Vés al contingut

Bernat Solé i Barril

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Bernat Solé i Barril

Retrat oficial (2020) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Bernat Solé Barril Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Agramunt (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Delegat territorial del govern a Lleida
15 juny 2021 –
← Ramon Farré i Roure
Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
20 març 2020 – 25 maig 2021
← Alfred Bosch i PascualVictòria Alsina Burgués →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2018-2021

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
Diputat al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Lleida

Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Lleida

Alcalde d'Agramunt
11 juny 2011 – 20 març 2020
← Amadeu Padullés i SerraSílvia Fernàndez i Tarragona →
Regidor de l'Ajuntament d'Agramunt
16 juny 2007 – 20 març 2020 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor, enginyer industrial, jugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGovern de Catalunya (2020–) Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2006–) Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perdesobediència (2021)
→ (inhabilitació per a càrrecs públics, multa) Modifica el valor a Wikidata

Facebook: bernat.sole Twitter (X): bernatsole Modifica el valor a Wikidata

Bernat Solé i Barril (Agramunt, 30 de gener de 1975).[1][2] És un enginyer industrial, professor de tecnologia i polític català, alcalde d'Agramunt (2011-2020), diputat i portaveu adjunt al Parlament de Catalunya en l’onzena i dotzena legislatures. El 20 de març del 2020 fou nomenat conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya.[3] El 15 de juny de 2021 fou nomenat delegat territorial del govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida. El 6 de desembre de 2022 fou inhabilitat per la seva implicació durant l'1-O quan era alcalde d'Agramunt.[4] Actualment, professor de Tecnologia a l'Institut Ribera del Sió d'Agramunt.

Trajectòria[modifica]

Llicenciat en enginyeria industrial superior en l'especialitat de mecànica de màquines per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha treballat com a enginyer en l'àmbit empresarial, per compte propi[5] i és professor de tecnologia.[6]

Vinculat al món associatiu, ha estat membre de l'Agrupament Escolta d'Agramunt (1987-2004), del qual en va ser Cap d'Agramunt, i membre de la Cobla Jovenívola d'Agramunt des de la seva fundació (1987-2006). També fou director del Grup Caramellaire Aires del Sió i jugador del Bàsquet Agramunt Club. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya des de 2006, n'ha estat secretari de comunicació de l'Executiva Comarcal de l'Urgell i membre de l'Executiva Regional. Formà part de les llistes d'aquest partit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i fou elegit regidor d'Agramunt a les eleccions municipals de 2007 pel grup Acord d'Esquerra. A les eleccions municipals de 2011 fou elegit alcalde d'Agramunt per majoria absoluta, càrrec que va revalidar també per majoria absoluta tant a les eleccions municipals de 2015 com a les Eleccions municipals de 2019, ambdós cops per majoria absoluta.

Va ser elegit diputat per Lleida dins la llista de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, del qual en va ser el president de la Comissió de Treball.[7] També ha estat membre de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.[6] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou elegit diputat en la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.[8] i exercí de portaveu a la Comissió d'Educació i de portaveu adjunt a la Junta de portaveus del Parlament.


El 4 de juny del 2019 va ser cridat a declarar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a investigat per un delicte de desobediència per participar en l'organització de l'1-O al municipi d'Agramunt.[9][10] El 29 d'octubre del mateix any la jutge del TSJC Mercedes Armas donà per tancada la instrucció de la causa contra Sole. La fiscalia demanava 18 mesos d'inhabilitació.[11][12] La seva defensa hi va presentar un recurs de reforma que va ser rebutjat, el 10 de gener del 2020, per la sala civil i penal del TSJC.[13]El 20 de gener de 2021 fou condemnat a un any d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern o administració, siguin en l'àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional i al pagament d'una multa de 16.800€. Per aquest fet, la junta electoral l'impedí ser escollit Diputat al Parlament de Catalunya a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, tot i haver estat escollit per formar part com a número dos de la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per a la Demarcació de Lleida.

Compareixença de Solé després de la sentència condemnatòria del TSJC

El 30 de novembre de 2022 el Tribunal Suprem rebutjà el recurs de casació presentat per la defensa i la sentència d'inhabilitació especial i pagament de multa per a la seva participació en l'organització de l'1-O esdevingué ferma.

El 6 de desembre de 2022 reingressà al Cos de professors de Secundària en l'especialitat de Tecnologia a l'Institut Ribera del Siód'Agramunt.

El 27 d'octubre de 2023 el Tribunal Constitucional d'Espanya rebutjà admetre a tràmit el recurs d'empara presentat per la defensa amb l'argument de no apreciar en el mateix l'especial trascendència constitucional de la causa, tot i que la sentència del Tribunal Superior de Justícia determinava haver desobeït a una resolució del mateix Tribunal Constitucional d'Espanya.

Conseller d'Acció Exterior[modifica]

Després de la dimissió d'Alfred Bosch, el març de 2020 fou nomenat conseller d'Acció Exterior del Govern de la Generalitat de Catalunya. És el primer conseller de la Generalitat en prendre possessió per via telemàtica, degut a la pandèmia per coronavirus. Ho va fer en una connexió per videoconferència amb el President Quim Torra i la consellera de Presidència Meritxell Budó, que assumia les funcions del secretari del Govern, de baixa per paternitat.[14] Solé va deixar l'alcaldia d'Agramunt per incompatibilitat amb la nova responsabilitat com a Conseller al Govern de la Generalitat,[15] i ho va fer efectiu en un ple telemàtic que va tenir lloc el 20 de març.[16]

Dispositiu electoral en plena pandèmia per a les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021

La seva primera acció com a conseller fou atendre catalans a l'estranger amb problemes per retornar al país a causa de la pandèmia de COVID-19.[17][1] L'octubre de 2020 va haver de fer front a la sentència del Tribunal Constitucional, que va tombar part del pla estratègic d'acció exterior i relacions amb la Unió Europea 2019-2020.[18]

Fou el Conseller que organitzà les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 en plena pandèmia, implementant tot el dispositiu necessari per tal que tothom pogués exercir el dret a vot.

Línia de temps de la trajectòria política[modifica]

Trajectòria política de Bernat Solé i Barril

Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i TransparènciaDiputat al Parlament de CatalunyaAlcalde a AgramuntRegidor a AgramuntAfiliació a Esquerra Republicana de Catalunya

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ansola, Emma. «"Ara el primer que cal és contactar amb els catalans a l'estranger"». [Consulta: 22 març 2020].
  2. «Bernat Solé». Esquerra Republicana. Arxivat de l'original el 28 de març 2020. [Consulta: 22 gener 2021].
  3. «Bernat Solé, nomenat nou conseller d'Acció Exterior». [Consulta: 20 març 2020].
  4. «El TSJC inhabilita Bernat Solé per facilitar l'1-O quan era alcalde d'Agramunt», 21-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021].
  5. «Bernat Solé es proclamat candidat a Agramunt». ERC Federació de Lleida, 22-02-2011. [Consulta: 20 març 2020].
  6. 6,0 6,1 Fitxa del Parlament de Catalunya
  7. «Historial de la composició: Comissió de Treball (CTR)». Parlament de Catalunya. [Consulta: 20 març 2020].
  8. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  9. «TSJC cita com a imputat l'alcalde d'Agramunt i diputat d'ERC per l'1-O». El Punt Avui, 07-05-2019 [Consulta: 21 març 2020].
  10. «El alcalde de Agramunt, Bernat Soler, comparece ante TSJC acusado de desobediencia por participar en el 1-O» (en castellà), 04-06-2019. [Consulta: 22 març 2020].
  11. «El TSJC deixa a un pas del judici un alcalde i diputat d'ERC per l'1-O». El Nacional, 29-10-2019 [Consulta: 21 març 2020].
  12. Baquero, Camilo S. «Torra nombra a Bernat Solé, investigado por el 1-O, como nuevo consejero catalán de Acción Exterior» (en castellà), 20-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
  13. «El TSJC avala portar a judici a l'alcalde d'Agramunt i diputat d'ERC per l'1-O». El Nacional, 10-01-2020 [Consulta: 21 març 2020].
  14. 324cat. «Bernat Solé, nou conseller d'Exteriors en substitució d'Alfred Bosch», 20-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
  15. «L'alcalde d'Agramunt, Bernat Solé, nou conseller d'Exteriors». [Consulta: 22 març 2020].
  16. «Bernat Solé fa efectiva la seva renuncia com a alcalde d'Agramunt per ser conseller d'Exteriors» (en castellà), 20-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
  17. «Govern.cat - Generalitat de Catalunya». [Consulta: 22 març 2020].
  18. Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.