Bernardo de Sandoval y Rojas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBernardo de Sandoval y Rojas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1546 Modifica el valor a Wikidata
Aranda de Duero Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1618 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Toledo Modifica el valor a Wikidata
Inquisidor general d'Espanya
1608 – 1618
Cardenal prevere Sant’Anastasia
26 febrer 1601 – 7 desembre 1618
Arquebisbe de Toledo
19 abril 1599 – 7 desembre 1618
← García Loaysa y Girón
Bisbe de Jaén
29 abril 1596 – 19 abril 1599
← Francisco Sarmiento de Mendoza – Sancho Dávila Toledo →
Diòcesi: bisbat de Jaén
Bisbe de Pamplona
16 març 1588 – 29 abril 1596
← Pedro de Lafuente (en) Tradueix – Antonio Zapata y Cisneros →
Bisbe de Ciudad Rodrigo
8 gener 1586 – 16 març 1588
← Pedro Vélez Guevara (en) Tradueix – Pedro Maldonado (en) Tradueix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense
Universitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1586–), mecenes, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióRodrigo de Castro Osorio Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCardenal (1599–)
Primat d'Espanya (1599–) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Bernardo de Sandoval y Rojas (Aranda de Duero, 20 d'abril de 1546 - Toledo, 7 de desembre de 1618) va ser un eclesiàstic, erudit i mecenes espanyol. Fou el segon de nou germans, fill de Hernando de Rojas i Sandoval i de María Chacón de Guevara; el seu pare estigué, pels càrrecs que tingué a la Cort, entre altres llocs, a Aranda de Duero, on nasqué Bernardo el 1546.

Parent proper del privat del rei Felip III, Francisco Gómez de Sandoval, més conegut com a duc de Lerma, Bernardo fou marqués de Dénia i bisbe de Ciudad Rodrigo (1586-1588), de Pamplona (1588-1596) i de Jaén (1596-1599), Cardenal i Arquebisbe de Toledo (1599-1618), primat d'Espanya, conseller d'Estat i, de 1608 a 1618, Inquisidor general. El 1612 publica l'Index Librorum Prohibitorum[1]

Es va distingir també per la protecció que dispensà a tot tipus d'escriptors, entre ells Fray Luis de León, Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Francisco de Quevedo i Luis de Góngora. Durant el seu arquebisbat (1599-1618) es van fer valer els drets arquebisbals sobre el districte de Cazorla i es retornà a la mateixa el poble de Brigueja. Per altra banda, aconseguí el 1606 les restes del màrtir Sant Félix, conservades fins aleshores al Monestir de San Zoilo de Carrión de los Condes (província de Palència), i que des d'aleshores es veneren a la Magistral. Fundà a Alcalà d'Henares el Monestir Cistercenc de San Bernardo (1613).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernardo de Sandoval y Rojas
  1. ↑ San José Lera, Javier. Fray Luis de León (en castellà). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1996, p. 139. ISBN 8474818354. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bernardo_de_Sandoval_y_Rojas&oldid=33363644»