Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBiblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina
NUBBiH Logo.png
Sarajevo, knihovna.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtNUBBiH Modifica el valor a Wikidata
Tipusbiblioteca nacional
biblioteca universitària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1945
Activitat
Membre deBiblioteca Digital Mundial Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnub.ba Modifica el valor a Wikidata

La Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina, (bosnià, croat i serbi: Nacionalna i univerzitetska biblioteka Bosne i Hercegovine / Национална и универзитетска библиотека Босне и Херцеговине, també Vijećnica), abreujadament NUBBiH, és la biblioteca nacional de Bòsnia i Hercegovina, situada a la ciutat de Sarajevo. La biblioteca es va utilitzar originalment com a ajuntament i va ser l'edifici més gran i representatiu del període austrohongarès a Sarajevo.[1][2]

Història[modifica]

Construcció i ús[modifica]

Biblioteca el 1897, gravat
Biblioteca el 1974

El projecte de l'ajuntament va ser desenvolupat el 1891 per l'arquitecte txec Karel Pařík, però les crítiques del ministre baró Béni Kállay el van obligar a deixar de treballar en el projecte. De 1892 a 1893, Alexander Wittek va treballar en el projecte, però va morir el 1894 després d'una greu malaltia a la ciutat de Graz, i la va completar Ćiril Iveković.

L'edifici va ser construït en l'estil neomorisc[3] característic de l'art islàmic espanyol i del nord d'Àfrica. Els treballs de construcció van començar el 1892 i es van acabar el 1894. En la construcció es van gastar 984 mil corones austrohongareses, de les quals es van gastar 32 mil corones en equips i dispositius diversos. L'ajuntament es va inaugurar oficialment el 20 d'abril de 1896 i s'hi va traslladar l'administració de la ciutat.

El 1914, l'hereu del tron austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, va ser assassinat a la sortida d'aquest edifici, la qual cosa va suposar el començament de la Primera Guerra Mundial.[4] L'edifici va ser utilitzat per les autoritats de la ciutat abans de ser lliurat a la Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina el 1949.

Incendi[modifica]

Vedran Smailović toca el violoncel a les ruïnes de la Biblioteca Nacional el 1992

El 25 d'agost de 1992, durant el setge de Sarajevo, membres de l'Exèrcit de la República Sèrbia van bombardejar intensament la biblioteca i hi van calar foc.[4]D'altra banda, es van robar uns 700 manuscrits i incunables, així com una col·lecció única d'edicions del renaixement cultural bosnià del segle xix. Abans de l'atac, la biblioteca tenia 1,5 milions de volums i més de 155 mil manuscrits i manuscrits il·luminats.[5] Els bibliotecaris van salvar 10.000 manuscrits mentre es trobaven sota el foc dels franctiradors[6]que almenys van matar una persona. Només es van recuperar del foc 300.000 volums, la majoria dels volums van cremar.[7]

Reconstrucció[modifica]

La reparació estructural de l'edifici estava previst que es realitzés en quatre etapes al llarg dels anys: del 1996 al 1997 finançat amb una subvenció de 750.000 d'euros d'Àustria,[8] del 2000 al 2004 finançat amb una subvenció de la Comissió Europea. La tercera etapa va començar el setembre de 2012 i va costar 4.600.000 KM (uns 2.370.000 ). La quarta etapa va començar després de la finalització de la tercera etapa i va durar uns 20 mesos, amb finalització a finals del 2013 i va costar 14 milions de KM (uns 7.230.000 €), finançat per l'ajuda de preadhesió de la Unió Europea. En aquesta etapa es va reconstruir tot l'interior i les peces d'exposició (pintures, escultures, llibres) van ser restaurades. Es va restaurar tot allò que era restaurable, mentre es tornaven a crear les coses perdudes mitjançant tecnologies especials. El procés de reconstrucció i restauració costà uns 12 milions d'euros, dels quals la Unió Europea va finançar nou milions.[7]

Reobertura[modifica]

El 9 de maig de 2014, després de la restauració, es va inaugurar la Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina amb la participació de l'Orquestra Filharmònica de Sarajevo i Vedran Smailović[9] Un període tan llarg de reconstrucció és una evidència de problemes en el govern del país; a més, els representants dels serbis bosnians no van ser presents a la cerimònia.[4]

Se suposa que l'edifici s'utilitzarà per a esdeveniments protocol·laris de tots els nivells de govern, concerts i exposicions. A més de la ubicació a l'edifici de la biblioteca, també hi haurà una sala de sessions de l'ajuntament.

Referències[modifica]

  1. (anglès) Sarajevo Library
  2. «Sarajevo Vijećnica» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 22 abril 2014].
  3. Basler, Đuro. The Art treasures of Bosnia and Herzegovina. Svjetlost, 1987, p. 142. 
  4. 4,0 4,1 4,2 (rus) В Сараеве открыли восстановленную «Вьечницу» Arxivat 2015-05-01 a Wayback Machine.
  5. (anglès) Erasing the Past: The Destruction of Libraries and Archives in Bosnia-Herzegovina Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine. (http://www.webcitation.org/61KfgmFdY) Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine.
  6. «The Love of Books: The Brave Librarians of Sarajevo». aljazeera, 26-06-2019. [Consulta: 25 agost 2019].
  7. 7,0 7,1 «Famed Sarajevo library reopens 22 years after destruction». GMA News Online, 10-05-2014. [Consulta: 25 agost 2019].
  8. «Renace Vijecnica, la biblioteca de Sarajevo destruida por la guerra». RTVE, 09-05-2014. [Consulta: 25 agost 2019].
  9. (anglès) Sarajevo reopens landmark city hall and library destroyed in war Arxivat 2015-03-19 a Wayback Machine. a Reuters

Enllaços externs[modifica]