Binyamín Netanyahu
Binyamín Netanyahu,[1] de vegades transcrit com a Benjamin Netanyahu, hebreu 
בִּנְיָמִין נְתַנְיָהוּ (?·pàg.) (Tel Aviv, 21 d'octubre de 1949) és un polític israelià. Ha estat primer ministre d'Israel entre 1996 i 1999 i entre 2009 i 2021 i ho torna a ser d'ençà del 29 de desembre de 2022.[2]
Carrera política[modifica]
Binyamín Netanyahu ja va ser Primer Ministre d'Israel entre 1996 i 1999, L'arribada de Binyamín Netanyahu significà la ruptura de fet del procés de pau amb els palestins.[3] Ehud Barak el va succeir el 1999. En les eleccions del 10 de febrer de 2009, el Likud, el seu partit, va obtenir 27 escons per la Kenésset. Creant una coalició amb Israel Beitenu, el Partit Laborista Israelià i el Xas, així obtenint majoria absoluta va jurar el seu càrrec com Primer Ministre d'Israel al març de 2009.
A les eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019 tornà a ser el candidat més votat i, tot i empatar en nombre d'escons (35) amb la nova coalició centrista Blau i Blanc liderada per Benny Gantz, els partits de la seva coalició de govern continuen tenint majoria absoluta a la Knesset.[4] Tot i això, fou incapaç d'aconseguir el suport de la majoria absoluta del parlament i formar govern perquè no arribà a un acord amb el partit Israel Beitenu que volia tirar endavant un projecte de llei que estableix quotes anuals per al reclutament d'ultraortodoxos, que estan exclosos del servei militar. Els partits ultraortodoxos que donaven suport a Netanyahu estaven totalment en contra d'aquesta llei. [5] El juliol de 2019 es convertí en la persona que durant més temps havia ocupat el càrrec de primer ministre.[6] A la repetició de les eleccions del setembre de 2019 el seu partit quedà en segona posició a poca distància del primer i se li encarregà provar de formar govern per ser el candidat que tenia més suports però altra vegada fracassà i no ho aconseguí i l'encàrrec recaigué en el seu rival Benny Gantz que tampoc ho aconseguí.[7][8] Després de les terceres eleccions consecutives, les de març de 2020, finalment aconseguí formar un govern d'unitat amb el seu rival Benny Gantz, continuant com a primer ministre però amb el compromís de ser rellevat per Gantz al cap d'un any i mig.[9]
Segons l'acord de govern signat el 2020 entre el Likud i Blau i Blanc, les eleccions s'havien de fer 36 mesos després de la constitució del govern i d'haver-se repartit el temps com a primer ministre entre Binyamín Netanyahu i Benny Gantz. Amb tot, la llei estipulava que si el pressupost pel 2020 no s'aprovava abans del 23 de desembre, s'havien de convocar eleccions. La manca d'entesa entre els socis de govern causà que no fos possible aprovar el pressupost. El 22 de desembre de 2020 la Kenésset rebutjà per 49 vots contra 47 una moció per a donar més temps per fer el pressupost i a la mitjanit següent es dissolgué la Kenésset i es convocaren les eleccions.[10] Les eleccions foren convocades a poques setmanes de l'inici del judici que Netanyahu havia d'afrontar per corrupció.[11] El judici contra el primer ministre es reprengué el 8 de febrer i Netanyahu es declarà innocent de les acusacions de suborn, frau i abús de confiança.[12] En aquestes eleccions, que se celebraren el 23 de març de 2021, el Likud que liderava tornà a ser el partit més votat, però altra vegada no tenia la majoria necessària en un parlament molt fragmentat i on un partit àrab, la Llista Àrab Unida, podia decidir cap a on decantava la balança.[13] Tot i que rebé el mandat per a formar govern de part del president d'Israel, Reuven Rivlin,[14] no aconseguí els suports necessaris i el president encarregà la formació de govern a Yair Lapid, líder de Yeix Atid, el segon partit més votat.[15] Lapid arribà a un acord amb Naftali Bennet, líder de Yamina, per a la formació d'un govern en que s'alternarien com a primers ministres i aconseguiren el suport de la majoria de la Kenésset, així que Netanyahu cessà com a primer ministre d'Israel el 13 de juny de 2021.[16][17]
Després de les eleccions legislatives de 2022, Netanyahu tornà a ser nomenat primer ministre el 29 de desembre de 2022.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Proposta de transcripció de l'hebreu en textos escrits en català». IEC.
- ↑ 2,0 2,1 «Netanyahu, de nou primer ministre d'Israel en coalició amb ultradretans i ultraortodoxos». Vilaweb, 29-12-2022.
- ↑ Usher, Graham. Dispatches from Palestine: The Rise and Fall of the Oslo Peace Process (en anglès). University of Alberta, 1999, p. 141. ISBN 074531337X.
- ↑ «Un partit nascut fa dos mesos complica la victòria electoral de Netanyahu». Vilaweb, 10-04-2019.
- ↑ «Israel repetirà les eleccions al setembre per la manca d'acord per a formar govern». Vilaweb, 30-05-2019.
- ↑ «Netanyahu ja és el primer ministre d'Israel amb més temps en el càrrec». Ara.cat, 27-07-2019.
- ↑ «El general Gantz, encarregat de formar govern a Israel». Ara, 22-10-2019.
- ↑ «Israel se encamina a unas terceras elecciones en un año» (en castellà). La Vanguardia, 20-11-2019.
- ↑ «Netanyahu comença un cinquè mandat marcat pel judici de corrupció i la promesa d'annexionar-se part de Cisjordània». Ara, 17-05-2020.
- ↑ «Netanyahu-Gantz gov’t fails, Israel heads to polls» (en anglès americà). The Jerusalem Post, 22-12-2020.
- ↑ Mas, Cristina. «Quatre eleccions en menys de dos anys: Israel s'enfonsa més en la crisi política». El Punt Avui, 23-12-2020.
- ↑ Emergui, Sal. «El primer ministro israelí Netanyahu se declara inocente en la reanudación del juicio por corrupción» (en castellà). El Mundo, 08-02-2021.
- ↑ Strawson, John. «Per primera vegada un partit àrab pot decidir qui serà el primer ministre d'Israel». Vilaweb, 04-04-2021.
- ↑ Hoffman, Gil. «President Rivlin hands Benjamin Netanyahu mandate to form coalition» (en anglès). The Jerusalem Post, 06-04-2021.
- ↑ «Lapid, Bennett hope to form government within a week».
- ↑ Mas, Cristina. «Un govern eclèctic encapçalat per l'ultra Naftali Bennett foragita Netanyahu després de dotze anys al poder a Israel». Ara, 13-06-2021.
- ↑ Wootliff, Raoul. «Bennett sworn in as prime minister, unseating Netanyahu after 12 years in power» (en anglès). The Times of Israel, 13-06-2021.
Vegeu també[modifica]
- Yonatan Netanyahu, germà de Binyamín, mort durant l'Operació Entebbe
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Binyamín Netanyahu |