Bernat Calvó Puig i Capdevila

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernat Calvó Puig i Capdevila
Bernat Calvó Puig i Capdevila.jpg
Biografia
Naixement 23 febrer 1819
Vic
Mort 25 març 1880 (61 anys)
Activitat
Ocupació Compositor
Moviment Romanticisme musical
Família
Fills Bernat Puig i Busco
Modifica les dades a Wikidata

Bernat Calvó Puig i Capdevila[notes 1] (Vic, 23 de febrer del 1819Barcelona, 25 de març del 1880) va ser músic i compositor.

Biografia[modifica]

En la seva infància, i vistes les seves condicions naturals per a la música, va entrar com a infant de cor a la catedral de Vic, on el mestre de capella Francesc Bonamich i Colomer li ensenyà solfeig; al cap d'un temps fou admès com a alumne intern a l'escolania de la seu. Amb onze anys començà a rebre ensenyaments d'orgue i piano de l'organista titular de la catedral, Josep Gallés (1758-1836), estudis que compaginava amb els de direcció amb el mestre Bonamich. El delicat estat de salut de Josep Gallés feu que Puig comencés a substituir-lo progressivament fins al traspàs del vell músic, que permeté a Puig d'ocupar la plaça d'aquest amb només setze anys, i s'hi va estrenar interpretant una composició pròpia. Dos anys més tard, el 1838, es traslladà a Barcelona, on pogué ampliar la seva formació estudiant composició amb Josep Rosés, mestre de capella de Santa Maria del Pi, i amb l'organista d'aquest mateix temple, Joan Quintana, a qui succeí en la plaça en el 1842, i fins al 1844. També va ser organista de Santa Maria del Mar. Succeí Francesc Andreví com a mestre de capella i director de l'Escolania de l'església de la Mercè[1] i també va fer de mestre de capella de l'església de Sant Miquel Arcàngel.[2]

Des del 1848 va ser mestre i director de música de la Societat Filharmònica de Barcelona, amb què interpretà diverses obres.

Com pertocava a les obligacions d'un mestre de capella, compongué moltes peces de música sacra, unes 600, que inclouen 67 misses, dos oratoris i moltes altres obres; i en el camp de la música profana va ser autor d'òpera i sarsueles, música simfònica, de cambra i per a teclat; l'any 1879 va fer un catàleg que contenia 683 composicions. Les seves obres es conserven en diverses biblioteques[1] i arxius, i l'Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya rebé el "Fons Bernat Calvó Puig".

Tingué un negoci de venda i lloguer de pianos. Ultra la crítica musical, que exercí en periòdics com El Áncora (on a vegades signà "Píndaro") i altres, va ser mestre de gran nombre de futurs músics d'anomenada, com Càndid Candi, Primitiu Pardàs, Jaume Biscarri, Marià Vallès i Josep Marraco (fill)), Josep Reventós i Truch. Com a complement de les seves classes, publicà un tractat de solfeig. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[3]

Es va casar amb Susanna Buscó, nascuda a l'Alsàcia.[4]

Obres[modifica]

  • El astrónomo, òpera còmica
  • Ave Maria, op. 582, per a cant sol, o cor de tiples i acompanyament[1]
  • Buen viaje, señor don Simón (1853), sarsuela, coescrita amb Nicolau Manent i Mariano Soriano, amb llibret de Ramon Barrera Sánchez; continuació de la sarsuela "Buenas noches, señor don Simón"[1]
  • Buenas noches, señor don Simón (1853), coescrita amb Nicolau Manent i Mariano Soriano
  • Cant Pla, per acompanyament de violes, violoncels, corn anglès, fagot i quatre trompes
  • Cantemos, bailemos: villancico para la Natividad, a dues veus amb acompanyament de piano
  • Carlo II, il temerario, òpera
  • Credo, per a la festa de santa Cecília (1847)
  • Credo (1849), per gran orquestra
  • Descendimiento de la Virgen de las Mercedes, oratori
  • El descenso de la Virgen en Barcelona (1862), oratori amb lletra de María Teresa Massanés de González
  • Despedida, cant montserratí amb lletra de Joan Martí i Cantó
  • Don Gurmesindo, comèdia lírica
  • Don Francisco de Quevedo, comèdia lírica
  • Festivos y alegres cantos, villancico a 2 voces con piano u órgano núm. 5
  • Gran Missa, a tres cors i gran orquestra, dedicada al vint-i-cinquè aniversari de la coronació de Pius IX[3]
  • Homenaje a Beethoven (1877), simfonia en quatre parts, estrenada a l'Auditori de Barcelona el 23 de maig de 2012[5]
  • Lletania, per a la festa de santa Cecília (1847)
  • Mirad los zagales: villancico para la Natividad de N.S.J. a duo y piano u órgano núm. 2
  • Misa, a tres veus amb acompanyament d'orgue[1]
  • Misa de Requiem (1851), per a grans cors i cant pla amb acompanyament d'instruments, dedicada al general Castaños
  • Misa pastoril, a tres veus amb acompanyament d'orgue[1]
  • Miserere (1843)
  • Un novio en dos personas, sarsuela
  • 9 responsoris, compostos en l'any del seu traspàs (1860)[3]
  • Salve, per a la festa de santa Cecília (1847)
  • Il solitario, òpera
  • La última noche en Babilonia (1848), oratori per a gran orquestra amb lletra de Joaquim Roca i Cornet
  • Villancico bolero para la Nataividad de N.S.J. a dos voces y piano u órgano núm. 4

Obres publicades per l'editorial de Joan Baptista Pujol i Riu[modifica]

Aparegueren a la col·lecció Música religiosa: obras para canto con acompañamiento de armonio ú órgano de Bernardo Calvó Puig publicades per l'editorial barcelonina "Juan Bautista Pujol y Cía".

  • Ave María, op. 471, per a veu i piano
  • Benedictus, op. 328, per a veu i piano[1]
  • Benedictus a dos voces, op. 496, per a veu i piano
  • Cántico a la Virgen a dúo y coro a dos voces, op. 497
  • Cántico a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 450
  • Cántico a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 451
  • Cántico al Sagrado Corazón de Jesús a solo y coro a dos voces, op. 608
  • Cántico al Sagrado Corazón de Jesús a solo y coro al unísono, op. 607
  • Canto a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 333
  • Canto para la Comunión a dos o tres voces, op. 309
  • Coplas para la Comunión a solo y coro a dos voces, op. 293
  • Duo para la Elevación, op. 310, per a cor amb acompanyament d'harmònium
  • Gozos al Inmaculado Corazón de María a dos voces
  • Himno a la Virgen a duo y coro a dos o tres voces, op. 507
  • Himno a la Virgen a duo y coro a dos voces, op. 255
  • Himno a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 288
  • Himno a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 516
  • Himno a la Virgen coro a dos o tres voces y duo, op. 229
  • Himno a la Virgen: coro de serafines a solo, duo y coro a dos o tres voces, op. 219
  • Himno a la Virgen duo y coro a dos o tres voces, op. 239
  • Himno para la Comunión a solo, duo y coro a dos voces, op. 311
  • Letanía a duo y coro, op. 88
  • Letrilla a la Virgen a dos voces, op. 292
  • Letrilla a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 270
  • Letrilla a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 464
  • Letrilla a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 515
  • Letrilla a la Virgen a solo y coro a tres voces, op. 509
  • Letrilla a la Virgen coro a dos voces y solo, op. 267
  • Letrilla al Sagrado Corazón de Jesús, a solo y duo, op. 609[1]
  • Letrilla al Sagrado Corazón de Jesús coro a dos voces duo y solo, op. 612
  • Motete a la Virgen asolo de bajo, duo y coro a dos o tres voces, op. 100
  • Primer trisagio a dos voces, per a veu i piano
  • Rosario a dos voces, op. 403
  • Rosario a dos voces y coro al unísono, op. 269
  • Rosario a tres voces, op. 186
  • Rosario breve a tres voces, op. 389
  • Salutación a la Virgen a dos voces, op. 527
  • Salutación a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 192
  • Salve a tres voces y coro, op. 169
  • Salve a tres voces y coro, op. 200
  • Tercer trisagio a dos voces, per a veu i piano
  • Trisagio a la Virgen a tres voces, op. 150

Bibliografia[modifica]

Obres de Bernat Calvó Puig[modifica]

  • Curso completo de solfeo ó elementos teórico-prácticos para aprender á leer la música Vic: La Ausetana, 1860 (10a. ed.: Barcelona: Andrés Vidal, 1885)[1]
  • Método de solfeo, o sea, Elementos generales para aprender a leer la música: obra útil a los profesores... Barcelona: Juan Budó, s.a.[1]

Notes[modifica]

  1. Conegut com a Bernat Calvó i de vegades citat erròniament com a Bernat Calvó i Puig

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 La Biblioteca de Catalunya té un fons d'obres d'en Puig, i en el títol d'alguna obra s'esmenten mèrits de l'autor
  2. Salarich, Miquel S. «El mestre Bernat Calvó Puig i Capdevila». Ausa, 120, 1988, pàg. 75-79 [Consulta: 1 juliol del 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Ramírez, Andrés «Bernardo Calvó Puig y Capdevila (1819-1880)». Ausa, 3, 1953, pàg. 120-122 [Consulta: 1 juliol del 2013].
  4. El registre d'inscripció del naixement de la seva neta Júlia Vidal i Puig indica que Susanna Buscó va néixer a "Chan (Alsacia)". Aquest nom de població no se correspon a cap població actual coneguda, però la indicació de la regió a la inscripció és molt clara.
  5. «Diversitat de concerts per a tots els públics [crònica]», 18-05-2012. [Consulta: 1r juliol 2013].