Bertha Lutz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBertha Lutz
Bertha Lutz 1925.jpg
Biografia
Naixement 2 agost 1894
São Paulo
Mort 16 setembre 1976 (82 anys)
Rio de Janeiro
  Federal deputy of Rio de Janeiro Tradueix 

Educació Universitat de París
Activitat
Camp de treball Herpetologia
Ocupació Zoòloga, feminista, herpetòloga i política
Obra
Abreviatura d'autor en zoologia Lutz
Família
Pare Adolpho Lutz
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Bertha Maria Julia Lutz (São Paulo, 2 d'agost de 1894Rio de Janeiro, 16 de setembre de 1976) va ser una naturalista, zoòloga, professora i pionera del feminisme a Brasil. El 1945 va jugar un paper fonamental perquè la Carta de les Nacions Unides esmentés les dones.

Biografia[modifica]

Filla del metge i epidemiòleg suís Adolf Lutz (1855-1940) i de la infermera anglesa Fowler Lutz,[1] va estudiar ciències naturals a París, a La Sorbona, amb especialització en amfibis anurs; havent estudiat espècies de granotes de la família Hylidae[2] la granota ràpida de Lutz (Paratelmatobius lutzii Lutz & Carvalho, 1958) va ser descrita per ella. Zoòloga de professió, el 1919 va ser contractada pel Museu Nacional do Rio de Janeiro, va aconseguir enorme repercussió al país, a causa que l'accés als càrrecs públics estava prohibit a les dones en aquest moment. Més tard, es va convertir en naturalista de la Secció Botànica de la mateixa institució.

Després de prendre contacte amb els moviments feministes d'Europa, i dels dels EUA, Berta va crear les bases del feminisme brasiler. El 1922 va fundar la Federació Brasilera per al Progrés Femení (FBPF) després de representar Brasil en l'Assemblea general de la Lliga de les Dones Sufragistes realitzada als Estats Units, on va ser triada vicepresidenta de la Societat Panamericana.

Va ser elegida suplent com a diputada federal el 1934, després de no guanyar en dues eleccions. El 1936 va assumir-ne el mandat. Les seves principals banderes de lluita van ser els canvis en la legislació laboral pel que fa al treball femení i infantil, i fins i tot la igualtat de remuneració entre gèneres. El 1937, amb el cop de l'Estat Novo, Getúlio Vargas va clausurar ambdues cambres, i li feu perdre el seu mandat.

El 1945 va ser una de les poques dones que van poder participar en la Conferència de l'ONU de San Francisco en la qual es va signar la Carta de les Nacions Unides. Com a ambaixadora de Brasil en aquesta conferència Lutz va jugar un paper fonamental perquè la carta esmentés explícitament les dones.[3]

Algunes publicacions[modifica]

De política[modifica]

  • Sobre a nacionalidade da mulher casada nas repúblicas americanas. Pa American Union, 8, pàg. 1923
  • D. Bertha Lutz: homenagem das senhoras brasileiras a illustre presidenta da União inter-americana de mulheres. Ed. Typ. do Jornal do commercio, de Rodrigues & C. 21 pàg. 1925
  • A Federação Brasileira pelo Progresso Feminino: seus fins. Amb Carmen de Carvalho, e Orminda Basts. Ed. Officinas Graphicas do Jornal do Brasil. 19 pàg. 1930
  • A nacionalidade da mulher casada perante o direito internacional privado. I. Pongetti, Niterói. 108 pàg. 1933
  • 13 princípios básicos: suggestõés ao ante-projecto da constituição. Ed. Federação Brasileira Pelo Progresso Feminino. 64 pàg. 1933

De ciència[modifica]

  • Índex dos Arxius do Museu Nacional. Museu Nacional (Brasil), Impr. Nacional, 1920
  • The flora of the Serra da Bocaina. 1926
  • Wild life in Brazil: a pageant of the fauna that is sheltered in the forests and on the prairies of the largest country in South America. Edició reimpresa en 1932. Va reeditar University of Texas Press. 260 pàg. ISBN 0-292-70704-5 1973
  • British naturalists in Brazil. I. Rodrigues & Cia. 37 pàg. 1941
  • The development of Eleutherodactylus nasutus Lutz: I. the external embryology of Eleutherodactylus nasutus Lutz. 13 pàg. 1946
  • Anfíbios anuros do alto Solimõés e Rio Negro: apontamentos sôbre algumas formes e suas vicariantes. Amb Gertrud Rita Kloss. Ed. Serviço Gráfico do Instituto Brasileiro de Geografía e Estatística. 678 pàg. 1952
  • Taxonomy of the neotropical Hylidae. Nº 11 de Pearce-Sellards sèries, Texas Memorial Museum, Austin. Ed. Texas Memorial Museum. 26 pàg. 1968
  • Brazilian species of Hyla. Amb Gualter Adolpho Lutz. Fotografies i il·lustrat per Gualter Adolpho Lutz. Ed. University of Texas Press, 1973. 260 pàg. ISBN 0-292-70704-5
  • A função educativa dos museus. Volume 33 de Série Livros. Amb Guilherme Gantois de Miranda. Ed. Museu Nacional, Muiraquitã, 2008. 236 pàg. ISBN 85-7427-028-8

Alguns tàxons descrits[modifica]

Espècies vegetals
Espècies i subfamílies zoològiques

Honors[modifica]

Abreviatura zoològica[modifica]

L'abreviatura Lutz o B. Lutz s'empra per a indicar Berta Lutz com a autoritat en la descripció i classificació científica en zoologia.

Abreviatura botànica[modifica]

L'abreviatura Lutz s'empra per a indicar Berta Lutz com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Guilherme Gantois de Miranda: Berta Lutz: cientista e feminista em luta pela emancipação da mulher. (texto)
  2. bertha Lutz. 1973. Brazilian species of Hyla. University of Texas Press. Austin.
  3. Women and the UN Charter www.cisd.soas.ac.uk Consulta 26 de juny del 2016
  4. Amer. J. Bot. 3: 512. 1916 (GCI)
  5. UN Charter; UN Chronicle 2002
  6. UN Treaty Series
  • Kraig Adler, 1989. Contributions to the History of Herpetology. Society for the study of amphibians and rèptils: 202 pàg. ISBN 0-916984-19-2.

Enllaços externs[modifica]