Benjaminita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBenjaminita
Fórmula químicaAg3Bi7S12
EpònimMarcus Benjamin Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusKeeley-Frontier mine (en) Tradueix, comtat de Nye i Camsell river (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.JA.05e Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.JA.05e Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.09 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.8.10.3
Heys5.7.39
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 13,25(2) Å; b = 4,05(1) Å; c = 20,25(3) Å; β = 103,14(7)°
Simetria2/m - prismàtica
Colorgris; s'entela opaca o groga a vermell-coure
Maclescomunament polisintètiques
Exfoliacióimperfecta
Duresa3,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris plom
Diafanitatopaca
Densitat6,34 g/cm³ (mesurada); 6,68 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1975-003a Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1924
Referències[1]

La benjaminita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la pavonita. Rep el seu nom de Marcus Benjamin (1857-1932), químic nord-americà, enginyer i editor del Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units.

Característiques[modifica]

La benjaminita és una sulfosal de fórmula química Ag3Bi7S12. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. Se n'han descrit varietats riques i pobres en coure.[2] És una espècie difícil de distingir de la pavonita, i es necessiten mètodes d'identificació amb cristal·lografia de raigs X per aconseguir-ho.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la benjaminita pertany a "02.JA: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena amb poc o gens de Pb" juntament amb els següents minerals: borodaevita, cupropavonita, kitaibelita, livingstonita, makovickyita, mummeïta, pavonita, grumiplucita, mozgovaïta, cupromakovickyita, kudriavita, cupromakopavonita, dantopaïta, cuprobismutita, hodrušita, padĕraïta, pizgrischita, kupčikita, schapbachita, cuboargirita, bohdanowiczita, matildita i volynskita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descrita a partir d'exemplars de dos indrets del Canadà: la mina Silver Bear, a l'àrea del riu Camsell, als Territoris del Nord-oest, i a la mina Keeley-Frontie, a la regió de Cobalt-Gowganda, a Ontàrio.

Referències[modifica]

  1. «Benjaminite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 febrer 2017].
  2. Makovicky, E., Paar, W.H., Putz, H., Zagler, G. «Dantopaite, Ag5Bi13S22, the 6P natural member of the pavonite homologous series, from Erzwies, Austria.». Canadian Mineralogist, 48, 2010, pàg. 467-481.