Vés al contingut

Bernard Palissy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernard Palissy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1510 Modifica el valor a Wikidata
La Capèla Biron (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1589 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
La Bastilla (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de presó
abús Modifica el valor a Wikidata
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic, geòleg, escriptor, geògraf, ceramista, físic, escultor Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perheretgia Modifica el valor a Wikidata
Bernard Palissy

Bernard Palissy (Sant Avit, prop de La Capèla Biron (Òlt i Garona), cap a 1510 - París, 1589 o 1590) va ser un ceramista i científic francès, famós per haver maldat durant 16 anys per imitar la ceràmica xinesa.

Plat rústic amb rèptils i crustacis, Bernard Palissy, 1550

Biografia

[modifica]

Fill d'una família pobra, va adquirir els seus coneixements de manera autodidacta. Cap a 1539 va fer recerques sobre l'esmalt blanc. El 1546 es va fer hugonot[1] i per aquesta causa el 1559 va ser empresonat.

El 1572, protegit per Caterina de Medicis, sobreviu a la matança de protestants de la nit de Sant Bartomeu i es refugia a Sedan.

El 1574 torna a París, on imparteix classes científiques.[2] Diserta sobre l'aigua de les fonts, els metalls contra l'alquímia, sobre l'arc de Sant Martí, etc. Se'l considera un precursor de l'edafologia.

El desembre de 1586, tornà a ser detingut per ser hugonot i és condemnat a l'exili, però restà a París i el 1588 és condemnat a mort, pena commutada per cadena perpètua. Morí a la Bastilla de París.

Com artista

[modifica]
  • A partir de 1530, estudia la tècnica de cocció dels glacejats. De 1536 a 1556 es dedica a estudiar el secret de l'esmalt.


Safata rústica, al museu del Louvre

Com a científic

[modifica]

Treballà com a geòmetra.

  • El 1562: dissenya la gruta rústica del duc de Montmorency.
  • El 1580, publica a París Discours admirable de la nature des eaux et fontaines tant naturelles qu'artificielles.
  • En L'Art de terre, reflecteix la seva lluita per aconseguir un esmalt francès.
  • Treballarà en el camp de la mineralogia, la vida vegetal i els fòssils.
Estàtua de Pallissy per Louis-Ernest Barrias, davant el Museu Nacional de Ceràmica de Sèvres

Inspirà Honoré de Balzac la figura de Balthazar Claës en la novel·la La Recherche de l'absolu.

Notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Agrippa d'Aubigné, «Histoire universelle». 1616.
  • Smiles (Samuel), «Self-Help», London, 1859.
  • Fillon (B.), «L'art de terre chez les Poitevins». Niort, 1864.
  • Palissy (B.), «Discours admirables». rééd. 1961.
  • Louis Audia Bernard Palissy 1868.
  • Amico (L.), «A la recherche du paradis terrestre - Bernard Palissy et ses continuateurs.» Paris, 1996.
  • Ballot (M-J.), «La céramique française au musée du Louvre : Bernard Palissy et les fabriques du Plantilla:S-». Paris, 1924.
  • Gibbon (A.), «Céramiques de Bernard Palissy». 1986.
  • Latier (M.), «Faïences et faïenciers d'Angoulême de 1748 à 1914», Bordeaux, 1971.
  • Lecoq (M.), «Le Jardin de la Sagesse de Bernard Palissy», in : Histoire des jardins, de la Renaissance à nos jours, Paris (Milan), Flammarion (Electra), 2002 (1990), pages 65–73
  • Thauré (M.) (1995). Bernard Palissy. Le savant derrière le mythe. in Aventures scientifiques. Savants en Poitou-Charentes du XVIe au Plantilla:S- (DHOMBRES J., dir.), Les éditions de l'Actualité Poitou-Charentes (Poitiers) : 160-171. ISBN 2-911320-00-X

Enllaços externs

[modifica]