Beuve de Hantone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreBeuve de Hantone
Tipusésser humà possiblement fictici, personatge llegendari i personatge mitològic Modifica el valor a Wikidata

Beuve de Hantone és una cançó de gesta francesa del segle xii.

Argument[modifica]

Guy de Hantone, comte de Hampton (és a dir Southampton), està casat amb una dama jove, que està enamorada de Doon (Doon d'Alemanya o de Mayence [és a dir Mainz], personatge del cicle dels vassalls rebels) i el convenç perquè organitzi l'assassinat de Guy. Guy és assassinat i la comtessa es casa amb Doon. Però el fill de Guy, Beuve, de deu anys, amenaça de venjar-se i la comtessa ordena que l'assassinin també. És salvat per un tutor lleial que se l'endú lluny. Beuve acaba sent venut com a esclau a Armènia. Allà s'enamora de la filla del rei, Josiane. Després de múltiples peripècies, que inclouen un primer matrimoni de Josiane obligada pel seu pare, Beuve aconseguirà venjar-se i matar Doon recuperant així els seus dominis. Serà, però, encara exiliat fins que aconseguirà coronar-se rei de Jerusalem, regne que deixarà als dos fills bessons que ha tingut amb Josiane.

Versions[modifica]

Es conserven diveses versions franceses d'aquesta cançó de gesta:

  • una versió anglonormanda dels darrers anys del segle xii de 3.850 versos
  • fins a 4 versions diferents en francès continental, que van dels 10 als 20 mil versos
  • una versió en prosa, anterior a 1469, que es conserva en dos manuscrits i diverses versions impreses del segle xvi.

A més,

  • una versió francoitaliana de 3.700 versos decasíl·labs conservada a la biblioteca Marciana de Venècia[1]
  • tres versions italianes, en decasíl·labs (primera meitat del XV), en "ottava rima" (1480) i en prosa[2][3]

Adaptacions[modifica]

Aquest relat fou molt conegut per tot Europa. Hi fan al·lusió els trobadors catalans Guillem de Berguedà i Guerau de Cabrera. A més de les versions franceses i italianes esmentades, se'n conserven en anglès, irlandès, antic norueg (Bevers saga) i gal·lès. A partir de la versió italiana se'n feu una de croata, traduïda al rus el segle xvi i que es convertí en un motiu molt popular a Rússia (Бове-королевиче o Bove-korolevitx).

Beves of Hamtoun n'és una adaptació en anglès mig de 1300 en vers.[4] N'hi ha també una versió en ídix, el Bovo-Bukh de 1507-1508, escrita per Elia Levita a Pàdua a partir de la versió italiana; és el primer llibre no-religiós imprès en aquesta llengua.

Es recull també el motiu de Beuve de Hantone en I reali di Francia d'Andrea da Barberino.

La difusió del tema a Itàlia va fer que el segle xviii se'n fes una òpera, Buovo d'Antona, amb llibret de Carlo Goldoni i música de Tommaso Traetta.

Referències[modifica]

  1. ↑ Fitxa d'aquesta obra a ARLIMA
  2. ↑ Fitxa d'aquesta obra a ARLIMA
  3. ↑ Les precisions sobre aquestes versions es troben a ARLIMA, citat als enllaços externs.
  4. ↑ Fitxa d'aquesta obra a ARLIMA

Bibliografia[modifica]

  • Charles A. Knudson i Anne Françoise Labie-Leurquin, "Beuve de Hantone" a Dictionnaire des lettres françaises: le Moyen Âge, éd. Geneviève Hasenohr i Michel Zink, Paris, Fayard (La Pochothèque), 1994, p. 173-4
  • Martí de Riquer, Los cantares de gesta franceses, Barcelona, Ariel, 2009 [traducció a partir de la versió ampliada francesa], ISBN 9788424936150, p. 303-305

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Beuve_de_Hantone&oldid=31919420»