Benjamin Vulliamy
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1747 Londres |
| Mort | 1811 (63/64 anys) Westminster (Anglaterra) |
| Activitat | |
| Ocupació | Rellotger |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Gray Vulliamy |
| Fills | Benjamin Lewis Vulliamy |
| Pare | Justin Vulliamy |
Benjamin Vulliamy (1747-1811) fou un rellotger que fou responsable de la fabricació del «Rellotge de pèndol» que, entre 1780 i 1884, va ser el regulador oficial del temps de Londres.[1]
Biografia[modifica]
Benjamin era fill de Justin Vulliamy, rellotger d'origen suís que es va traslladar a Londres al voltant de 1730. Justin va esdevenir un associat de Benjamin Gray, un conegut rellotger establert a Pall Mall, i es va casar amb Mary, filla de Gray, amb qui va tenir un fill, Benjamin.[1] Justin va succeir el seu sogre en el càrrec del negoci i el 1780 el seu fill Benjamin va entrar a la societat (Vulliamy & Son). Pare i fill van treballar junts fins a la mort de Justin el dia 1 de desembre de 1797.[2]
.jpg)
Des de ben petit Vulliamy havia mostrat interès a seguir la carrera del seu pare. Ja com adult, va començar a guanyar reputació com a fabricant de rellotges de prestatgeria, peces de decoració que adornaven els vestíbuls de l'aristocràcia (actualment se'n poden trobar alguns d'exposats al Derby Museum and Art Gallery).[3] El seu talent li va fer guanyar una autorització reial l'any 1773 que li atorgava un finançament de 150 lliures l'any com a Rellotger del Rei Jordi III (hi havia una distinció similar, Rellotger reial, que pertanyia en aquella època a George Lindsay). El rei, un entusiasta dels rellotges i dels artefactes mecànics, era patró de Justin Vulliamy, però només Benjamin va rebre aquest honor tan significant.[4]
Al voltant de 1780, Vulliamy va ser designat per construir el «Rellotge de pèndol», rellotge principal de l'Observatori Reial Kew, que servia de Meridià Principal i era responsable de portar el temps oficial de Londres fins al 1884, quan l'Observatori de Greenwich va assumir els dos rols.[1]
El 1780 va néixer Benjamin Lewis Vulliamy: va ser l'últim de la nissaga que es va dedicar al negoci familiar de la rellotgeria. Cap dels seus descendents va continuar amb el treball; el seu fill, Lewis, va ser un arquitecte.
Els «rellotges Vulliamy»[modifica]
Els rellotges Vulliamy eren d'un valor elevat i representaren el clímax de la tecnologia de l'època: un «Rellotge Vulliamy» fou presentat a l'emperador xinès Qianlong durant la missió diplomàtica de George Macartney a Pequín l'any 1793.[5] Els rellotges Vulliamy combinaven fines figures de porcellana per crear artefactes que combinaven ciència i art. El disseny general era realitzat per Vulliamy, tot i que aquest tenia contractats escultors de renom per crear figures que eren influenciades per disseny francesos contemporanis. El negoci també subcontractava molts artesans de rellotgeria traçuts, tot i que Vulliamy revisava i feia retocs finals als productes abans de vendre'ls.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Kew Time». Arcadian Times. Arxivat de l'original el 2012-08-11. [Consulta: 24 maig 2011].
- ↑ «Vulliamy, London. No. 220». Montpellier Clocks.
- ↑ «The astronomy clock by Benjamin Vulliamy». Antique-Marks.
- ↑ «Vulliamy Mantle Clock». Derby City Council, 2009. Arxivat de l'original el 2009-11-03. [Consulta: 24 maig 2011].
- ↑ William Proudfoot, Biographical Memoir of James Dinwiddie: Embracing Some Account of His Travels in China and Residence in India (Liverpool: Edward Howell, 1868), 45.
- ↑ Royal Crown Derby Gallery, Antique Marks.com
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benjamin Vulliamy |
| Artistes | |
|---|---|
| Geologia | |
| Art decoratiu | |
| Història militar | |
| Història natural | |
| Pintures i quadres | |
| Porcellana | |
| Roma Britànica | |
| Ciència i enginyeria | |
| Relacionats | |
