Bernardino Molinari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernardino Molinari
BernardinoMolinari-1945.jpg
Retrat i signatura de Bernardino Molinari el 1945 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1880 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano (Roma) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
FormacióAcadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra
OcupadorAcadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Grup de músicaTeatre Augusteo de Roma-New York Philarmnic

IMDB: nm2817719 Musicbrainz: 9851d10b-291d-41fb-a6dc-05194f75530b Discogs: 3661953 IMSLP: Category:Molinari,_Bernardino Allmusic: mn0002200851 Find a Grave: 197431580 Modifica el valor a Wikidata

Bernardino Molinari (Roma, 11 d'abril de 1880 – idm. 25 de desembre de 1952) fou un director d'orquestra italià.

Estudià en el Conservatori de Roma, on fou alumne de Stanislao Falchi i Remigio Renzi. Inicià la seva carrera com a director d'orquestra a Roma (teatre Costanzi), com a substitut. Durant 31 anys (1912-1943) fou director artístic estable de l'orquestra de concerts del teatre Augusteo de Roma, amb la qual també actuà a l'estranger, i on entre d'altres alumnes tingué a Gian Luca Tocchi,[1] Antonio Padrotti.[2] Fou professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de la capital italiana, on, entre altres alumnes tingué a Oscar Zuccarini,[3] Pièro Santi,[4] Jan Meyerowitz,[5]Alberto Ghislanzoni,[6] Franco Caracciolo,[7] Pietro Argento i Armando Renzi.[8] També realitzà diverses gires arreu d'Europa i Sud-amèrica. Després de debutar als Estats Units, el 1928, dirigí durant un any (1931-32) la New York Philarmonic.

Supervisà moltes revisions i transcripcions d'obres antigues (d'autors com Vivaldi, Monteverdi, Carissimi, Händel, etc.) i portà a fi una orquestració de L'Isle joyeuse, de Debussy.

Bibliografia[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1461. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum III, pàg. 1062. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1599. (IBSN 84-7291-226-4
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1272. (ISBN|84-7291-226-4)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 845. (ISBN 84-7291-227-2)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 504. (ISBN 84-7291-255-8)
  7. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 225. (ISBN 84-7291-226-4)
  8. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 1189. (ISBN 84-7291-226-4)