1967 | 50cc | Derbi | ESP 3 |
4 | 8è | 0 | |
| 1970 | 125cc | Bultaco | ESP 10 |
1 | 52è | 0 | |
| 1971 | 125cc | Bultaco | ESP 8 |
3 | 29è | 0 | |
| 500cc | Bultaco | ESP 4 |
8 | 18è | 0 | ||
| 1972 | 50cc | Derbi | BEL 7 |
ESP 4 |
12 | 10è | 0 |
| 125cc | Derbi | FIN 6 |
ESP 6 |
10 | 17è | 0 | |
| 1974 | 125cc | Derbi | FRA 5 |
ESP 1 |
21 | 9è | 1 |
| 1975 | 250cc | Derbi | ESP 3 |
10 | 17è | 0 |
Referències[modifica]
- ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «La dura Resistencia». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 245. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 López, Toni. «Pasión inagotable» (en castellà). lavanguardia.com. La Vanguardia, 12-02-2017. [Consulta: 20 febrer 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Doble triunfo español y drama en Montjuich» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 23-09-1974. [Consulta: 22 desembre 2010].
- ↑ «La FCM celebra la Gala de Premios de los Campeonatos de Cataluña de Motociclismo 2021» (en castellà). todotrial.com, 25-01-2022. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Romojaro, Raúl. «Benjamín Grau el abuelo que más corre» (en castellà). masdeporte.as.com. As, 16-11-2001. [Consulta: 20 febrer 2017].
- ↑ Vilanova, Oriol; Cassart, Josep. «1970. Victoria incontestable de Benjamín Grau». A: La Pujada. 59/89. 30 años de la carrera en cuesta de Sant Feliu de Codines (en castellà). Caldes de Montbui: GT Cult, setembre 2014, p. 97. ISBN 9788461716227.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Pérez, Tomás. «Benjamín Grau: El Hombre de Montjuich» (en castellà). super7moto.com, 21-02-2014. [Consulta: 20 febrer 2017].
- ↑ 8,0 8,1 Pérez, Tomás. «Benjamín Grau, El Rey de Montjuich» (en castellà). portalmotos.com, 26-02-2011. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2017. [Consulta: 20 febrer 2017].
- ↑ Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Motos de resistencia - Benjamín Grau». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 13 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3.
- ↑ Alguersuari, Jaume «Juan Parés, el caballero de la velocidad» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 143, 01-06-1978, p. 11-13.
- ↑ «NCR, a brand always linked to Ducati's history» (en anglès). ducshop.com. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2010. [Consulta: 22 desembre 2010].
- ↑ «Benjamin Grau» (en anglès). MotoGP.com. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2012. [Consulta: 23 desembre 2010].
- Bibliografia
- «Benjamin Grau Marín, "El Rey de Montjuïc"» (en castellà). motocicletaclasica.es. [Consulta: 22 desembre 2010].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benjamí Grau i Marín |
- Persones vives
- Premis Legends de la FCM
- Guanyadors de Grans Premis de velocitat catalans del sud
- Pilots catalans del sud d'enduro
- Pilots de Bultaco
- Pilots de Derbi
- Campions d'Europa de motociclisme de velocitat
- Campions d'Espanya de motociclisme de velocitat
- Campions d'Espanya de resistència
- Guanyadors de les 24H de Montjuïc
- Comerciants barcelonins
- Empresaris barcelonins contemporanis
- Pilots de motociclisme barcelonins
- Santsencs
- Alellencs