Bernat pescaire

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicabernat pescaire
Ardea cinerea
Ardea cinerea - Pak Thale.jpg
Mèdia
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaArdeidae
GènereArdea
EspècieArdea cinerea
Linnaeus, 1758
Distribució
Ardea cinerea map.png
  • Verd clar: estiu
  • Verd fosc: tot l'any
  • Blau: hivern
Modifica dades a Wikidata

El bernat pescaire, agró gris[1] a les Balears, bernat pescador a les Terres de l'Ebre, així com bernat de s'alga a les Balears, garsa reial[2] [3] o agró blau[4] [5] al País Valencià (Ardea cinerea), és un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la família de les Ardeidae. Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'època reproductiva.

En l'actualitat, és una espècie amb molta presència, i que es troba en expansió en molts llocs, ja superada una important davallada en molts llocs. Se'n coneixen 4 subespècies:

  • Ardea cinerea cinerea Linnaeus, 1758. Europa, Àfrica, oest d'Àsia.
  • Ardea cinerea jouyi Clark, 1907. Est d'Àsia.
  • Ardea cinerea firasa Hartert, 1917. Madagascar.
  • Ardea cinerea monicae Jouanin & Roux, 1963. Illes Banc d'Arguin, Mauritània.

Al zoo de Barcelona, hi ha una colònia de cria estable, amb més de 100 nius.[6]

Hàbitat[modifica]

Es troba amplament distribuït en multitud de zones humides dels Països catalans (Albufera d'Es Grau, Albufera de Mallorca, Albufera de València, delta de l'Ebre, delta del Llobregat, aiguamolls de l'Empordà, la resta d'Europa, Àsia i Àfrica. Sempre es troba present no gaire lluny de l'aigua, en llocs com aiguamolls, maresmes, estanys, pantans, ribes de rius i llacs. Fa 90 cm d'alçada i quan estira les ales 150 cm

Comportament[modifica]

Els bernats pescaires creixen en colònies mixtes en arbres amb altres espècies com l'esplugabous (Bubulcus Ibis) o martinets blancs (Egretta garzetta), a prop de zones humides, o en joncals. Fa un niu compacte amb branquetes.

La seva alimentació és principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, p. 86. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]