Berzelianita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBerzelianita
Berzelianite, Calcite-361052.jpg
Berzelianita (gris argentado) y Calcita (blanco)
Fórmula química Cu2Se
Epònim Jöns Jacob Berzelius
Localitat tipus Skrikerum mine Tradueix
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 2.BA.15a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.BA.15a
Nickel-Strunz 8a ed. II/B.03
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Hàbit cristal·lí crostes dendrítiques primes, granular fi o disseminat
Estructura cristal·lina a = 5,731Å;
Simetria m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica
Color blanc argent amb tonalitats blavoses, passa ràpidament a mat i s'ennegreix
Exfoliació no en té
Fractura desigual
Tenacitat una mica mal·leable
Duresa 2
Lluïssor metàl·lica, mat
Color de la ratlla brillant
Diafanitat opaca
Densitat 6,71 g/cm3 (mesurada); 7,28 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques isotròpica
Impureses comunes Ag, Tl
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La berzelianita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1832 a la mina Skrikerum, Valdemarsvik, Östergötland, Suècia, i va ser nomenada així en honor del seu descobridor, el químic suec Jöns Jakob Berzelius (1799-1848). Pertany al grup berzelianita-umangita.[2] És una espècie també coneguda amb el nom de selenocuprita.

Característiques[modifica]

És un selenur simple de coure (Cu2Se). Pot presentar impureses de plata i tal·li. Cristal·litza en el sistema cúbic. És dimorf de la bellidoita, un altre mineral d'igual fórmula química però que cristal·litza en el sistema cristal·lí tetragonal. El mineral és presentat en masses, dendrites o aurèoles, i mai en cristalls definibles.[3]

Un estudi recent mostra l'existència d'una complexa sèrie de solució sòlida amb la digenita (Cu9S5), en la qual la substitució gradual del seleni per sofre va donant els diferents minerals de la sèrie.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berzelianita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or" juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervelleïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix al costat d'altres minerals selenurs en vetes d'alteració hidrotermal que travessen roca dolomítica, de vegades en menes de ferro, o en vetes de calcita travessant roques serpentinites. També s'ha trobat en dipòsits d'ortoclasa - quars - or a Sumatra.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: eucairita, clausthalita, tiemannita, umangita, klockmannita, aguilarita, crookesita, athabascaita, stromeyerita, polibasita, pearceïta, or, uraninita, pirita, marcassita o calcita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berzelianita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Berzelianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Berzelianite-Umangite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
  3. «Berzelianita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Pirard, C. «The sulfides and selenides of the Musonoi Mine, Kolwezi, Katanga, Democratic Republic of Congo» (en anglès). Canadian Mineralogist, 46, 2008, pàg. 219-231.