Bertín Osborne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBertín Osborne
Bertín2.jpg
Biografia
Naixement (es) Norberto Juan Ortiz Osborne
7 desembre 1954 (64 anys)
Madrid
Educació Colegio Nuestra Señora del Recuerdo
Activitat
Ocupació Cantant, presentador i compositor
Gènere artístic Pop
Instrument Veu

Twitter: bertinosborneok IMDB: nm0651616 Musicbrainz: 3e60c077-32b9-430b-bb63-46160d915d58
Modifica les dades a Wikidata
Bertín Osborne al 2015

Norberto Juan Ortiz Osborne (Madrid, Espanya, 7 de desembre de 1954), conegut com a Bertín Osborne, és un cantant, presentador i actor espanyol.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Madrid, és d'una família aristocràtica espanyola, fill major i únic home d'Enrique Ortiz i López-Valdemoro, VIII comte de Donadío de Casasola, i de María Teresa Osborne i Marenco (morta en 1991).[2] Va estudiar en els Jesuïtes de Chamartín, en el col·legi internat San José de Campillos (Màlaga) i en el col·legi Alfonso XII de Sant Lorenzo de l'Escorial. Quan tenia setze anys va abandonar els estudis i va marxar de casa seva. Poc temps després, cap a 1970, va començar a cantar en discoteques, més per afició que per necessitat. Al mateix temps, exercia tota classe d'oficis: corredor immobiliari, agent d'assegurances i representant immobiliari en Sofico.[3]

Bertín Osborne al 2015

Al juliol de 1977 va contreure matrimoni amb Sandra Domecq Williams (13/01/1954 - 13/07/2004 als 50 anys) amb qui va tenir quatre fills: Cristian (difunt), Alejandra, Eugenia i Claudia Ortiz Domecq.[4] El 10 de juny de 2006 va contreure matrimoni amb Fabiola Martínez Benavides (28 de desembre de 1972), amb qui té dos fills: Norberto Enrique Ortiz Martínez, nascut el 31 de gener de 2007 a Madrid, a l'Hospital Universitari La Pau, i el 20 de novembre de 2008 el seu sisè i, segons ha comentat, últim fill, Carlos Alberto Ortiz Martínez; aquest va néixer a Sevilla, en la Clínica Infanta Luisa (antiga Creu Vermella de Triana).

En 2003 va ser condemnat a pagar 900.000 € per un delicte d'alçament de béns i un any de presó que no ho va complir per ser la seva primera condemna.[5]

Música[modifica]

La seva primera actuació musical es remunta a 1971, en el Festival de la Cançó de l'Escorial, va haver d'esperar a 1980, per signar el seu primer contracte per gravar un disc, que va sortir a la llum en 1981, amb temes com a Amor Mediterráneo, Tú, solamente tú (compostos i produïts per Danilo Vaona), Perdóname (del compositor Camilo Sesto), Qué nos pasa esta mañana (del compositor Juan Carlos Calderón) i Adiós Lucía. Un any després editava Como un vagabundo, el seu segon LP dirigit i produït per Danilo Vaona.

En 1983 participa en el Festival de Sant Remo amb el tema Eterna Malattia (Eterna malaltia en català), rebent el Premi de la Crítica al millor intèrpret. Entre els seus últims treballs figura Sabor a México, on rendeix tribut a les rancheras.

Televisió[modifica]

Comença a treballar en la pantalla petita interpretant una telenovel·la a Mèxic anomenada Amor de ningú al costat de Lucía Méndez; al seu retorn a Espanya, en 1992 és contractat per la cadena Telecinco per presentar un espai nocturn de cites de parelles titulat Contacte amb tacte, amb contingut considerat d'alt nivell eròtic per als cànons del moment. A partir d'aquest moment es converteix en un dels presentadors més populars de televisió a Espanya.

Després de la seva experiència a Telecinco, el 1994 és contractat per el canal Antena 3, on va romandre vuit anys, conduint diversos programes entre els quals van destacar el concurs musical Pluja d'estels (Lluvia de estrellas en castellà) i la seva versió infantil Quines estels (Menudas estrellas en castellà), a més del programa infantil Aquests bojos baixets (Esos locos bajitos en castellà) i el concurs Tracte fet (Trato hecho en castellà) en el qual els concursants podien guanyar diners o alguna sorpresa depenent de l'elecció que fessin.[6]

Recentment el presentador ha destacat aquesta etapa a Antena 3 com la més bonica de la seva carrera professional.[6]

També el programa dedicat als animals Ankawa en la Televisió Espanyola.

2007 a 2009 treballa en FORTA. A més, també va presentar el concurs Grand Prix, amb la cantant Natalia, emès en les televisions autonòmiques en les edicions de 2007, 2008 i 2009.

En 2009 va presentar el concurs de talents Un petó i una flor (Un beso y una flor en castellà) en el Canal 9 amb la direcció musical de Danilo Vaona i Federico Vaona.

2010 a 2012  va treballar en Intereconomía Televisió. Al febrer de 2010 va participar en el programa El gat a l'aigua (El gato al agua en castellà), d'Antonio Jiménez i anuncia el seu fitxatge per Intereconomía Televisió, el canal del Grup Intereconomía.[7] Allí va presntar dos programes aquella mateixa temporada, Bertiniños i Nit de casaments. (Noche de bodas en castellà) En la temporada 2010-2011 va començar una nova aventura professional en presentar el programa d'índole social Un Granit de Sorra. (Un Granito de Arena en castellà) El programa ha rebut tres premis per la seva valuosa labor social.[8][9][10]

A l'octubre de 2014 va començar la seva participació en el programa de debat polític Un temps nou (Un tiempo nuevo en castellà) a Telecinco en el qual col·labora en la secció "Un país a ratlla" (Un país a raya en castellà).

Un any després presenta en TVE l'espai d'entrevistes "A casa teva i a casa meva" (En tu casa y en la mía en castellà).[11]

Vida personal[modifica]

Va estar casat amb Alejandra Domecq Williams (coneguda familiarment com a Sandra) (†), amb qui va tenir quatre fills: Cristian (†), Alejandra, Eugenia i Claudia.[12] Té sis néts: Santiago, Fausto i Valentina (fills d'Alejandra) i Juan, Sandra i Leticia (†) (fills d'Eugenia).[13][14] Va contreure noves núpcies en 2006 amb Fabiola Martínez Benavides (28/12/1972), una model veneçolana (Miss Zulia 1993 en Miss Veneçuela) vint anys més jove, amb qui ha tingut dos fills. El primer, Kike, va resultar afectat per una greu lesió cerebral procedent d'una infecció intrauterina provocada pel bacteri Listeria. El 29 d'abril de 2008 durant la presentació de "Va por ellos va anunciar que esperava el seu segon fill al costat de Fabiola.[15] El 20 de novembre de 2008 neix el petit al que posaren el nom de Carlos.[16]

Va conèixer al grup de música heavy metall Manowar durant una estada a Àmsterdam, i ells li van demanar cantar junts, a la qual cosa va accedir.[17]

En 2005 va aparèixer en alguns programes de televisió excessivament prim a causa d'un tractament que es va realitzar per superar l'hepatitis que sofria des de feia molts anys.[18]

Entre les seves aficions, a més del vi i els cavalls, hi ha un esport que considera molt especial: el submarinisme. Durant la presentació d'un dels programes de Contacto con tacto va confessar que s'erotitzava amb el submarinisme, a pulmó i amb equip.[cal citació] Però el seu esport actual per excel·lència és el pàdel, ho practica gairebé tots els dies.[cal citació]

És l'hereu del títol nobiliari de comte de Donadío de Casasola.[19]

A mitjans del 2009, Bertín va crear una fundació amb el seu nom, destinada a orientar i informar a altres famílies amb nens que sofreixen lesions cerebrals, en teràpies fetes a casa i menys convencionals sense base científica provada. En el 2013, va ser el pregoner del carnestoltes de El Tiemblo a Àvila, donada la seva amistat amb José Antonio Abellan, comentarista de ràdio.

Discografia[modifica]

  • Amor Mediterrani (1981).
  • Com Un Rodamón (1982).
  • Tal com Sóc (1984).
  • Bona Sort (1985).
  • Dos Cors i una Destinació (1986).
  • Vida o Càstig (1988).
  • Enrecordat del meu (1990).
  • Que ens passi aquest Matí (1991).
  • En Soledad (1992).
  • Vull Estar Amb tu (1993).
  • Tu em vas Acostumar (1994).
  • Els seus Singels Per Hispavox (1998).
  • Major d'Edat 30 Grans Èxits (2000).
  • El Millor de Bertín Osborne (2000).
  • Sabor a Mèxic (2000).
  • Els meus Records (2002).
  • Tot el Millor de Bertín Osborne (2003).
  • 15 de Col·lecció (2004).
  • Beneïda Amèrica (2004)
  • Alguna cosa Amb tu (2005).
  • 20 Cançons d'Or (2007).
  • Va per Ells (2008).
  • A La meva Manera (2012).[20]
  • Cor Ranchero (2013)
  • Crooner (2015)

Trajectòria en televisió[modifica]

Com a presentador[modifica]

Com a actor (telenovel·les a Mèxic)[modifica]

Per humor a l'art (2015).

Trajectòria en teatre[modifica]

Des de 2010 és protagonista de l'obra de teatre "Bessons" (Mellizos en castellà) al costat de l'humorista Paco Arévalo i al pianista Franco Castellani.

Premis[modifica]

  • Premiat per la Fundació Randstad pel seu suport a la inclusió.[21]
  • Antena d'Or (2011).[22]

Referències[modifica]