Bernat Oller
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1315  Manresa |
| Mort | c. 1390 (74/75 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Orde religiós | Orde dels Carmelites |
Bernat Oller (Mas Oller, Manresa, ~1315 - ?, ~1390) fou un teòleg, historiador i prior general dels carmelites.
Abans del 1360 va impartir classes al convent de Manresa. El 1362 va ser nomenat mestre en teologia i el 1366 va ensenyar al palau dels Papes d'Avinyó. Va ocupar càrrecs rellevants dins de l’orde: soci del prior general (1362), definidor del capítol general (1366, 1369 i 1372) i finalment prior general a partir del 1375, substituint el seu protector Fra Joan Ballester. Durant el cisma d’Avinyó, es va alinear amb Climent VII, fet que li va valer la deposició per part del papa romà Urbà VI i va provocar la divisió de l’orde en dues obediències.[1]
Va escriure De successione intitulatione et confiscatione Ordinis B.Mariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine liber unus ad Urbanum VI, imprès a Venècia el 1507. És també autor d’un tractat en llatí sobre la Immaculada Concepció i d’alguns opuscles teològics. La seva biblioteca, formada per 143 còdexs, fou llegada al convent del Carme de Manresa.[2] Col·locat a la galeria de manresans il·lustres el 1896.
Referències
[modifica]- ↑ «Bernat Oller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Torras i Cortina, Miquel. L'escriptura i el llibre a la Catalunya Central als segles xiii i xiv (Tesi: Doctorat). Universitat Autònoma de Barcelona, 2004-03-08.
Bibliografia
[modifica]- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 451 [Consulta: 9 octubre 2013].