Bertrand du Guesclin

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBertrand du Guesclin
Bertrand du Guesclin P1210353.jpg
Nom original Bertrand Du Guesclin
Dades biogràfiques
Naixement dècada del 1320 (Gregorià)
Broons
Mort 13 de juliol de 1380 (50/60 anys)
Chastèlnòu de Randon
Sepultura basílica de Saint-Denis
Activitat professional
Ocupació Condottiero i militar
Rang Conestable de França (1370 (Gregorià)–1380 (Gregorià))
Batalles/guerres Guerra dels Cent Anys i Primera Guerra Civil castellana
Dades familiars
Cònjuge Jeanne de Laval-Tinténiac
Tiphaine Raguenel
Germans
Modifica dades a Wikidata
Estàtua a Dinan representant a Bertrand du Guesclin

Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.

Guerra de Successió Bretona[modifica]

Les campanyes de la Guerra dels Cent Anys li donaren fama de gran capità, confirmada amb les victòries el 1364 a la batalla de Cocherel i la Batalla d'Auray, en la Guerra de Successió Bretona. Per la seva fama fou nomenat camarlenc de Carles V de França, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville.

Guerra dels dos Peres[modifica]

L'any següent fou designat capità de les Companyies Blanques, que, per acord conclòs amb Pere III el Cerimoniós d'Aragó, havien d'intervenir al servei d'aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra dels dos Peres contra Pere I de Castella. Cap d'any del 1366 ja havia arribat a Barcelona al capdavant de les Companyies. Pere el Cerimoniós el féu comte de Borja.

Guerra civil castellana[modifica]

Al cap d'uns quants mesos, Castella era conquerida fins a Andalusia i Pere el Cruel fugia a Baiona, on s'alià amb els anglesos. Les seves tropes, amb les del marquès de Villena i les d'Enric de Trastàmara, foren derrotades el 1367 a la batalla de Nájera pels anglesos i el mateix du Guesclin caigué presoner. El 1368 retornà a Castella, cridat per Enric de Trastàmara, i dirigí la campanya militar definitiva que acabà en l'assassinat de Pere el Cruel pel seu germà Enric de Trastàmara a la batalla de Montiel (1369).

Darreres campanyes[modifica]

Retornat a França a petició de Carles V, continuà la seva lluita contra els anglesos i els navarresos. El 1370 fou nomenat conestable de França i morí de disenteria quan recuperava el Llenguadoc per al rei francès. Fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis amb honors reials.