Bertrand du Guesclin
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | dècada del 1320  Broons (Bretanya) | ||
| Mort | 13 juliol 1380 (50/60 anys) Chastèlnòu de Randon | ||
| Sepultura | basílica de Saint-Denis (esquelet) Monument du cœur de Bertrand du Guesclin (en)  (cor) | ||
| Conestable de França | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, cavaller | ||
| Activitat | 1335 (Gregorià) - | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit de terra | ||
| Grau militar | Conestable de França (1370 (Gregorià)–1380 (Gregorià)) Conestable de Castella | ||
| Conflicte | Guerra dels Cent Anys Primera Guerra Civil castellana Guerra de Successió Bretona Battle of Cocherel (en) batalla d'Auray batalla de Nàjera batalla de Montiel | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Cònjuge | Jeanne de Laval-Tinténiac Tiphaine Raguenel | ||
| Pare | Robert II du Guesclin | ||
| Germans | Olivier du Guesclin | ||
 | |||
Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.
Guerra de Successió Bretona
[modifica]Les campanyes de la Guerra dels Cent Anys li donaren fama de gran capità, confirmada amb les victòries el 1364 a la batalla de Cocherel i la batalla d'Auray, en la Guerra de Successió Bretona. Per la seva fama fou nomenat camarlenc de Carles V de França, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville.
Guerra dels dos Peres
[modifica]L'any següent fou designat capità de les Companyies Blanques, que, per acord conclòs amb Pere III el Cerimoniós d'Aragó, havien d'intervenir al servei d'aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra dels dos Peres contra Pere I de Castella. Cap d'any del 1366 ja havia arribat a Barcelona al capdavant de les Companyies. Pere el Cerimoniós el feu comte de Borja.
Guerra civil castellana
[modifica]Al cap d'uns quants mesos, Castella era conquerida fins a Andalusia i Pere el Cruel fugia a Baiona, on s'alià amb els anglesos. Les seves tropes, amb les del marquès de Villena i les d'Enric de Trastàmara, foren derrotades el 1367 a la batalla de Nájera pels anglesos i el mateix du Guesclin caigué presoner. El 1368 retornà a Castella, cridat per Enric de Trastàmara, i dirigí la campanya militar definitiva que acabà en l'assassinat de Pere el Cruel pel seu germà Enric de Trastàmara a la batalla de Montiel (1369).
Darreres campanyes
[modifica]Retornat a França a petició de Carles V, continuà la seva lluita contra els anglesos i els navarresos. El 1370 fou nomenat conestable de França i morí de disenteria quan recuperava el Llenguadoc per al rei francès. Fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis amb honors reials.
