Berkeli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Berkeli
97Bk
curiberkelicaliforni
Tb

Bk

(Uqe)
Aspecte
Platejat

Berkeli metàl·lic


Línies espectrals del berkeli
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Berkeli, Bk, 97
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard (247)
Configuració electrònica [Rn] 5f9 7s2
2, 8, 18, 32, 27, 8, 2
Configuració electrònica de Berkeli
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
(alfa) 14,78 g·cm−3
Densitat
(prop de la t. a.)
(beta) 13,25 g·cm−3
Punt de fusió (beta) 1.259 K, 986 °C
Punt d'ebullició (beta) 2.900 K, 2.627 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3, 4
Electronegativitat 1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 601 kJ·mol−1
Radi atòmic 170 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal empaquetada compacta
Berkeli té una estructura cristal·lina hexagonal empaquetada
Ordenació magnètica Paramagnètic
Conductivitat tèrmica 10 W·m−1·K−1
Nombre CAS 7440-40-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del berkeli
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
245Bk sin 4,94 d ε 0,810 245Cm
α 6,455 241Am
246Bk sin 1,8 d α 6,070 242Am
ε 1,350 246Cm
247Bk sin 1.380 a α 5,889 243Am
248Bk sin >9 a α 5,803 244Am
249Bk traça 330 d α 5,526 245Am
FE - -
β 0,125 249Cf

El berkeli és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és el Bk i el seu nombre atòmic és 97. Pertany a la sèrie dels actinoides i fou el cinquè transurànid en sintetitzar-se.

Història[modifica]

El berkeli fou obtingut per primera vegada pels químics estatunidencs Stanley G. Thomson i Glen T. Seaborg i l'enginyer Albert Ghiorso el desembre de 1949 a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. La síntesi d'aquest nou element químic artificial l'obtingueren irradiant l'isòtop americi 241 amb partícules alfa al ciclotró de 60 polsades de la universitat. L'isòtop obtingut, el berkeli 243, té una vida mitjana de 4,4 h desintegrant-se majoritàriament per captura electrònica i per emissió alfa en només un 0,1 %.

Fou aïllat de la resta d'elements químics mitjançant una combinació dels mètodes de precipitació i de bescanvi iònic a partir de la predicció dels seus estats d'oxidació (+3 i +4) sobre la base de la seva posició en la sèrie dels actinoides de la taula periòdica. Proposaren el nom berkeli per la ciutat de Berkeley, Califòrnia, on havia sigut obtingut.[1]

Propietats[modifica]

Propietats físiques[modifica]

El berkeli té una densitat de 14,8 g/cm³[2] i un punt d'ebullició de 996 °C, és electropositiu, reactiu i de lluïssor platejada com els altres metalls actinoides.[3]

Propietats químiques[modifica]

Les investigacions químiques han demostrat que el berkeli existeix en dissolucions aquoses amb estats d'oxidació +3 i +4, presumiblement com a ions i . Les propietats de solubilitat del berkeli en els seus dos estats d'oxidació són similars a les dels altres actinoides i als elements lantanoides (sobretot ceri) als estats d'oxidació corresponents. Els compostos sòlids, inclosos els òxids i i els trihalurs com el triclorur de berkeli(III) ,[2] produït per primera vegada el 1962, s'han sintetitzat per sota dels micrograms.[3]

Isòtops[modifica]

Article principal: Isòtops del berkeli

Actualment es coneixen o s'han sintetitzat tretze isòtops del berkeli.[3] Tots els isòtops del berkeli són radioactius; el berkeli 247 és la que més temps dura (1379 anys de període de semidesintegració). El berkeli 249 (període de semidesintegració de 330 dies) ha estat àmpliament utilitzat en els estudis químics de l'element perquè es pot produir en quantitats pesables isotòpicament pures per a reaccions nuclears que comencen amb el curi 244.[2]

Toxicitat[modifica]

Com la resta d'actinoides, el berkeli té tendència a acumular-se en el sistema esquelètic. La màxima quantitat admissible per a l'isòtop berkeli 249 en l'esquelet humà és de 0,0004 μg.[3]

Aplicacions[modifica]

El berkeli no té actualment aplicacions comercials. Tanmateix es prepara berkeli 249 amb finalitats científiques, especialment per a la síntesi d'altres actinoides.[3]

Referències[modifica]

  1. Thompson, S. G.; Ghiorso, A.; Seaborg, G. T. «Element 97» (en anglès). Physical Review, 77, 6, 15-03-1950, pàg. 838–839. DOI: 10.1103/PhysRev.77.838.2. ISSN: 0031-899X.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Berkelium | chemical element» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, inc., 12-04-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 William M. Haynes. CRC handbook of chemistry and physics (en anglès). 93rd edition. Boca Raton, FL: CRC Press, 2016. ISBN 978-1-4398-8050-0. 

Enllaços externs[modifica]