Berzelianita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBerzelianita
Berzelianite, Calcite-361052.jpg
Berzelianita (gris argentado) y Calcita (blanco)
Fórmula químicaCu2Se
EpònimJöns Jacob Berzelius Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSkrikerum mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BA.15a
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.03 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Hàbit cristal·lícrostes dendrítiques primes, granular fi o disseminat
Estructura cristal·linaa = 5,731Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica
Colorblanc argent amb tonalitats blavoses, passa ràpidament a mat i s'ennegreix
Exfoliacióno en té
Fracturadesigual
Tenacitatuna mica mal·leable
Duresa2
Lluïssormetàl·lica, mat
Color de la ratllabrillant
Diafanitatopaca
Densitat6,71 g/cm3 (mesurada); 7,28 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Impureses comunesAg, Tl
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La berzelianita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1832 a la mina Skrikerum, Valdemarsvik, Östergötland, Suècia, i va ser nomenada així en honor del seu descobridor, el químic suec Jöns Jakob Berzelius (1799-1848). Pertany al grup berzelianita-umangita.[2] És una espècie també coneguda amb el nom de selenocuprita.

Característiques[modifica]

És un selenur simple de coure (Cu2Se). Pot presentar impureses de plata i tal·li. Cristal·litza en el sistema cúbic. És dimorf de la bellidoita, un altre mineral d'igual fórmula química però que cristal·litza en el sistema cristal·lí tetragonal. El mineral és presentat en masses, dendrites o aurèoles, i mai en cristalls definibles.[3]

Un estudi recent mostra l'existència d'una complexa sèrie de solució sòlida amb la digenita (Cu9S5), en la qual la substitució gradual del seleni per sofre va donant els diferents minerals de la sèrie.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berzelianita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or" juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervelleïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix al costat d'altres minerals selenurs en vetes d'alteració hidrotermal que travessen roca dolomítica, de vegades en menes de ferro, o en vetes de calcita travessant roques serpentinites. També s'ha trobat en dipòsits d'ortoclasa - quars - or a Sumatra.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: eucairita, clausthalita, tiemannita, umangita, klockmannita, aguilarita, crookesita, athabascaita, stromeyerita, polibasita, pearceïta, or, uraninita, pirita, marcassita o calcita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berzelianita
  1. «Berzelianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Berzelianite-Umangite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
  3. «Berzelianita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Pirard, C.; Hatert, F. «The sulfides and selenides of the Musonoi Mine, Kolwezi, Katanga, Democratic Republic of Congo» (en anglès). Canadian Mineralogist, 46, 2008, pàg. 219-231.