Bestiari popular català

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Àliga de Valls

El bestiari popular català és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics que són exhibits en les festes locals de Catalunya en processons, cercaviles, balls, etc.[1] Tenen el seu origen en el teatre medieval de les processons de Corpus Christi,[2] evolucionant i adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables, entre altres. El 24 de novembre ha estat establert com a "Dia Europeu del Bestiari Festiu".[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Si bé algunes d’aquestes representacions animals poden tenir un origen atàvic, com és el cas del drac, no n'hi ha cap constància fins a l’aparició de la festa de Corpus. La participació de figures animals en la processó de Corpus –formant part d’escenes de l'hagiografia o de la historia sagrada, primer, i més endavant bo i soles– deixà una interessant documentació que ens permet de seguir-ne el rastre en el temps i l'evolució dins la festa.[4]

Acabada la dictadura franquista, la recuperació del carrer com a espai lúdic va contribuir a crear noves figures arreu del país, un fenomen que encara dura. Cal remarcar que, a banda la recuperació dels bestiaris considerats tradicionals, aquest àmbit festiu ha impulsat processos de creació molt interessants que s’han materialitzat en la construcció de figures d’alt nivell preciosista i imaginatiu.[4]

Aparicions[modifica | modifica el codi]

Una de les festes més conegudes on són presents és la Patum de Berga, que se celebra la setmana del Corpus, declarada el 2005 «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO.[5] També són presents a la Festa del Corpus i al Carnaval de Solsona (festa d'interés turístic nacional),[6] el Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona per les festes de la Mercè, les Festes de Santa Eulàlia i el Corpus, i en festes majors com les de Santa Tecla de Tarragona, Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, i festes d'altres tipus arreu del país.

Bèsties[modifica | modifica el codi]

Hi ha dues tipologies diferenciades de figures: les bèsties que representen animals reals i les que representen animals de tipus mitològic o fantàstic. Classificar el bestiari és complex, perquè n'hi ha una gran diversitat. L'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, que és l’entitat federativa de referència, organitza els elements del bestiari en aquests grups: foc, protocol, cavallets, animació i infantil. El fet de pertànyer a un tipus de bestiari no és excloent, és a dir, una bèstia pot compartir diverses categories.[4]

Bestiari del foc[modifica | modifica el codi]

El bestiari de foc és el grup de figures, carcasses o elements corporis i protèsics de formes zoomòrfiques que fan ús d’artefactes pirotècnics. Generalment, aquestes figures tenen una fesomia fantàstica, i la més representada és el drac. Tot amb tot, avui dia veiem creacions de més figures de l’imaginari que tenen a veure amb la identitat d’un barri o del territori o associació a què pertanyen. L’origen d’aquest bestiari cal cercar-lo en la processó de Corpus, on, de primer, formava part d’escenes de l’hagiografia o de la història sagrada i, més endavant, va participar en solitari en les processons.[7]

Acabada la dictadura franquista, la recuperació del carrer com a espai lúdic va propiciar la creació de noves figures arreu del país, un fenomen que encara dura. Cal remarcar que, a banda la recuperació dels bestiaris considerats tradicionals, aquest àmbit festiu ha impulsat processos de creació molt interessants que s’han materialitzat en la construcció de figures d’un alt nivell preciosista i imaginatiu.[7]

Animals reals[modifica | modifica el codi]

Animals fantàstics[modifica | modifica el codi]

  • Basilisc: Segons la creença neix d'un ou de gall. Té cap, coll i pit de gall i cos de serp.[8]
  • Cucafera: Ésser amb closca de tortuga gegant, i cap semblant al cocodril a la punta d'un coll extensible. Peta les dents d'una manera seguida que fa esporuguir la mainada. També pot ser una mena de drac -segons com una processionària molt grossa- no alat que s'arrossega per terra amb un nombre indeterminat de potes.
  • Drac: Bèstia de terra, aigua i aire, a Occident és associat amb lo maligne. Pot tenir diversos caps.[8]
  • Griu o grifó: Au més gran que existeix, té cos de lleó i cap i ales d'àguila.[8]
  • Víbria: Drac identificat habitualment com la femella del drac, s'explica que quan es troba amb un home ben vestit, l'ataca i procura donar-li mort, mentre que si el troba nu, fuig atemorida. Pot tenir diversos caps i es diferencia del drac per tenir mamelles.[8]

Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Drac de l'Agrupació del Bestiari

L'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya (ABFPC) és una associació de l'àmbit catalanoparlant que agrupa 180 entitats de Catalunya, el País Valencià i la Catalunya Nord, incloent més de 300 figures del bestiari festiu popular. Té la seu a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).[3]

L'agrupació representa el "Món del Bestiari" i es va fundar el 24 de novembre de 1996 per proveir als grups d'ajuda tècnica i informació, com també de plataforma per la recerca i canal de comunicació del creadors, comissions i usuaris.[9]

L'entitat, conjuntament amb la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, va redactar un manifest en contra de la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu que amenaçava el futur de la Cultura del Foc.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bestiari festiu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Meseguer i Pallarés, Lluís. Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991, Volum 1. L'Abadia de Montserrat, 1993. ISBN 8478264442. 
  3. 3,0 3,1 «15 anys de l'"Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya"». Generalitat de Catalunya, 25-11-2011. [Consulta: 2 juny 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Bestiari». Patrimoni festiu. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 gener 2015].
  5. «Patum of Berga». Unesco. [Consulta: 31 maig 2012].
  6. «Festes principals». Oficina de Turisme del Solsonès. [Consulta: 31 maig 2012].
  7. 7,0 7,1 «Bestiari del foc». Elements festius. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 gener 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Bestiari fantàstic». Carrutxa, 2010. [Consulta: 31 maig 2012].
  9. Hernández, Jo Farb. Forms Of Tradition In Contemporary Spain. Univ. Press of Mississippi, 2005. ISBN 1578067502. 
  10. Manifest de suport als grups folklorics amb foc. 19 gener 2009

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bestiari popular català Modifica l'enllaç a Wikidata