Bernat I de Cabrera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernat I de Cabrera
Biografia
Naixement1289 Modifica el valor a Wikidata
Mort1364 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Dades personals
NacionalitatCatalà
Activitat
Carrera militar
LleialtatJaume II
Conflicteconquesta de Sardenya
Batalla naval de Càller
Família
FamíliaCabrera Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElionor de Aguilar
FillsBernat II de Cabrera
ParesRamon de Cabrera Modifica el valor a WikidataAlamanda de Montclús Modifica el valor a Wikidata

Bernat de Cabrera, XI vescomte de Cabrera o Bernat I de Cabrera (? - 1332),[1] va ser un noble català del llinatge dels Cabrera.

Orígens familiars[modifica]

Fill de Ramon de Cabrera (mort el 1298) i nét de Guerau V de Cabrera.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ponç III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Guerau IV de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Marquesa d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
4. Guerau V de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Pedro Fernández de Castro
 
 
 
 
 
 
 
9. Elio Pérez de Castro
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Jimena de Manzaneda
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramon de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Ramon I de Montcada
 
 
 
 
 
 
 
10. Ramon II de Tortosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Ramona (de Tornamira?)
 
 
 
 
 
 
 
5. Ramona de Montcada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Galbors
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Bernat I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Riembau I de Montseny
 
 
 
 
 
 
 
12. Guillem Umbert III de Montseny
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Sibil·la
 
 
 
 
 
 
 
6. Guillem I de Montclús
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Ramona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Alamanda de Montclús
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i descendents[modifica]

Es va casar amb Elionor de Aguilar, dama castellana vers el 1290.[2] Amb ella va concebre tres fills, Bernat II de Cabrera, dit també Bernardí[3] i dues noies de les que no ha transcendit el nom, que van ser casades amb Bertran de Castellet i Pere de Berga.

Fets destacats[modifica]

El seu pare Ramon de Cabrera s'ocupà de la minoria d'edat de Marquesa de Cabrera, filla del seu germà Guerau VI de Cabrera (†1278). Tant Bernat I com el seu fill Bernat II ajudaren a la seva cosina en la gestió del vescomtat.[3] La seva cosina morí el 1328 sense hereus mascles i el vescomtat de Cabrera recaigué en ell, i 1332 el cedí en favor del seu fill Bernat II de Cabrera, qui esdevingué una de les grans figures de la família[4] en esdevenir almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Durant la conquesta de Sardenya, assetjat el castell de Càller per Dalmau VII de Rocabertí, la flota de Francesc Carròs i de Cruïlles, amb tropes de Ramon de Peralta i Bernat I de Cabrera va costejar l'illa, prenent algunes posicions.[5] Bernat I de Cabrera va ser executor del testament de Jaume II el Just, mort el 2 de novembre de 1327. En la coronació posterior d'Alfons III (1328), Bernat I hi envià el seu fill, Bernat II, el qual va haver de retornar precipitadament a Catalunya a la mort de la Marquesa de Cabrera.[3]

Referències[modifica]

  1. «Fitxa als arxius de la casa de Medinaceli» (en castellà). Fundación Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 novembre 2015].
  2. Marqués, Jaime «El sepulcro de doña Leonor de Cabrera en la Seo de Gerona» (en castellà). Revista de Girona, pàg. 19-25 [Consulta: 30 desembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 Pons i Guri, Josep Maria «El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat» (article) (en català). [Consulta: 11 novembre 2015].
  4. «Marquesa de Cabrera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 setembre 2010].
  5. Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón (en castellà). vol. VI, p. cap. XLV. 



Precedit per:
Marquesa de Cabrera
Vescomte de Cabrera
1328-1332
Succeït per:
Bernat II de Cabrera
Precedit per:
Ramon de Cabrera
Baró de Montclús
1298-1332
Succeït per:
s'incorpora al títol de Vescomte de Cabrera