Bernat pescaire
Ardea cinerea  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 1,73 m |
| Pes | 61 g (pes en néixer) |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 27 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Gènere | Ardea |
| Espècie | Ardea cinerea Linnaeus, 1758 |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Distribució | |
 Verd clar: estiu. Verd fosc: tot l'any. Blau: hivern | |
.svg){kind=icon}
El bernat pescaire (Ardea cinerea) és un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la família dels ardèids.[1] Pot arribar al metre d'alçada i presenta un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'època reproductiva.
En l'actualitat, és una espècie amb molta presència i que es troba en expansió, ja superada una important davallada en molts indrets. Se'n coneixen 4 subespècies:
- Ardea cinerea cinerea (Linnaeus, 1758). Europa, Àfrica, oest d'Àsia.
- Ardea cinerea jouyi (Clark, 1907). Est d'Àsia.
- Ardea cinerea firasa (Hartert, 1917). Madagascar.
- Ardea cinerea monicae (Jouanin & Roux, 1963). Illes Banc d'Arguin, Mauritània.
Al zoo de Barcelona hi ha una colònia de cria estable amb més de 100 nius.[2]
Noms
[modifica]També s'anomena agró gris, agró d'hivern,[3] bernat de s'alga a les Balears,[4] bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer[5][6] i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,[7][8] o capó d'aigua (a Girona).
Hàbitat
[modifica]Es troba amplament distribuït en multitud de zones humides dels Països catalans (Albufera d'es Grau, Albufera de Mallorca, Albufera de València, delta de l'Ebre, delta del Llobregat, aiguamolls de l'Empordà, mollera d'Escalarre la resta d'Europa, Àsia i Àfrica. Sempre es troba present no gaire lluny de l'aigua, en llocs com aiguamolls, maresmes, estanys, pantans, ribes de rius i llacs.[9] Fa 90 cm d'alçada i quan estira les ales, uns 150 cm.
Comportament
[modifica]Els bernats pescaires creixen en colònies mixtes en arbres amb altres espècies com l'esplugabous (Bubulcus Ibis) o martinets blancs (Egretta garzetta), a prop de zones humides, o en jonqueres. Fa un niu compacte amb branquetes.[9]
La seva alimentació és principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells.
Fotos de l'animal (galeria)
[modifica]-
Forma jove -
Bernat pescaire volant
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 210. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Revista del zoo de Barcelona,1-2007
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ https://sites.google.cat/a/menorcasom.net/menorca-som/ocells-de-menorca/guia-interactiva-dels-ocells-de-menorca/a/agr-gris[Enllaç no actiu]
- ↑ Sanna i Useri, 1988, p. 41.
- ↑ http://www.algueres.net/vocabols/892/airo.aspx
- ↑ DCVB
- ↑ http://www.gasconha.com/spip.php?page=paraula&id_paraula=4782#forum92051 Arxivat 2018-08-16 a Wayback Machine.
- ↑ 9,0 9,1 Llorente, 1988, p. 86.
Bibliografia
[modifica]- Llorente, Gustavo. Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1988 (Col·lecció Conèixer La Natura; 6). ISBN 84-7306-354-6.
- Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988. ISBN 84-7129-391-9.
