Biblioteca de Palafrugell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBiblioteca de Palafrugell
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusedifici
biblioteca
institució cultural Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació24 juliol 1938
Localització dels arxius
Activitat
Mida de la col·lecció o exhibició24.000 documents Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deSistema de Lectura Pública de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-972-304-809 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbibliotecadepalafrugell.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: biblioteca.palafrugell Twitter (X): bibpalafrugell Instagram: bibliotecapalafrugell Youtube: UCb5NCUpRObAjGIGZieIKgdQ TikTok: bibliotecadepalafrugell Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Biblioteca de Palafrugell, antigament anomenada Biblioteca Popular de Palafrugell (1938), és una biblioteca ubicada al municipi de Palafrugell. Inaugurada el 2001[1] a l'edifici anteriorment ocupat per la cooperativa de consum l'Econòmica Palafrugellenca (1865 – 1992),[2] es troba al centre de la ciutat. Part del seu fons documental més antic es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.[3]

Edifici[modifica]

Paret lateral de l'edifici de la Biblioteca de Palafrugell, on es llegeix el nom de la cooperativa de consum
Vegeu també: L'Econòmica Palafrugellenca

L'edifici on actualment s'estableix la Biblioteca de Palafrugell va ser la seu de la cooperativa de consum l'Econòmica Palafrugellenca fundada l'any 1865, sent així la primera de les comarques gironines i la tercera de l'Estat. La cooperativa va romandre activa fins al 1992 amb més de 125 anys d'història. L'edifici de la cooperativa és una obra noucentista de Rafael Masó i Valentí protegit com a bé cultural d'interès local.[4]

Història[modifica]

Al darrer terç del segle xix, en una època de bonança econòmica, hi va haver la voluntat de tirar endavant una biblioteca pública de Palafrugell, tot i que la proposta no prosperà.[5] Malgrat la dictadura de Primo de Rivera, el final dels anys 1930 va suposar un important període per la cultura palafrugellenca amb una generació entusiasta de components com Josep Pla o Josep Martí i Clarà.[6] Així, en aquesta situació revifà la reivindicació de nous espais culturals.[7]

El desembre de 1930 l'alcalde, industrial i filantrop Joan Miquel i Avellí va fer una donació al municipi de sis mil pessetes amb la finalitat de construir un nou edifici destinar a allotjar l'Escola d'Arts, Indústries i Idiomes, la Biblioteca Pública i una Casa de Cultura. Finalment, el 14 d'abril de 1932, com un dels actes commemoratius del primer aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola, es va col·locar la primera pedra de l'edifici situat al carrer de la Tarongeta amb la presència de Joan Casanovas i un important nombre de ciutadans.[7] L'arquitecte fou Emili Blanch i Roig, el qual dissenyà l'edifici més gran fins aleshores, d'estil racionalista. Les classes de l'Escola van començar el 2 de gener de 1935 i el 1936 es va obrir al públic la Casa de Cultura.[8]

Després de diversos mesos per habilitar la biblioteca i catalogar els llibres, el diumenge 24 de juliol de 1938 es va inaugurar la Biblioteca Popular de Palafrugell amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i el Conseller de Cultura Pere Pi-Sunyer i el 25 de juliol es va obrir definitivament al públic.[9] A les darreries de la Guerra Civil Espanyola, la biblioteca va haver de tancar el 27 de gener de 1939 fins que l'1 d'abril, acabada la guerra, va passar en mans de la Diputació de Girona.[10]

A la dècada del 1960 es va projectar una nova Casa de Cultura vora can Bech que es va obrir al públic l'estiu de 1967. L'edifici era lleugerament més petit que l'anterior i sense projecció de futur, cosa que va fer que ràpidament es quedés sense espai per disposar de més llibres.[10]

El 20 d'octubre de 2001 un nou edifici per a la biblioteca va ser inaugurat a la seu de l'antiga cooperativa l'Econòmica Palafrugellenca amb un fons de més de 63.400 llibres.[11] El 2014 va estrenar un espai polivalent en el seu pati interior que acull diverses activitats culturals, com exposicions i presentacions de llibres. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Jordi Casadevall, conté el fons artístic del projecte Arteca.[12] L'espai de 102 metres quadrats és la seu de la Fundació Tom Sharpe.[13][14]

Activitats[modifica]

Una exposició d'Arteca a la Biblioteca de Palafrugell
  • Arteca és un servei pioner de préstec gratuït i d'exposició d'obres d'art d'artistes vinculats a Palafrugell amb l'objectiu d'impulsar la vida artística i cultural de l'entorn del municipi.[15][16] Un servei similar a aquest ja s'experimentà a algunes biblioteques europees i és pioner a Espanya.[17] El sistema consisteix en el fet que cada artista implicat hi exposa durant unes tres setmanes i, a canvi, dona una obra al seu fons d'art, consultable via web.[18] El préstec, de trenta dies de durada, està disponible a qualsevol major d'edat amb carnet del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.
  • Viblioteca es tracta d'un maridatge entre el vi i la literatura, materialitzant-se en la presentació del vi Viblioteca, de la DO Empordà. El projecte va ser presentat el 19 d'abril de 2012 per la Biblioteca de Palafrugell, amb el suport de l'Ajuntament, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Celler Espelt. El disseny de l'etiqueta va anar a càrrec del dissenyador Lluís Pareras.[19][20]
  • Bibsons és un programa radiofònic fet pels joves de Palafrugell en directe des de la Biblioteca de Palafrugell amb l'objectiu d'arrelar el jovent a la cultura des de la biblioteca i des d'un mitjà com la ràdio. Permet donar veu a un col·lectiu molts cops amb poca representació als mitjans de comunicació i, així, trencar alguns tòpics que recauen sobre els joves.[21]
  • Converses de Barraca és un acte cultural informal celebrat a l'estiu un cop al mes a la Barraca dels Lliris de la platja de Tamariu. S'hi tracta un tema històric sobre Palafrugell a través d'una conversa distesa amb gent gran amb la qual s'intenta recuperar les tradicions, la cultura i conèixer les relacions socials d'una època passada. Es recull el testimoni a través d'una filmació penjada a la xarxa.[22][23]

Referències[modifica]

  1. ↑ La Biblioteca de Palafrugell, nominada al premi honorífic Rovelló 29/06/2009
  2. ↑ La Cooperativa l'Econòmica de Palafrugell
  3. ↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 24 agost 2012].
  4. ↑ «Cooperativa L'Econòmica Palafrugellenca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].
  5. ↑ Canes 1989: p. 19
  6. ↑ Canes 1989: p. 20
  7. ↑ 7,0 7,1 Canes 1989: p. 21
  8. ↑ Canes 1989: p. 22
  9. ↑ Salvatella, Josep; Colomé, Montserrat. «1938. El president Companys inaugurava la Biblioteca Popular». A: Crònica d'un segle. Palafrugell 1900 – 1999. Ed. Baix Empordà, abril de 2000, pp. 127 - 129 [Consulta: 17 juliol 2012]. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Canes 1989: p. 23
  11. ↑ «La nova biblioteca de Palafrugell és ja una realitat». Can Bech, núm. 108, 2a època, desembre 2001 – gener/febrer 2002, p. 11 [Consulta: 17 juliol 2012].
  12. ↑ «Palafrugell estrena la sala polivalent de la Biblioteca». TV Costa Brava. [Consulta: 2 gener 2016].[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Puntí, Joan «La Biblioteca de Palafrugell ja té el nou espai disponible». El Punt Avui, 24-04-2014 [Consulta: 2 gener 2016].
  14. ↑ «Part del llegat de Tom Sharpe s'exposarà aquest any a Palafrugell». Ara. ACN, 24-03-2015 [Consulta: 2 gener 2016].
  15. ↑ Estartús, Anna «L'art no val res». La Vanguardia, 08-01-2010, p. 6 [Consulta: 18 juliol 2012].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «La Biblioteca de Palafrugell posa en marxa un servei de préstec gratuït d'obres d'art». Agència Catalana de Notícies/Regió 7, 24-09-2008. [Consulta: 17 febrer 2012].
  17. ↑ «La biblioteca ofereix un servei de préstec i d'exposició d'obres». Diari de Girona, 10-06-2008. [Consulta: 17 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ «S'inaugura, el dia 25 a les 7 de la tarda, l'Arteca, préstec gratuït d'obres d'art». VilaWeb, 24-09-2008. [Consulta: 17 febrer 2012].
  19. ↑ VIBLIOTECA: a la Biblioteca de Palafrugell[Enllaç no actiu], Generalitat de Catalunya
  20. ↑ Vídeo del projecte Viblioteca
  21. ↑ «COHESIÓ SOCIAL: Molt més que biblioteques». Revista Òmnium, 18, Tardor 2011. Arxivat de l'original el 2013-11-11 [Consulta: 31 març 2013]. Arxivat 2013-11-11 a Wayback Machine.
  22. ↑ «Converses de Barraca». Biblioteca de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2012-11-11. [Consulta: 18 juliol 2012].
  23. ↑ «Converses de barraca: Xefles i cants de taverna». YouTube. [Consulta: 24 setembre 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Bravo Jiménez, Pedro A. «Set biblioteques públiques, vuit programes innovadors». Item, revista de biblioteconomia i documentació, núm. 49, juliol – desembre 2008, p. 31 – 44. ISSN: 0214-0349 [Consulta: 18 juliol 2012].
  • Canes i García, Josep Maria «La Biblioteca Popular de Palafrugell, recull de dades per a una història d'aquest Centre». Palacio Frugelli. Miscel·lània. Ajuntament de Palafrugell [Palafrugell], abril 1989, pp. 18 – 23.
  • Fenoll Clarabuch, Carme «Arteca: el arte llega a la biblioteca» (en castellà). Mi biblioteca: La revista del mundo bibliotecario, 20, hivern 2010, pp. 36 – 40. ISSN: 1699-3411 [Consulta: 17 febrer 2012].
  • Moreno, Marta. La Biblioteca de Palafrugell: passat, present i futur, 2000. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca de Palafrugell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Biblioteca_de_Palafrugell&oldid=32972681»