Berryita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBerryita
Berryite.jpg
Fórmula químicaCu3Ag2Pb3Bi7S16
EpònimLeonard Gascoigne Berry
Localitat tipus
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.02.HB.20
Nickel-Strunz 9a ed.2.HB.20d
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.33
Dana3.6.15.1
Heys5.7.41
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 12,703(3) Å; b = 4,0305(7) Å; c = 28,925(5) Å; β = 102,484(2)°
Simetria2/m - prismàtica
Colorgris blavós, blanc, gris blanquinós
Maclesrepetides
Exfoliaciódolenta/indistingible
Duresa3,5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat6,7 g/cm3 (mesurada); 6,83 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismefeble
Més informació
Estatus IMAaprovat
Codi IMAIMA1965-013
Any d'aprovació1965
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

La berryita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor al mineralogista canadenc Leonard Gascoigne Berry (1914-1982) que va ser l'editor fundador de la revista científica Canadian Mineralogist i el primer en investigar aquest mineral l'any 1939.[1]

Característiques[modifica]

La berryita és una sulfosal de fórmula química Cu3Ag2Pb3Bi7S16. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berryita pertany a "02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb" juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

Formació i jaciments[modifica]

La berryita apareix en filons de quars amb altres sulfurs i sulfosals i en criolites riques en siderita.[2] Ha estat trobada a Alemanya, Argentina, Bolívia, Bulgaria, el Canadà, Eslovàquia, els Estats Units, França, Groenlàndia, l'Iran, Noruega, Polònia, Portugal, el Regne Unit, Romania, Rússia, Suècia, el Tajikistan, l'Uzbekistan i la Xina.[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: emplecita, aikinita, cuprobismutita, cupropavonita, galena calcopirita, esfalerita, quars, cosalita, ourayita, matildita, benjaminita i barita.[2]

Descobriment[modifica]

Berry va estudiar material trobat a les mines Nordmark (Värmland, Suècia) sense arribar a identificar-lo com una nova espècie. Aquesta identificació va ser publicada per primera vegada l'any 1966 per E. W. Nuffield i D. C. Harris i va ser feta a partir d'uns cristalls prismàtics minúsculs obtinguts per Nuffield d'unes cavitats presents en bismutita trobada a la mina Missouri (Comtat de Park, Colorado). Nuffield i Harris varen adonar-se que el patró de difracció de raigs X que van obtenir era idèntic al que havia obtingut Berry.[3] Per tant, ambdós indrets són considerats localitats tipus de la berriyita.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berryita
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Berryite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Berryite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 16 febrer 2017].
  3. Nuffield, E.W.; Harris, D.C. «Studies of mineral sulpho-salts-[Part] 20, Berryite, a new species». Canadian Mineralogist, 8, 1966, pàg. 407 [Consulta: 16 febrer 2017].