Beraunita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBeraunita
Beraunite-91804.jpg
Cristalls de beraunita de la mina Mark, Essershausen, Weilburg, Wetzlar, Hesse, Alemanya
Fórmula química Fe2+Fe3+
5
(PO4)4(OH)5·6H2O
Epònim Beroun i lloc de descobriment
Localitat tipus mina Hrbek, Svatá Dobrotivá, Beroun, Bohèmia Central, República Txeca
Classificació
Categoria fosfats
Nickel-Strunz 10a ed. 08.DC.27
Nickel-Strunz 9a ed. 8.DC.27
Nickel-Strunz 8a ed. VII/D.11
Dana 42.11.16.1
Heys 19.13.10
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí cristalls tabulars, agregats fibrosos i radials gruixuts, globular, crostes
Estructura cristal·lina a = 20.953(8) Å, b = 5.171(1) Å, c = 19.266(4) Å; β = 93.34°; Z = 4
Simetria monoclínica 2/m
Color verdós opac a marró verdós quan està fresc, pot mostrar un color bandejat; marró vermellós a vermell jacint
Macles en {100}, poden ser interpenetrants
Exfoliació bona en {100}
Duresa 3 a 4
Lluïssor vítria, subvítria, nacrada en l'exfoliació, resinosa a les fractures
Color de la ratlla verd oliva (sense oxidar), groc, groc marronós (oxidat)
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,8 a 3,08 g/cm3 (mesurada); 2,894 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,707 a 1,775 nβ = 1,735 a 1,786 nγ = 1,738 a 1,820
Birefringència δ = 0,031 a 0,045
Pleocroisme X = rosat pàl·lid, groga, blau-verd; = Y rosa pàl·lid, groc, verd oliva clar; Z = vermell cornalina, marró vermellós, verd oliva
Angle 2V mesurat: 30° a 60°, calculat: 66°
Dispersió òptica relativament feble
Fluorescència no fluorescent
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1841
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La beraunita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada així per August Breithaupt amb el nom del lloc on va ser descoberta l'any 1841, a la mina Hrbek, Svatá Dobrotivá, Beroun, Bohèmia Central, República Txeca.

Característiques[modifica]

La beraunita és un fosfat de ferro amb fórmula Fe2+Fe3+
5
(PO4)4(OH)5·6H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic i es presenta en forma de petits agregats radiadolaminars de color que varia entre el vermell i el marró vermellós o marró verdós fosc, verd o verd-gris. També s'hi pot trobar formant crostes o agregats globulars. La seva ratlla és groga o de color marró verd, i té una duresa entre 3 i 4 a l'escala de Mohs. Exposada a l'aire s'altera fins a transformar-se en limonita. Existeix una "varietat" oxidada de beraunita anomenada oxiberaunita, possiblement una espècie vàlida.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beraunita pertany a "08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 = 1:1 i < 2:1" juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral que procedeix de l'alteració de la vivianita. Sol trobar-se en mines de ferro associada a altres minerals d'aquest metall, a més de zones d'alteració de fil·lites en les pegmatites granítiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cacoxenita, dufrenita, ferristrunzita, ferrostrunzita, frondelita, hureaulita, laueita, leucofosfita, limonita, mitridatita, rockbridgeita, stewartita, strunzita, trifilita, vivianita o wavellita.

A més de a la mina Hbrek, la beraunita també ha estat trobada a altres indrets de la República Txeca, Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Brasil, el Camerún, Espanya, els Estats Units, França, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, Mali, el Marroc, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit i Rússia. A Catalunya ha estat trobada a la pedrera del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac (Vallès Oriental) i a les mines Rocabruna, a Bruguers, a Gavà (Baix Llobregat), ambdues a la província de Barcelona; i a Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona).[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beraunita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Beraunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2015].
  2. «Oxiberaunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2015].