Bernat Adam Ferrero

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernat Adam Ferrero
Bernardo adam 2.jpg
Biografia
Naixement 28 febrer 1942 (77 anys)
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra i musicòleg
Modifica les dades a Wikidata

Bernat Adam Ferrero (Algemesí, 28 de febrer del 1942) és un articulista,[1] compositor, director d'orquestra, pianista[2] i musicòleg valencià.

En abril de 1970 s'incorporà com a director musical de la Banda Simfònica de l'Ateneu Musical de Cullera, fins al 1976; i ha dirigit[3] l'Acadèmia de Música de l'Ateneu (almenys fins al 2005). Fou també fundador i director de la Banda de la Unió Musical de Llíria i del grup de solistes de vent Mare Nostrum. Ha portat, igualment, la direcció de la banda de la Divisió d'Infanteria Motoritzada número 3, Maestrazgo.[4]

En els darrers anys ha dirigit la Real Camerata Española[5] i ha portat, al llarg de vint anys, la banda del Cuartel General de la Armada de la qual és (almenys, des del 1996) Tinent-Coronel director. És president de la comissió organitzadora de la Semana Internacional de Música Religiosa de València des del primer any (2007, cinquena edició), i també dirigeix el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, de fama internacional. Finalment, és director comercial de l'editorial musical Sounds of Glory, de València.

Ha estat director convidat de l'Orquestra de València, de la Banda Municipal de Barcelona (2007), de les orquestres simfòniques nacionals d'Espanya i de Cuba, i de moltes altres d'arreu del món, amb solistes com Leon Ara i Narciso Yepes. Ha obtingut els Premis Nacionals de Composició Joaquim Rodrigo (1970 i 1974) i Manuel Palau (1974) (i altres premis). El 2002 rebé el Galardón de honor de l'ajuntament d'Algemesí, i de l'ajuntament de València ha obtingut el guardó Ballester de l'any. Des del 1991 és acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.[cal citació]

És autor de diversos llibres (Vegeu l'apartat de Bibliografia), i dirigí la gravació en disc compacte dels himnes nacionals de tots els països del món. És un compositor molt versàtil i ha estat autor d'obres per a banda, música de cambra, per a cinema, ràdio i televisió. La seva producció musical es conserva a la Biblioteca Musical de Compositors Valencians de l'Ajuntament de València.[cal citació]

A banda de la tasca ja esmentada de direcció de l'Acadèmia musical cullerenca, també ha impartit cursos de direcció d'orquestra i d'educació per la música, tant a l'estat espanyol com a l'estranger. Un dels seus alumnes destacat ha estat el músic i compositor Teodor Aparicio Barberan.[cal citació]

Dos dels seus fills, Rubén[6] i Bernat[7] són músics també. Té una filla, Amparo, que és interventora de l'ajuntament de Canals.[cal citació]

Música per a banda[modifica]

  • Al Cristo del Salvador (1986), marxa de processó
  • Almàssera: poema descriptivo (2005)
  • Altea, díptic simfònic per a grup de percussió i banda
  • Amics del Corpus de València, marxa de processó
  • Bendito seas, Señor (2005), motet per a contralt i banda, amb lletra de Rafael Benet Porter
  • El Cantar del Mío Cid (1994), poema simfònic amb narració, en quatre parts, amb text de Carlos Frubeck de Burgos
  • Castell de l'Olla (2000), poema simfònic per a un espectacle piro-musical, amb textos de Ricard Bellveser[8]
  • Danses alicantines (1982), suite[9]
  • Danses valencianes (1978). Comprèn Ball de bastonets i Jota valenciana
  • Diálogos (2004), per a quatre trompes i banda
  • Divertimento para banda (1982), en tres parts
  • El dos de Mayo en Madrid (1996), poema simfònic en quatre parts, sobre el poema de Luís López Anglada
  • En el barrio del Carmen
  • En el claustro de Santo Domingo (1991), poema simfònic en quatre moviments
  • Fallera major de València, suite simfònica
  • Festes en Llanera: danses populars, en tres moviments
  • Gallego Martínez
  • Hermandad Santísimo Cristo del Salvador (1990)
  • Himne a Algar (2007), per a cor i banda
  • Himno a Albarracín
  • Himno a Almansa
  • Himno de Hungtington
  • Homenatge a Joaquim Sorolla (1990), quadres simfònics
  • Ibiza
  • Impresiones festeras: Estructuras Sinfónicas (1985). Dedicat a la Festa de Moros i Cristians d'Ontinyent[10]
  • Música para banda: Estructuras Sinfónicas (1983), en quatre moviments. Premi Maestro Villa del 1984
  • Navarra (1983), suite simfònica
  • El 9 d'Octubre (2005), poema simfònic sobre textos de Joan Alfons Gil i Albors[11]
  • Obertura para una reina (Partitura)
  • Ontinyent (2006), poema simfònic Ressenya
  • Sagunto (1995), suite simfònica en quatre parts, amb lletra de Jaume Bru i Vidal
  • Tierra Mítica (2000), en quatre parts[12]

Pas-dobles: Amparo Morosoli, Brisas del Clariano (1989), Cadelavir 70, Cent anys de música, Daniel Juan (1988), Eugenia López, Falla Doctor Gil y Morte, Falla Malvarrosa, Falla Sueca-Literato Azorín, Francisco Camps (2006), Garcieta, La Marcelina, María de los Ángeles Redondo, Maria Ortega (1989), Mariners d'Ontinyent, El nostre (1966), Pellicer-Torres, El Pernil, Reina de fiestas 1960, San Miguel de Abona (1993), Vanessa Lerma, Vicente Gurrea, Villamarchante

Marxes de Moros i cristians: Apóstol poeta R. Duyos (1978), Bonus christianus (1989), Chimo (1966), Ilicitana (1989), Els juristes (1983), El kabila: Paco el abogat (1965), Marrakesch (1988), Marroquíes de Petrel (1974), Marroquíes 1990, Mozárabes 1960, Sauditas

Bibliografia[modifica]

Obres de Bernat Adam:

  • El arpa en la obra de Adam Ferrero: cuatro piezas valencianas [Partitures]
  • Bernardo Adam-Ferrero Las bandas de música en el mundo Madrid: Sol, 1986
  • B. Adam Ferrero Cançoner: cançons populars valencianes [Partitures per a cor infantil] València: Piles, 1979
  • B. Adam Ferrero Los certámenes musicales article publicat a Música y pueblo núm. 25 (1980)
  • Bernat Adam Ferrero Danses valencianes [Partitures] València: Diputació, 1981
  • B.Adam Ferrero La música medieval valenciana ponència del IV Curs d'Història i Cultura Valenciana: El sigle XV, publicat a Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana LV (1987)
  • Bernardo Adam Ferrero, Vicente Escriche Ases La educación por la música: preescolar, EGB (ciclo inicial) Valencia: José Luis Portolés Llopis, 1988
  • Bernardo Adam Ferrero 1000 músicos valencianos Valencia: Sounds of Glory, 2003
  • Bernardo Adam-Ferrero Músicos valencianos Valencia: PROIP, 1988-1992. 2 volums

Videografia [cal citació][modifica]

  • Bernardo Adam Ferrero Com són i com sonen [els instruments musicals] 2002
  • Bernardo Adam Ferrero ... y el viento se hizo música València: Bernardo Adam Ferrero, 1986. Format VHS

Arxius de so[modifica]

Altaveu Himno a Almansa, per la banda de la Unión Musical d'Almansa
Altaveu Homenaje a Sorolla, interpretació de la Unió Musical de Llíria
Altaveu Obertura para una reina, fragment
Altaveu Pescadoras valencianas, en adaptació per a orgue de Pilar Cabrera
Altaveu Tierra mítica, interpretació de la Unió Musical de Llíria
Altaveu Himno por el VI Centenario, a partir de la lletra d'Amparo Cabrera[13]

Referències[modifica]

  1. «... se incorpora como articulista a la redacción...» (en sp). H.N.M.E., 18-02-2019. [Consulta: 9 abril 2019].
  2. CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgines 9 i 10. Volum I, ISBN 84-8048-706-2
  3. amb la col·laboració com a Secretari del també compositor Rafael Talens Pelló
  4. Mena Calvo, Antonio. «Décimo aniversario de la Sección de Música...» (en sp). Revistas Científicas Complutenses, 2000. [Consulta: 9 abril 2019].
  5. integrada per un grup d'instrumentistes de vent de l'Orquesta Nacional de España
  6. Rubén Adam Llagües (1979), violinista. Professor de l'assignatura de violí a l'escola de música i dansa de la Unió Musical d'Alaquàs. Músic de l'Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia (2006)
  7. Bernat Adam Llagües ha estat director de la Camerata Mediterráneo i ha compost Fina Mallach, per a banda. Exerceix de director comercial de l'editorial musicològica Sounds of Glory
  8. L'obra d'Adam Ferrero forma part d'un espectacle d'imatge i so que té lloc anualment a Altea (Informació i Ressenya). La composició musical s'estructura en cinc parts: Preludi, Dansa màgica, La illeta, El paó i Apoteosi del foc i de la música
  9. Comprèn Ja te n'has anat de Cocentaina, Ball de velles de Tibi, Duérmete mi niña de Beniardà, Una huela y un huelo del Verger i Ball de l'espill i jota dels castelluts de Castalla. Premi de l'Institut d'Estudis Alacantins
  10. Va ser estrenada per la Banda Municipal de València en el II Congrés Nacional de Moros i Cristians. Les seves diverses parts es titulen Introducción a la fiesta, Entrada de los Ejércitos, El contrabando, Bajada del Cristo i Combate y Final.
  11. Amanecer en Ruzafa, Defensa de las murallas, Poema del moro, Entrada de los cristianos. Instrumentat també per a orquestra simfònica i dolçaines (2006)
  12. Obra d'execució obligatòria per a la Secció d'Honor del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València del 2000. Les seves parts són: Arco Mediterráneo, Nocturno y danza en las noches de plenilunio, El mar, La tierra bendecida Sinopsi
  13. Arxidiòcesi de València. «Per fer de la fe senyera» (en sp), 2019. [Consulta: 8 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]