Berzelianita
 Berzelianita | |
|---|---|
 Berzelianita (gris argentado) y Calcita (blanco) | |
| Fórmula química | Cu₂Se |
| Epònim | Jöns Jacob Berzelius  |
| Localitat tipus | Skrikerum mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.03 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Hàbit cristal·lí | crostes dendrítiques primes, granular fi o disseminat |
| Estructura cristal·lina | a = 5,731Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica |
| Color | blanc argent amb tonalitats blavoses, passa ràpidament a mat i s'ennegreix |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | una mica mal·leable |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | metàl·lica, mat |
| Color de la ratlla | brillant |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,71 g/cm³ (mesurada); 7,28 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Ag, Tl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Brz |
| Referències | [1] |
La berzelianita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1832 a la mina Skrikerum, Valdemarsvik, Östergötland, Suècia, i va ser nomenada així en honor del seu descobridor, el químic suec Jöns Jakob Berzelius (1799-1848). Pertany al grup de la berzelianita-umangita.[2] És una espècie també coneguda amb el nom de selenocuprita.
Característiques[modifica]
És un selenur simple de coure (Cu₂Se). Pot presentar impureses de plata i tal·li. Cristal·litza en el sistema cúbic. És dimorf de la bellidoita, un altre mineral d'igual fórmula química però que cristal·litza en el sistema cristal·lí tetragonal. El mineral és presentat en masses, dendrites o aurèoles, i mai en cristalls definibles.[3]
Un estudi recent mostra l'existència d'una complexa sèrie de solució sòlida amb la digenita (Cu9S₅), en la qual la substitució gradual del seleni per sofre va donant els diferents minerals de la sèrie.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berzelianita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix al costat d'altres minerals selenurs en vetes d'alteració hidrotermal que travessen roca dolomítica, de vegades en menes de ferro, o en vetes de calcita travessant roques serpentinites. També s'ha trobat en dipòsits d'ortoclasa - quars - or a Sumatra.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: eucairita, clausthalita, tiemannita, umangita, klockmannita, aguilarita, crookesita, athabascaita, stromeyerita, polibasita, pearceïta, or, uraninita, pirita, marcassita o calcita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berzelianita |
- ↑ «Berzelianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Berzelianite-Umangite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
- ↑ «0084122.xml Berzelianita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pirard, C.; Hatert, F. «The sulfides and selenides of the Musonoi Mine, Kolwezi, Katanga, Democratic Republic of Congo» (en anglès). Canadian Mineralogist, 46, 2008, pàg. 219-231.