Beta del Gall Dindi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Beta Pavonis)
Infotaula objecte astronòmicBeta del Gall Dindi
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A7III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióGall Dindi Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra42,0149 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,3 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,33 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,408 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,51 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.998 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi23,8011 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)10,173 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−42,784 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar75 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial5,37 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial3.400 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 44m 57.4936s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-67° 47' 48.4383''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,36[7] Modifica el valor a Wikidata
Color0,16
0,12 Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat66 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada305.000.000 milions d'anys[8] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Beta del Gall Dindi (β Pavonis) és un estel de magnitud aparent +3,43, el segon més brillant en la constel·lació del Gall Dindi.[9] Està situada a 137 anys llum del sistema solar.

Catalogat com a gegant de tipus espectral A7III, Beta Pavonis té una temperatura superficial de 8.200 K. 58 vegades més lluminós que el Sol, el seu radi és 3,8 més gran que el radi solar; la mesura de la seva velocitat de rotació projectada, 81 km/s, comporta que el seu període de rotació siga com a màxim de 2,3 dies.[9] Té una massa compresa entre 2,3 i 2,4 masses solars. Tots aquests paràmetres indiquen que, més que un veritable gegant, Beta Pavonis és un subgegant acabant la fusió del seu hidrogen intern. La seva edat actual s'estima en 60 milions d'anys, quan va néixer com una estrella B9.5V amb una temperatura ~ 2.000 K més alta que l'actual. Des de llavors també ha crescut en grandària, amb un diàmetre aproximadament el doble que quan es va formar. En última instància, finalitzarà els seus dies com una nana blanca la massa de la qual —una vegada expulsades les seves capes exteriors a través del vent estel·lar— només serà un 30% de la seva massa actual.[10]

La seva composició química és una miqueta anòmala; enfront d'un gran nombre d'elements com magnesi, silici, calci i ferro, entre uns altres, l'abundància del qual està clarament per sota dels valors solars, uns pocs —com a ceri, estronci i europi— són clarament «sobreabundants»; especialment notable és el cas del neodimi, el contingut relatiu del qual és gairebé 5 vegades més elevat que en el Sol.[11]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 1. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1975.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  7. 7,0 7,1 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
  8. URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1088%2F0004-637X%2F804%2F2%2F146.
  9. 9,0 9,1 «Beta Pavonis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 maig 2021].
  10. «Beta Pavonis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 23 maig 2021].
  11. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1121-1135.