Bereke Sultan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBereke Sultan
Khan
modifica
Família
FamíliaChaybanides (fr) Tradueix modifica
FillsIlbars Khan I modifica
PareYadgar Khan (en) Tradueix modifica

Bereke Khan (segona meitat del segle XV) fou un cap mongol xibànida, pare del fundador del khanat de Khwarizm, Ilbars Khan I

Descendia d'Arabshah i per això la dinastia fou anomenada després Dinastia Arabxàhida. Arabshah era fill de Pulad Khan de l'Horda d'Or, i germà d'Ibrahim Oghlan; aquest darrer que fou l'avi d'Abu l-Khayr el fundador del khanat Uzbek (dinastia xibànida, però estrictament abulkhàyrida, ja que xibànida ho eren totes les que descendien de Xiban i per tant també ho era la dinastia arabshàhida).

Arabshah va tenir un fill de nom Haji Tuli, esmentat com Tughluk Haji a la Shibani-nameh. Aquest al seu torn va tenir un sol fill, Timur Shaykh que va morir en lluita amb els calmucs.[1] No tenia ni germans ni fills i la seva gent es va dispersar; els aksakals (barbes grises) uigurs quan es van anar a acomiadar de la vídua (la Khanum) es van adonar que una de les diverses concubines o esposes estava en estat i van decidir que no marxarien fins a néixer aquest fill; els naimans que ja havien marxat, se'n van assabentar i també van retornar; la resta de tribus es va repartir entre diversos prínceps. Al cap de sis mesos va néixer un fill, que fou mascle i va ser anomenat Yadigar; llavors diverses tribus van retornar, però els uigurs aksakals i els naimans van conservar el títol de karaxis (fidels).

Yadigar es va fer gran i va tenir quatre fills: Bereke, Abulek, Aminek i Abak (a la Shibani-name se'ls dóna els noms de Burka, Abka, Ablak i Upanek). El gran Bereke Sultan o Burka, fou famós per la seva força i coratge. Vivia a la segona meitat del segle XV i va servir a Abu l-Khayr. El 1455 o 1458 Abu-Saïd de Transoxiana va fer una campanya a Khorasan i Mazanderan i mentre Muhammad Chuki Mirza (Muhàmmad Djuki Mirza), fill de l'exgovernant timúrida Abd al-Latif Mirza, va fugir a terres d'Abu l-Khayr i va ser rebut per aquest, que estava casat amb Rabiga Sultan Begum, germana d'Abd al-Latif i per tant tia de Chuki Mirza; aquest va demanar ajut per recuperar els seus dominis ancestrals i Abu l-Khayr va acceptar i va enviar un exèrcit manat pel seu parent Burge, Burka o Bereke Sultan, Bishikda Oghlan (Biskit Oglan), i altres emirs, contra Samarcanda; a l'expedició es van unir alguns emirs txagatais descontents d'Abu Said, i pels antics partidaris del timúrida Ulugh Beg. L'exèrcit va ocupar Taixkent i Shahrukhia, i va creuar el Sihun; el governador de Samarcanda, emir Masud Arghun, va sortir a enfrontar als atacants a un lloc anomenat Sistan, però fou derrotat després d'una forta batalla i es va retirar cap a la ciutat de Samarcanda des d'on va enviar missatgers a Abu Said demanant ajut; els uzbeks van assolar la regió de Transoxiana i van acampar a Kufin (?) i Kermineh. Quan van saber que Abu Said marxava a la zona amb un exèrcit, Bereke Sultan i altres oficials volien defensar el pas de l'Oxus mentre els emirs txagatais volien retirar-se darrere el Sihun i a Shahrukhia. Chuki Mirza va donar suport a aquesta posició i llavors una part de l'exèrcit va desertar a favor d'Abu Said, mentre els uzbeks l'abandonaven i començaven a saquejar la regió de Soghd en el seu retorn. Desorganitzades les forces de Chuki Mirza, aquest i els seus homes es van retirar a Shahrukhia on van quedar assetjats i es van haver de rendir per manca de provisions el 1462/1463.

Vers el 1462 dos caps nogais, Musa Beg i Kujash Mirza, es van enfrontar i el segon va sortir triomfant. Musa va demanar ajut a Bereke. Aquest va acceptar amb la condició que el seu pare Yadigar fos elevat al rang de khan i Musa Beg acceptés servir-lo com un dels seus principals begs. Així, tota la gent de Yadigar fou reunida i aquest fou proclamat khan; llavors Bereke es va disposar a assistir a Musa, hi va sortir amb un exèrcit del que va donar el comandament de l'avantguarda a Musa; era hivern i la neu impedia la marxa, els cavalls no podien i les provisions s'esgotaven. El mateix Musa va demanar la retirada, però Bereke no va accedir; poc després foren albirades les tendes del campament de Kujash Mirza al darrere de la vall de Kir o Ust Urt. El cap nogai fou derrotat i fet presoner, sent executat; el campament fou saquejat; Bereke es va casar amb la filla del cap executat, Malai Khaniadeh; a la primavera van retornar a les seves terres. Yadigar va morir pocs anys després d'això, vers el 1467. Abu l-Khayr va morir el 1468 i la seva gent es va dispersar i el seu nét Muhàmmad Xibani va tardar anys a restaurar el poder del seu avi.

No se saben les causes però els arabshàhides i en concret Bereke Sultan, eren considerats enemics de Muhàmmad Xibani nét d'Abu l-Khayr.[2] Un dia estava Bereke Sultan al campament d'hivern al baix Sir Darya quan fou localitzat per Muhammad Xaibani; al matí el campament fou atacat (i saquejar) i Bereke va poder fugir sense vestir pel glaç i es va poder amagar entre les canyes del riu; a causa del fred el seu pas era irregular i va ensopegar amb una canya i es va ferir la cama; la gent de Xibani el perseguia; un home de nom Inak, de la tribu dels uigurs, es va entregar com si fos Bereke, però portat davant Xibani, aquest el va reconèixer; preguntat perquè ho havia fet, va dir que per permetre al seu senyor fugir; Xibani no el va castigar i va premiar la lleialtat deixant-lo lliure. Els rastre de sang va delatar a Bereke que fou finalment atrapat i després executat. La seva vídua va quedar per Khoja Muhammad Sultan, fill d'Abu l-Khayr i per tant oncle de Xibani. La dona estava embarassada i va donar a llum a un fill de nom Janibeg Sultan, acceptat com a fill propi de Khoja Muhammad, i que després de la mort de Xibani fou regent del khanat Uzbek.

Bereke va deixar dos fills, Ilbars i Balbars; aquest segons tenia paralitzades les dues cames.

Notes[modifica]

  1. els calmucs haviebn fet una ràtzia al seu campament i els va perseguir sense esperar reunir la seva gent, així que fou derrotat i mort
  2. La Shaibani-name esmenta com enemics a Seidiak i Ibak, fills d'Haji Muhammed Khan de l'Horda de Xiban o uzbeks (Ibak fou khan de Sibèria el 1464) i els descendents d'Arab Bereke Sultan (segurament vol dir Arabshah de l'Horda de Xiban, encaplada a les hores per Bereke); Djanibek Khan i Karai Khan, fills de Burruk Khan de l'Horda Blanca; i els mangits o nogais Abbas, Musa i Yamgurchi

Bibliografia[modifica]