Beril

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:08, 8 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBeril
Beryl-196800.jpg
Fórmula químicaBe₃Al₂Si₆O₁₈ Modifica el valor a Wikidata
EpònimBeryllos 3 (Pauly-Wissowa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipussubcontinent indi i Mons Smaragdus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.CJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CJ.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana61.1.1.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Simetriahexagonal, dihexagonal, dipiramidal
Sistema H-M (6/m 2/m 2/m)
Grup espacial: P 6/mmc
Grup espacialspace group P6/mcc (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorverd, blau, groc, incolora, rosa i altres
Maclesrara
Fracturaconcoïdal a irregular
Tenacitatfràgil
Duresa7.5 - 8
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2.76
Pleocroismefeble
Varietats més comunes
Aiguamarinade color verd clar, verd marí
Maragdade color verd, pedra preciosa
Morganitade color rosa
Heliodorde color groc
Beril vermellde color vermell grosella
Goshenitade color transparent
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata

El beril és un mineral de la classe dels silicats amb la fórmula química Be3Al2(SiO3)6. És un ciclosilicat de beril·li i alumini.

Propietats

Els cristalls hexagonals de beril poden ser molt petits o aconseguir una grandària de diversos metres. Els cristalls acabats són relativament rars. El beril exhibeix fractura concoïdal, té una duresa de 7,5-8 en l'escala de Mohs i una densitat relativa de 2,63-2,80. Té una lluïsor vítria i pot ser transparent o translúcid. La seva ruptura és poc basal i el seu hàbit és bipiramidal dihexagonal.

El beril pur és incolor, però sovint està tintat per impureses, sent possibles els colors verd, blau, groc, vermell i blanc. El nom procedeix de la paraula grega Βήρυλλος beryllos, al·lusiva al color blau verdós de l'aiguamarina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el beril pertany a "09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si6O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: bazzita, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació

El beril es troba amb gran freqüència a les pegmatites granítiques, però també es troba en esquists de mica als Urals i sovint associat amb menes d'estany i tungstè. El beril es troba en certs països europeus com Àustria, Alemanya i Irlanda. També es troba a Madagascar (especialment la morganita). La font més famosa de maragdes al món està en Muzo i Chivor (Boyacá, Colòmbia), on fan una aparició única en roca calcària. Les maragdes també es troben en Transvaal (Sud-àfrica), Mines Gerais (Brasil) i prop de Mursinka als Urals. Les pegmatites de Nova Anglaterra (Estats Units) han produït alguns dels berils més grans trobats fins ara, incloent un vidre massiu de 5,5 per 1,2 m amb una massa d'unes 18 t.

Varietats

Aeroides

L'aeroides és la varietat de beril de color blau pàl·lid.[1]

Aiguamarina

L'aiguamarina és la varietat de beril de color verd marí amb fórmula Be3Al2Si6O18. És una gemma molt preuada en joieria per la seva alta duresa que permet gran diversitat de talls. El to blavós o verdós que presenta es deu a la presència de Fe2+ o Fe3+ respectivament.[2]

Alcali-beril

L'alcali-beril és la varietat de beril amb un alt contingut en àlcalis (Li2O 2%, Na2O a 4%, K2O a 2%, Rb2O a 1,3%, i Cs2O a 4,6%).[3]

Goshenita

La goshenita és la varietat incolora del beril. Rep el seu nom de la localitat de Goshen, Massachusetts (Estats Units).[4]

Maragda
Maragda

La maragda és la varietat de color verd, degut a traces de cromòfors, concretament crom i vanadi.[5]

Maxixe

El maxixe, o beril blau, és la varietat d'aquest color. Una varietat pleocroica sensible a la llum que conté un 2,8% de Cs2O i un 1% Li2O. Rep aquest nom, ja que va ser descobert a la mina Maxixe, a Minas Gerais (Brasil).[6]

Referències

  1. «Aeroides» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  2. «Aquamarine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  3. «Alkali-beryl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  4. «Goshenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  5. «Emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  6. «Blue Beryl (Maxixe)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beril