Bianchita
 Bianchita | |
|---|---|
| Fórmula química | ZnSO₄·6H₂O |
| Epònim | Angelo Bianchi  |
| Nom IUPAC | sulfat de zinc—aigua (1/6) |
| Localitat tipus | mines de Raibl, Cova del Predil, Tarvisio, Província d'Udine, Friül - Venècia Júlia, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.05 |
| Dana | 29.6.8.2 |
| Heys | 25.5.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,09Å; b = 7,2Å; c = 24,49Å; β = 98,27° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | blanc, groguenc; incolor en llum transmesa |
| Macles | en {001} (comunes en material artificial) |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,03 a 2,07 g/cm³ (mesurada); 2,00 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,465 nβ = 1,494 nγ = 1,495 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Angle 2V | mesurat: 10°, calculat: 20° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1930 |
| Símbol | Bnc |
| Referències | [1] |
La bianchita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'hexahidrita. Rep el seu nom en honor d'Angelo Bianchi (1892-1970), mineralogista italià al Consell Nacional de Recerca (CNR) i a la Universitat de Pàdua.
Característiques[modifica]
La bianchita és un sulfat de fórmula química ZnSO₄·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És fàcilment soluble en aigua.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bianchita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a les mines de Raibl, a Tarvisio, a la Província d'Udine (Friül - Venècia Júlia, Itàlia). També ha estat descrita en altres indrets d'Europa, Amèrica del Nord i Austràlia.