Vés al contingut

Bernó de Borgonya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernó de Cluny, o
de Baume
Biografia
Naixement850 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
La Baume (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 927 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Abadia de Cluny (Borgonya)
SepulturaAbadia de Cluny? 
Abat de Cluny
909 – 926 – Odó de Cluny → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo cristià Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins, cluniacencs
abat
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació13 de novembre de 1899 , Roma nomenat per Lleó XIII
Festivitat13 de gener
IconografiaHàbit benedictí, amb bàcul

Bernó de Borgonya (La Baume, 850 (Gregorià) - 13 de gener de 927 (Gregorià)) Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya va ser un monjo benedictí francès, cofundador i primer abat de Cluny.[1] És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Bernó havia nascut a La Baume, potser al si d'una família noble. Cap al 880 era monjo al monestir benedictí de Saint-Martin d'Autun.[1] Va ésser nomenat abat dels monestirs de Beaume-les-Messieurs i Gigny (Jura), on ja va intentar restaurar l'observança primitiva de la regla benedictina, desvirtuada amb el temps.[2][3] El 895, va obtenir la protecció directa del papa per a la seva abadia, el que li garanteix així la independència dels poders polítics.[4]

El 2 de setembre de 910 va fundar l'Abadia de Cluny com a priorat independent de Gigny, quan el duc Guillem I d'Aquitània li va concedir la villa de Cluny per fundar-hi un monestir de dotze monjos que seguís la Regla de Sant Benet. La tradició diu que sis monjos provenien de Gigny i sis més de Beaume.[5]

Va contribuir a difondre la reforma monàstica de Cluny a altres abadies i parròquies, com la de Souvigny.[2] Va renunciar al càrrec el 926, i va repartir els abadiats entre Vidó i Odó de Cluny, deixebles seus.[2] Va morir a Cluny el 13 de gener de 927.[6]

Proclamat beat, és commemorat el seu dies natalis, el 13 de gener.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Pacaut, Marcel. Les ordres monastiques et religieux au Moyen Age. Nouv. éd. mise à jour et augm. París: Nathan, 1993. ISBN 2-09-190061-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Smith, 1920, p. 9–11.
  3. Duckett, Eleanor Shipley. Death and life in the tenth century. (en anglès). nova edició revisada. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1971, p. 359. ISBN 0-472-06172-0. 
  4. Smith, 1920.
  5. Smith, 1920, p. 14.
  6. Smith, 1920, p. 15.

Bibliografia

[modifica]