Bernat pescaire

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuBernat pescaire
Ardea cinerea
Ardea cinerea - Pak Thale.jpg
Enregistrament
Dades
Pes1,505 kg (pes d'adult)
1,361 kg (pes d'adult)
61 g (pes al naixement)
Envergadura1,73 m
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22696993
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaArdeidae
GènereArdea
EspècieArdea cinerea
Linnaeus, 1758
Distribució
Ardea cinerea map.png

Modifica les dades a Wikidata

El bernat pescaire, agró gris o bernat de s'alga a les Balears,[1] bernat pescador a les Terres de l'Ebre, i garsa reial o agró blau al País Valencià[2][3] (Ardea cinerea), és un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la família dels ardeids. Pot arribar al metre d'alçada i presenta un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'època reproductiva.

En l'actualitat, és una espècie amb molta presència i que es troba en expansió, ja superada una important davallada en molts llocs. Se'n coneixen 4 subespècies:

  • Ardea cinerea cinerea (Linnaeus, 1758). Europa, Àfrica, oest d'Àsia.
  • Ardea cinerea jouyi (Clark, 1907). Est d'Àsia.
  • Ardea cinerea firasa (Hartert, 1917). Madagascar.
  • Ardea cinerea monicae (Jouanin & Roux, 1963). Illes Banc d'Arguin, Mauritània.

Al zoo de Barcelona hi ha una colònia de cria estable amb més de 100 nius.[4]

Hàbitat[modifica]

Es troba amplament distribuït en multitud de zones humides dels Països catalans (Albufera d'Es Grau, Albufera de Mallorca, Albufera de València, delta de l'Ebre, delta del Llobregat, aiguamolls de l'Empordà, mollera d'Escalarre la resta d'Europa, Àsia i Àfrica. Sempre es troba present no gaire lluny de l'aigua, en llocs com aiguamolls, maresmes, estanys, pantans, ribes de rius i llacs. Fa 90 cm d'alçada i quan estira les ales 150 cm

Comportament[modifica]

Els bernats pescaires creixen en colònies mixtes en arbres amb altres espècies com l'esplugabous (Bubulcus Ibis) o martinets blancs (Egretta garzetta), a prop de zones humides, o en joncals. Fa un niu compacte amb branquetes.

La seva alimentació és principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, p. 86. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]