Bernat IV de Comenge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernat IV de Comenge
Nom original (fr) Bernard IV de Comminges
Biografia
Naixement segle XII (Gregorià)
Mort 22 febrer 1225 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte de Comenge i comte de Bigorra
Cònjuge Maria de Montpeller
Beatriu III de Bigorra
Fills Peronella I de Bigorra
Bernat V de Comenge Tradueix
Pare Bernat III de Comenge Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima[1] d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.

Va participar en certs combats de la Croada dels albigeois, al camp dels càtars.

Biografia[modifica]

A la mort del seu pare, el maig de 1176, va compartir els seus béns amb el seu germà Roger, que va rebre el vescomtat de Coserans. De 1180 a 1195, es va apoderar de la ciutat de Sent Líser i en va fer fora els tres bisbes que es van succeir a la diòcesi fins que el papa va intervenir i va designar al bisbe Navarre, que ho era de Coserans, com el seu legat encarregat de lluitar contra el catarisme. D'una prudent neutralitat durant el setge de Besiers i el setge de Carcassona, es va aliar amb Ramon VI, comte de Tolosa, quan Simó IV de Montfort va atacar a aquest darrer.

Va participar en els combats a Castellnou d'Arri el 1211 i de Muret el 1213. El 1212, Simó de Montfort va ocupar el Comenge, però el Concili del Laterà IV li va tornar el seu comtat el 1216, si bé va quedar obligat a casar la seva filla Peronella amb Guiu de Montfort, el segon fill de Simó IV de Montfort. En la revolta d'Occitània contra Montfort, va participar en 1217 en l'expedició que va sortir del Pallars en auxili de Tolosa i va derrotar als croats en la Batalla de Salvetat[2] participa amb els seus soldats en la defensa de Tolosa[3] A petició del papa, la lluita es va acabar el setembre de 1220 i Bernat va morir el 22 de febrer de 1225.

Matrimonis i fills[modifica]

Es casa el 1180 en primeres noces amb Beatriu de Marçan, III de Bigorra, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marçan, vídua del vescomte Pere II de Dacs. Era filla de Pere II Cèntul de Marçan i de Bigorra, comte de Bigorra (Pere II Cèntul III) i vescomte de Marçan (Pere II Cèntul I), i de Mabilla dels Baus, que dóna a llum a:

El 1192, assegurat el control de Bigorra, va repudiar a Beatriu III i la va enviar des de Muret al comtat de Bigorra junt amb la filla Peronella; llavors es va casar en segones noces el 1195 amb Comtors de Labarta, filla d'Arnau Guillem, vescomte de Labarta, amb la que va tenir a:

  • Bernat V (1196 † 1241), comte de Comenge.
  • Arnau Roger, bisbe de Comenge


Se separa llavors de Comtors per a una qüestió de consanguinitat i va contraure terceres noces el 1197 amb Maria de Montpeller, filla de Guillem VIII, senyor de Montpeller i d'Eudòxia Comnè, amb la que va tenir a:

  • Matilde, casada el 1212 amb Sanç III, vescomte de Labarta
  • Peronella, casada amb Cèntul I comte d'Astarac

Bernat IV fou igualment el pare de dues filles de les quals no se sap qui fou la mare:

  • Delfina, abadessa de l'Esclache
  • Mascarossa.

El 1201, Bernat i Maria de Montpeller es van separar. Segons uns,[4] Maria el va deixar per casar-se amb Pere el Catòlic, rei a Catalunya i rei d'Aragó i Bernat va recuperar per a esposa a Comtors de Labarta. Segons altres[5] fou el rei català qui li ho demana a canvi de la cessió del Vall d'Aran, ja que aquest últim s'havia enamorat de Maria de Montpeller, o més probablement desitjant apoderar-se de la senyoria de Montpeller, i reforçar així la seva presència al Llenguadoc.


Precedit per:
Bernat III de Comenge
comte de Comenge
1176-1225
Succeït per:
Bernat V
Precedit per:
Beatriu III de Bigorra
Comte de Bigorra
1194-1225
Succeït per:
Peronella I de Bigorra

Bibliografia[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. . La Foundation for Medieval Genealogy no dóna el nom, però el Pare Anselme li atribueix el de Laurentina, reprès com a Laura per les Biografies medievals.
  2. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Els Primers temps de Jaume I (en anglès). Institut d'Estudis Catalans, 1988, p.140. 
  3. Marvin, Laurence W. The Occitan War: A Military and Political History of the Albigensian Crusade, 1209-1218 (en anglès). Cambridge University Press, 2008, p.238. ISBN 0521872405. 
  4. Roman d’Amat, « Comminges (Bernard IV de) » a Dictionnaire de Biographie Française, vol. IX, pàg. 395
  5. Biografies medievals