Berenguer d'Oms i de Santapau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBerenguer d'Oms i de Santapau
Activitat professional
Ocupació Militar
Modifica dades a Wikidata

Berenguer d'Oms i de Santapau (segle XIV-?1468), governador de Mallorca. Baró de Santapau i de Montesquiu, varvassor de Montescot i senyor de la casa d'Oms (Berenguer V d'Oms), al Rosselló.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Berenguer (IV) d’Oms. Hereu del seu pare de la Clusa, Sant Llorenç de Cerdans i Montesquiu al Vallespir, de Clairà al Rosselló, de la Serra al Conflent i Saga de Cerdanya, el 1456 comprà la baronia de Santa Pau. Oficial reial, el 1420 participà en la campanya del rei d'Aragó Alfons el Magnànim contra Còrsega mb diners i homes. També prestà serveis a la monarquia catalano-aragonesa a Sicília, Sardenya i Nàpols. Fou recompensat amb la batlia de Cotlliure (Rosselló) vers el 1424 (feta hereditària el 1428). Entre 1425 i 1451 ocupà el càrrec de governador general de Mallorca. Durant el seu camoandament continuaren les dificultats financeres de la Universitat de Mallorca, la qual el 1431 signà la Concòrdia de Barcelona. El 1436 envià una força de quatre galeres i de 1300 homes i un donatiu de 3000 lliures a Alfons el Magnànim, que es trobava a Gaeta (Itàlia).

Revolta Forana a Mallorca[modifica | modifica el codi]

El 1450 hagué d'afrontar la Revolta Forana i, el mes d'agost d'aquell mateix any, aconseguí que els forans aixecassin el primer setge de la Ciutat de Mallorca, mitjançant la mediació del bisbe d'Urgell, aleshores a Mallorca. A causa de la revolta, el febrer de 1451, Alfons el Magnànim li atorg'plens poders i el nomenà lloctinent general de Mallorca. El mes d'abril, davant alguns representants dels forans, va llegir a Ciutat una sentència que condemnava les viles al pagament d'una multa perpètua de 2000 lliures anuals. Aquest fet provocà un gran malestar a tota la part forana. Llavors, ordenà la mobilització de les viles i anà a Binissalem. Una gran concentració de forans armats l'obligà a retirar-se dins les murades de la Ciutat, on ordenà executar dos caps forans, Miquel Renovard i Guillem Nadal. Entre el 18 i el 22 d'abril, els forans tornaren a assetjar Ciutat de Mallorca. Després envià Jaume Cadell a combatre els forans, i a causa del seu fracàs hagué d'afrontar el tercer setge de Ciutat de Mallorca (maig de 1451). Sol·licità l'enviament d'efectius militars per reprimir la insurrecció. El setge només finalitzà amb les negociacions duites a terme per dos enviats de la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim. Aquesta, l'agost de 1451, substituí d'Oms per Arnau de Vilademany, com a regent de la governació.

Guerra Civil Catalana[modifica | modifica el codi]

Berenguer d'Oms a partir de 1462 participà en la Guerra Civil Catalana del costat monàrquic.[1] En iniciar-se la guerra contra Joan I anà a Girona per auxiliar la reina Joana Enríquez. El seu reialisme l’enemistà amb la Generalitat de Catalunya i amb la població de Cotlliure, d’on hagué de fugir; es refugià al castell de Perpinyà, d’on era capità el seu cosí germà Carles d’Oms i de Sagarriga. Es mantingué addicte a França, en contra de la població perpinyanesa, fidel a la generalitat.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Oms i de Santapau, Berenguer d'». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12. Palma: Promomallorca, p. 88. ISBN 84-8661702-2. 
  2. «Berenguer d’Oms i de Santapau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.