Benjamí Santacana i Amorós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBenjamí Santacana i Amorós

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1914 Modifica el valor a Wikidata
les Cabanyes (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort2010 Modifica el valor a Wikidata (95/96 anys)
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópastor evangèlic Modifica el valor a Wikidata

Benjamí Santacana i Amorós (Les Cabanyes, 1914Vilafranca del Penedès, 2010) fou pastor de l'Església Evangèlica Baptista de Vilafranca del Penedès, des de la seva constitució i fou fundador de la Llar d'Avis de Vilafranca, juntament amb la seva esposa, Josefina Mata i Amorós. El gener del 1941 fou detingut per oficiar un servei d'una religió que no era l'oficial del règim.

Els inicis[modifica]

Benjamí Santacana i Amorós va néixer a Les Cabanyes l'any 1914 i l'any 1920 ell i la seva família es van traslladar a viure a Vilafranca. Després de mostrar el seu interès per la religió, la seva vida es va veure vinculada ja per sempre a l'Església Evangèlica Baptista des de la seva constitució l'any 1931.

El seminari i el ministeri[modifica]

El 1929 va realitzar uns cursos bíblics de gran ajuda en el pla personal i en el de la preparació de l'Escola Dominical que aleshores estava al seu càrrec. El 30 d'agost del 1931 es va constituir l'Església Evangèlica Baptista a Vilafranca i el 1934 va començar a fer-hi les tasques de pastor, activitat que va estar realitzant fins a l'any 2000. L'any 2003 fou nomenat membre d'honor de l'Associació de Ministres de l'Evangeli de Catalunya[1]

Guerra Civil i repressió[modifica]

Durant la Guerra Civil Espanyola va ingressar en el cos de Sanitat de Barcelona i va aconseguir superar la guerra sense disparar cap tret, però convivint i assistint als soldats del front. Fou fet presoner pel bàndol Nacional i enviat al camp de concentració de Miranda de Ebro.[2] No va poder tornar a Vilafranca fins al juliol de 1939. Després de la guerra va continuar el seu ministeri. El gener del 1941 la policia i la Guàrdia Civil el van irrompre en un servei religiós. Com que es tractava d'un culte no autoritzat (per tractar-se d'una religió que no era l'oficial del Règim), Benjamí Santacana fou detingut i empresonat a la presó de Vilafranca durant un mes. A partir d'aquell moment, ell i la resta de fidels es van veure obligats a fer els cultes a les muntanyes. Quan la repressió va minvar, Benjamí Santacana va celebrar el seu enllaç matrimonial amb Josefina Mata. L'any 1950 va ser ordenat pastor i va començar a dedicar-se completament al ministeri que, fins llavors, compartia amb l'ofici d'electricista.

Tasca evangèlica[modifica]

La importància que li donava a l'obra social el va portar a fundar l'any 1955 la Llar d'Avis de la Unión Evangélica Bautista Española[3] amb la col·laboració de la seva família, el patrocini de la Unión Femenina Misionera Bautista Española i sota la direcció de la seva dona.[4] Durant dotze anys, va presidir la Comissió de la Beneficència que després seria l'Obra Social i va organitzar amb la seva família i altres creients les colònies per a infants a Font-rubí. L'any 1995 ell i la seva dona van rebre el reconeixement del Club Rotary de Vilafranca del Penedès[5] i, dos anys més tard, el 1997, van rebre la medalla de la Vila[6] de Vilafranca del Penedès per la seva tasca altruista i desinteressada sobretot en favor de la cura a la gent gran. Un any més tard, el 1998, va rebre la medalla del Consell Evangèlic de Catalunya en reconeixement i gratitud pel seu treball en favor de la difusió del missatge de l'Evangeli a Catalunya.[7] Benjamí Santacana va morir el 4 de gener de 2010 a l'edat de 95 anys.[8]

Referències[modifica]

  1. Web de l'AMEC Arxivat 2009-02-23 a Wayback Machine.
  2. «El Camp de Concentració de Miranda de Ebro». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 gener 2010].
  3. . Llar d'avis de la UEBE Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  4. «Breu cronologia de la UE.BE». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 23 gener 2010].
  5. La Fura. Núm 670 pàg. 17.[Enllaç no actiu]
  6. «Ajuntament de Vilafranca del Penedès». Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 23 gener 2010].
  7. Web del C.E.C Arxivat 2011-07-30 a Wayback Machine.
  8. «Huubs». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 23 gener 2010].