Bertrand du Guesclin
 Bertrand du Guesclin | |
|---|---|
 | |
| Nom original | (fr) Bertrand Du Guesclin |
| Biografia | |
| Naixement |
dècada del 1320 (Gregorià) Broons |
| Mort |
13 juliol 1380 (50/60 anys) Chastèlnòu de Randon |
| Lloc d'enterrament | basílica de Saint-Denis |
| Activitat | |
| Ocupació | Condottiero i militar |
| Rang militar |
Conestable de França  (1370 (Gregorià)–1380 (Gregorià)) |
| Conflicte | Guerra dels Cent Anys i Primera Guerra Civil castellana |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Cònjuge |
Jeanne de Laval-Tinténiac Tiphaine Raguenel |
| Germans |
Olivier du Guesclin |
 | |
Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.
Contingut
Guerra de Successió Bretona[modifica]
Les campanyes de la Guerra dels Cent Anys li donaren fama de gran capità, confirmada amb les victòries el 1364 a la batalla de Cocherel i la Batalla d'Auray, en la Guerra de Successió Bretona. Per la seva fama fou nomenat camarlenc de Carles V de França, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville.
Guerra dels dos Peres[modifica]
L'any següent fou designat capità de les Companyies Blanques, que, per acord conclòs amb Pere III el Cerimoniós d'Aragó, havien d'intervenir al servei d'aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra dels dos Peres contra Pere I de Castella. Cap d'any del 1366 ja havia arribat a Barcelona al capdavant de les Companyies. Pere el Cerimoniós el féu comte de Borja.
Guerra civil castellana[modifica]
Al cap d'uns quants mesos, Castella era conquerida fins a Andalusia i Pere el Cruel fugia a Baiona, on s'alià amb els anglesos. Les seves tropes, amb les del marquès de Villena i les d'Enric de Trastàmara, foren derrotades el 1367 a la batalla de Nájera pels anglesos i el mateix du Guesclin caigué presoner. El 1368 retornà a Castella, cridat per Enric de Trastàmara, i dirigí la campanya militar definitiva que acabà en l'assassinat de Pere el Cruel pel seu germà Enric de Trastàmara a la batalla de Montiel (1369).
Darreres campanyes[modifica]
Retornat a França a petició de Carles V, continuà la seva lluita contra els anglesos i els navarresos. El 1370 fou nomenat conestable de França i morí de disenteria quan recuperava el Llenguadoc per al rei francès. Fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis amb honors reials.
